Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Centre d'Atenció Especialitzada de Sarrià de Dalt

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Centre d'Atenció Especialitzada de Sarrià de Dalt

    El petit equipament, regit per la Fundació Ramon Noguera de Girona, s’amplia des de la vella casa parroquial cap a una feixa veïna. El projecte desplega murs i lloses de formigó i plans de vidre en un enfilall d’espais que han de redimir el programa de les cotilles de la vella casa. Una seqüència que acaba, finalment, en un pavelló abocat al bosc i al paisatge llunyà. El llogarret de Sant Pau (anterior al s. xi) és nucli fundacional d’un Sarrià que als s. xviii i xix, i malgrat les destruccions borbònica i napoleònica, colonitzà les ribes del Ter fins a assolir un terme reduït (4,5 km2), avui mediatitzat pel paper de corredor d’infraestructures. La modesta església, posterior al 1809 i amb alguns trets contemporanis (presbiteri i murals), era l’epicentre d’una àmplia constel·lació de masos. Al mateix nucli, el mas Tomàs; al sud-oest, el mas Mates; i, just al pas sota l’autopista, el mas Reig (rehabilitat el 1952 per Masramon de Ventós per a residència de la paperera Torras).
  2. Habitatge al Veïnat

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Habitatge al Veïnat

    Programa d’habitatge en tres plantes situat en un angle. L’escala compensada, que els autors usen sovint, adquireix aquí, en un buit central, un paper destacat al cor de la casa. La relació a peu pla amb el jardí, la terrassa superior assolellada, la forma allargassada de la parcel·la, el paper divers de cada obertura...; els trets domèstics, en general, se upediten a una envolupant més abstracta que redueix les vicissituds i les eleva a l’escala urbana amb formes regulars.
  3. Habitatges Carrer Major

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Habitatges Carrer Major

    Encàrrec d’habitatges de vora 100 m2 a la testa d’un llarguíssim carrer Major, allà on esdevé passeig. La cantonada es destina a comerç, la resta de la planta es reserva per a garatges, i l’accés es decanta per lliurar el pla de façana als apartaments. El projecte aplica curosament els tòpics de balconera i barana als eixos del carrer menor i s’esforça a crear una envolupant a l’escala del llarg buit urbà que presideix i que, amb la variabilitat de les lamel·les, permeti viure dins i fora la relació domèstica i la pública.
  4. Habitatges al Pla de Vallvera

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Habitatges al Pla de Vallvera

    El fortíssim creixement —d’ençà de la dècada dels setanta— de la vila, que a finals del segle xx va haver de digerir una acceleració addicional i una immigració forana massiva, ha produït també moviments de població autòctona i s’ha conduït des del 1983 amb una fe prou continuada en el planejament, en mans de bons urbanistes locals. Preservat el seu nord fluvial, així, ha avançat ordenadament sobre la plana de migdia, amb operacions destinades tant a la classe obrera com a la petitburgesa. Petita operació d’estatges de tres plantes, amb generosa planta passant.
  5. Habitatges Ca la Sileta

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Habitatges Ca la Sileta

    Un dels llocs cobejats pel moviment squatter és, finalment, objecte d’una promoció d’habitatges, que en disposa quatre de desenvolupament vertical en filera al llarg d’un carrer secundari i usa la testera per articular-hi apartaments, tres per cada pis i un a la planta baixa. Algun tret d’organització de les peces acusa la proximitat als dogmes comercials, però el projecte troba en el caràcter de l’edifici precedent (el pati organitzador, el valor del ràfec...) el fil per a una reinterpretació succinta del vuitcentisme del barri.