Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Obres (7)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (7)
-
Casa Robira
Casa envoltada per un jardí tancat amb una barana de ferro i pilars de maó. La casa s'estructura en tres cossos, un de central de planta i pis i dos de laterals de planta baixa. La façana principal del cos central presenta característiques modernistes. Les obertures, tres a cada planta, s'ornamenten amb ceràmica a les llindes. L'acabament de façana és de forma ondulada essent el centre més alt amb un rellotge de sol. Destaquen els terrats damunt dels cossos laterals amb barana de terracota. A l'interior és notable sobretot el menjador modernista (vegeu fitxa) i el celler amb volta de rajola, les pintures dels sostres i altres elements decoratius. Conjunt de mobles de menjador Bufet-trinxant amb taulell de marbre de color, miralls de lluna bisellada, calaixos i prestatges i un cos d'armari alt d'una porta amb prestatges a l'interior que acull un rellotge. Taula quadrada d'1,4 x 1,4 m, extensible fins a 1,4 x 3,14 m i dotze cadires de respatller molt alt i teixit de canya. Tot està realitzat en fusta de melis envernissada. També hi ha un llum metàl·lic amb elements repujats i un llum central que es completava amb una pantalla semiesfèrica de vidre decorat i tres braços en forma de llàntia. Van costar 898 ptes. (es conserva la factura original). Obres: 1902-1905 1902 es construeix la bodega, els cups, local de premses, local pels útils de llaurar i les quadres. El contractista d'obres era en Joan Canals. 1904 inici de les obres de la resta de l'edifici, de la tanca i del jardí. 1905 més de maig s'acaben les obres. Cost total de les dues fases : 35.000 pts. Propietari promotor: Pedro Rovira Casanovas -
Unió del Casal Gelidenc
Gran edifici rectangular de marcada solidesa, cobert a dues vessants, de dues plantes la primera amb voltes de rajola i la segona amb cel ras i decoració "art decó". Cal remarcar l'extraordinària lluminositat deguda als grans finestrals i el balcó longitudinal de l'esquerra de l'edifici, on a la barana hi apareix l'escut de Catalunya, motiu que es repeteix a les dues finestres de les golfes, on a una d'elles ha desaparegut. -
Adoberia Sabater
L'edifici té dues parts: una la més elevada col·locada en l'angle dels dos carrers, continuat per la baixada Sant Nicolau; té planta i dos pisos i acaba amb terrat; l'altre col·locada al carrer, té planta i un pis i correspon a la part de la construcció que s'ha anat eixamplant sucessivament. El conjunt presenta en general una forma acastellada i sobretot un sentit ascendent donat pels eixos d'obertures. La importància d'aquesta construcció és deguda a la utilització del totxo como a únic element constructiu i la vegada decoratiu. Les obertures, angles, merlets, arc o dintells són sempre construïts amb totxo, aprofitant totes les seves possibilitats expressives que ens recorden el "neomudéjar". Es pot dir que l'autor coneixia perfectament la fàbrica "Casarramona" de Puig i Cadafalch projectada uns anys abans. Les formes emprades, el sentit ascendent unit al lloc d'ubicació, donen a l'edifici una sumptuositat i monumentalitat buscada i forçada que va tenir el seu ressò en l'àmbit popular anomenant-lo " la catedral dels blanquers". Aquest edifici fou la primera gran indústria adobera que es féu a Igualada. -
Casa Riba
Casa amb jardí, inicialment aïllada. Consta de planta soterrani, baixa, pis i golfes, sota coberta de teula àrab a dues vessants. A la part posterior hi ha porxos i galeries. Són interessants els aplacats ornamentals de terra cuita. En conjunt respón a les característiques de la sensibilitat noucentista. La Casa Riba va ser construïda per l'arquitecte Josep Ros i Ros. El projecte, que es conserva a l'arxiu de l'Ajuntament de Gelida, data del 15 d'octubre del 1925. Inicialment era un edifici aïllat actualment té una amplicació que l'adossa a la del costat. -
Hospital Fundació Ferrer i Salles
Ignasi Brugueras Llobet, Josep Ros i Ros
Edifici públic aïllat, envoltat de jardí que fa cantonada amb el carrer de Cesar Martinell i amb el d'En Ferrer i Sallés. Presenta planta en forma de T. S'hi accedeix per una torre central davantera de planta baixa i dos pisos, les ales laterals tenen planta baixa, pis i golfes. Hi ha cobertes de teula àrab al cos anterior i terrat al posterior. Les finestres i les portes mostren llindes esglaonades. A les cobertes s'obren finestres-mansarda. Connecta a través d'una passera elevada amb l'edifici de nova planta de la Casa dels Avis. El que havia de ser l'antic hospital situat al carrer Torres i Bages construït a partir de la donació d'un terreny de Josep Ferrer Sallés no es va arribar a acabar i finalment l'any 1928 fou substituït per un nou hospital. Aquest hospital va ser encarregat l'any 1928 en el mateix temps que s'urbanitzava la plaça Manel Raventís a l'arquitecte Ygnacio Brugueras. Tres anys més tard hi col·laborà Josep Ros i Ros que dissenyà l'accés, les escales i la tanca. Posteriorment, l'any 1956 l'Hospital es va ampliar annexant un nou cos el projecte del qual fou responsable Moliner. L'última intervenció va ser l'any 2002 quan Ramón Fuste Sitges va projectar una passera elevada que connectava amb la Casa dels Avis després de la reconversió de l'hospital en una residència per gent gran. El 1988 la Fundació es va extingir i l'Ajuntament va cedir la gestió a la mútua La Aliança. -
Caves Freixenet
L'edifici original, obra de l'arquitecte Josep Ros i Ros, que havia ja evolucionat del Modernisme cap a uns projectes més continguts i sobris del Noucentisme, pren un caràcter de gran contundència volumètrica per ser un edifici aïllat de planta baixa i tres plantes essent la darrera pensada com a galeria amb una gran barbacana sostinguda per bigues. La coberta és a quatre aiguavessos de teula àrab. Al tractar-se d'un edifici aïllat tot el perímetre és concebut com a façana tant les que donen al carrer com les orientades a l'interior de la finca. També el perímetre queda protegit per la inclusió d'una tanca que en el que seria la façana principal és a base de brèndoles de ferro alternades per pilars i amb les característiques boles. Destaca la façana pensada per a visitants orientada a un petit jardí amb escalinata, porxo i coronament mixtilini que recorda l'arquitectura vernacular i allotja un frontó de ceràmica amb el dibuix decoratiu de raïms i copes de cava, així com el nom de la marca "Cavas Freixenet". Pel que fa a la composició i tractament de la resta de façanes el joc de buits i plens segueix una distribució simètrica amb obertures allindades i d'altres amb òculs ovalats. Corresponent als eixos de simetria trobem balconades amb brèndoles de ferro en la planta primera. Tot el parament està estucat, excepte l'ampli sòcol tractat en paredat rústec. I respecte als límits de cada façana hi ha l'aplicació de l'encoixinat de carreus de pedra que n'augmenten la sobrietat del conjunt i estan en sintonia amb les obertures dels accessos a base d'arcs de mig punt amb dovelles de pedra. Es tracta d'un complex industrial dedicat a l'explotació i elaboració vitivinícola, amb la marca "Freixenet, S.A.". Com a centre productor es fundà el 1861 i va ser el 1914 quan s'inicià la producció de l'espumós. Arran de l'Exposició Internacional de Barcelona, el 1929, crearen una coneguda icona amb el denominat "nen Freixenet"; creat per encàrrec de Pere Ferrer Bosch, fundador de l'empresa i el cartell va ser obra d'un dissenyador alemany.