Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Centre d'Atenció Especialitzada de Sarrià de Dalt

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Centre d'Atenció Especialitzada de Sarrià de Dalt

    El petit equipament, regit per la Fundació Ramon Noguera de Girona, s’amplia des de la vella casa parroquial cap a una feixa veïna. El projecte desplega murs i lloses de formigó i plans de vidre en un enfilall d’espais que han de redimir el programa de les cotilles de la vella casa. Una seqüència que acaba, finalment, en un pavelló abocat al bosc i al paisatge llunyà. El llogarret de Sant Pau (anterior al s. xi) és nucli fundacional d’un Sarrià que als s. xviii i xix, i malgrat les destruccions borbònica i napoleònica, colonitzà les ribes del Ter fins a assolir un terme reduït (4,5 km2), avui mediatitzat pel paper de corredor d’infraestructures. La modesta església, posterior al 1809 i amb alguns trets contemporanis (presbiteri i murals), era l’epicentre d’una àmplia constel·lació de masos. Al mateix nucli, el mas Tomàs; al sud-oest, el mas Mates; i, just al pas sota l’autopista, el mas Reig (rehabilitat el 1952 per Masramon de Ventós per a residència de la paperera Torras).
  2. Habitatge al Veïnat

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Habitatge al Veïnat

    Programa d’habitatge en tres plantes situat en un angle. L’escala compensada, que els autors usen sovint, adquireix aquí, en un buit central, un paper destacat al cor de la casa. La relació a peu pla amb el jardí, la terrassa superior assolellada, la forma allargassada de la parcel·la, el paper divers de cada obertura...; els trets domèstics, en general, se upediten a una envolupant més abstracta que redueix les vicissituds i les eleva a l’escala urbana amb formes regulars.
  3. Habitatges Carrer Major

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Habitatges Carrer Major

    Encàrrec d’habitatges de vora 100 m2 a la testa d’un llarguíssim carrer Major, allà on esdevé passeig. La cantonada es destina a comerç, la resta de la planta es reserva per a garatges, i l’accés es decanta per lliurar el pla de façana als apartaments. El projecte aplica curosament els tòpics de balconera i barana als eixos del carrer menor i s’esforça a crear una envolupant a l’escala del llarg buit urbà que presideix i que, amb la variabilitat de les lamel·les, permeti viure dins i fora la relació domèstica i la pública.
  4. Habitatges al Pla de Vallvera

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Habitatges al Pla de Vallvera

    El fortíssim creixement —d’ençà de la dècada dels setanta— de la vila, que a finals del segle xx va haver de digerir una acceleració addicional i una immigració forana massiva, ha produït també moviments de població autòctona i s’ha conduït des del 1983 amb una fe prou continuada en el planejament, en mans de bons urbanistes locals. Preservat el seu nord fluvial, així, ha avançat ordenadament sobre la plana de migdia, amb operacions destinades tant a la classe obrera com a la petitburgesa. Petita operació d’estatges de tres plantes, amb generosa planta passant.
  5. Habitatges Ca la Sileta

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Habitatges Ca la Sileta

    Un dels llocs cobejats pel moviment squatter és, finalment, objecte d’una promoció d’habitatges, que en disposa quatre de desenvolupament vertical en filera al llarg d’un carrer secundari i usa la testera per articular-hi apartaments, tres per cada pis i un a la planta baixa. Algun tret d’organització de les peces acusa la proximitat als dogmes comercials, però el projecte troba en el caràcter de l’edifici precedent (el pati organitzador, el valor del ràfec...) el fil per a una reinterpretació succinta del vuitcentisme del barri.