Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres (7)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (7)

  1. Casa Artigas

    Josep Inglada i Estrada

    Es tracta d'un edifici entre mitgeres fent cantonada destinat a habitatge plurifamiliar i a usos comercials. L'immoble es compon de dos cossos de planta irregular, diferenciats en façana i en els seus nivells interiors de planta soterrani en part, planta baixa i tres plantes pis. La coberta és plana i en sobresurten les caixes d'escala i petits coberts complementaris. Les crugies són perpendiculars i paral·leles a façanes. L'escala principal posterior és de quatre trams. Les parets de càrrega són de paredat comú i totxo. Al soterrani hi ha voltes rebaixades de totxo. Els forjats són de biga de fusta i/o ferro i revoltó de rajola pla. Els terrats són a la catalana i comuns. Les escales són de volta a la catalana. Les columnes i jàsseres són metàl·lics. La façana es compon de dos trams diferents. El que fa cantonada amb portals amb llinda a la planta baixa, balcó corregut en angle arrodonit d'obertures amb llinda i tribuna a la planta primera, balcons d'una obertura i finestres a la planta segona i galeria d'arcs exempta de finestres amb columnes dobles a la tercera planta, de capitells i banda horitzontal a la línia d'impostes amb ornamentació floral. El coronament es compon de cornisa i barana de terrat. La cronologia de la Casa Artigas, també coneguda com Casa Tomàs o Casa Galofré, presenta diverses etapes. L'any 1872 es començà a projectar la casa, amb planta baixa i dos pisos, d'acord amb l'estètica de l'eclecticisme a càrrec de l'arquitecte Josep Inglada i Estrada. El 1913, el propietari Ramon Tomàs i Estalella va encarregar un projecte de reforma i ampliació d'un nou pis a l'arquitecte Santiago Güell i Grau. El projecte, presentat el 4 d'abril va ser aprovat el dia 23 per l'Ajuntament. L'any 1926 el mateix arquitecte firmà l'ampliació de la casa i remodelació de la façana. Finalment, l'any 1944 va fer-se la reforma de la planta baixa.
  2. Casino Unió Comercial

    Josep Inglada i Estrada

    Edifici entre mitgeres, reformat i ampliat en diverses ocasions. Conserva un interessant saló social i una sala d'espectacles de regust eclèctic. El valor d'aquest edifici és el de la representativitat ciutadana. L'únic element interessant a la façana és el balcó corregut del primer pis, amb un interessant treball de forja. Presenta tres obertures d'arc rebaixat i dos balcons laterals. El Casino es troba situat en la zona d'eixample vuitcentista urbanitzada a partir de l'enderrocament de l'antiga muralla medieval i ocupada inicialment per pisos de lloguer. Posteriorment passà a ser una zona de d'activitats d'oci, comercials i socials. El Casino Unió Comercial és una entitat sorgida de la fusió, el 1918, de l'antic Centre o Casino de la Unió (1853) i de la Lliga Industrial i Comercial. El 1922 es va construir la balconada i els arcs del primer pis d'acord amb el projecte de reforma de A. Pons i Domínguez, conservat a l'arxiu municipal de Vilafranca.
  3. Casa Suriol

    Josep Inglada i Estrada

    Edifici aïllat que ocupa un extrem sencer d'illa. Es troba situat entre els carrers General Cortijo, Parlament i Ateneu. Presenta façanes als carrers General Cortijo i Parlament, i té un gran jardí a la part posterior. La casa consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat i torratxa. Hi ha un porxo posterior amb galeries de vidrieres que s'obren al jardí. El conjunt respon al llenguatge de l'eclecticisme. La casa es troba situada sobre la trama d'eixample vuitcentista que després va enllaçar amb el Poble Nou. Es tracta de l'antic edifici de Correus.
  4. Casa Torner i Güell

    Josep Inglada i Estrada

    Edifici entre mitgeres, de tres crugies, format per planta baixa, entresòl, dos pisos i terrat amb torratxa i mirador. La façana és de maó vist, excepció feta de la planta baixa i l'entresòl. Presenta composició simètrica. Són elements interessants els aplacats de ceràmica vidriada i la barana del terrat, de ceràmica motllurada al pla. Al centre del coronament de la façana apareix la inscripció de 1884. La Casa Torner i Güell es troba situada en la zona d'eixample vuitcentista urbanitzada a partir de l'enderrocament de l'antiga muralla medieval. La casa fou construïda per iniciativa d'Antoni Torner i Güell, i dirigida pel mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. A l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca es conserven dos projectes datats del 1884, un amb data de 4 d'agost i aprovat el 12 del mateix mes, i un altre del 17 de novembre, que presenta l'addició d'un nou pis, aprovat dos dies més tard.
  5. Casa Berch i Galtés

    Josep Inglada i Estrada

    L'edifici es troba situat al barri de Poble Nou, en la zona d'eixample vuitcentista i davant del Parc Tívoli. Fa cantonada amb el carrer de Parlament. Té un jardí a la part posterior. Consta de planta baixa, pis i golfes, sobre planta rectangular. La teulada és a quatre aigües. Hi ha un cos annex de planta baixa. Al jardí donen un porxo tancat i una terrassa superior. Són elements remarcables en aquesta obra les golfes, amb rajola ornamental, i la barbacana. La construcció de l'edifici fou encarregada per Josep Suriol al mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. La data del projecte és del 4 d'agost del 1884 i l'aprovació per l'Ajuntament és del 12 d'agost del mateix any.
  6. Casa Guilamany

    Josep Inglada i Estrada

    Edifici entre mitgeres de tres crugies, format per planta baixa, entresòl, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants. La façana és de composició simètrica. La planta baixa té una porta d'arc carpanell centrada i dues obertures rectangulars motllurades als costats. La primera planta mostra balcó corregut i la segona tres balcons. En ambdós casos les obertures són rectangulars i resseguides de motllures d'inspiració clàssica. La façana es corona amb cornisa sostinguda per cartel·les. L'obra és de llenguatge eclèctic. La construcció es troba situada dins del recinte fortificat durant la Primera Guerra Carlina (Guerra dels Set Anys) i entre edificis estilísticament heterogenis.
  7. Casa Berger

    Josep Inglada i Estrada

    Edifici entre mitgeres format per planta baixa, entresòl, primer pis i golfes, amb terrat davanter i coberta de teula àrab la resta. El coronament té com a suport mènsules d'inspiració clàssica, que estableixen un ritme compositiu amb les de la planta principal. La façana és simètrica i té una ordenació d'obertures idèntica a cada pis. Les característiques formals de l'edifici l'inscriuen en el llenguatge de l'eclecticisme. La Casa Berger va ser construïda durant la segona meitat del segle XIX, a la zona d'eixample iniciat el 1865 al voltant de l'estació. Inicialment constava de planta baixa i un pis. El 1897 l'arquitecte Santiago Güell i Grau va dirigir el projecte d'ampliació i restauració, signat el 6 d'agost i aprovat el 17 del mateix mes. Aquest projecte es conserva a l'arxiu municipal de la vila.

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.