Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
Obras (7)
Sobre el Mapa
Constelación
Cronología (7)
-
Casa Robira
Casa envoltada per un jardí tancat amb una barana de ferro i pilars de maó. La casa s'estructura en tres cossos, un de central de planta i pis i dos de laterals de planta baixa. La façana principal del cos central presenta característiques modernistes. Les obertures, tres a cada planta, s'ornamenten amb ceràmica a les llindes. L'acabament de façana és de forma ondulada essent el centre més alt amb un rellotge de sol. Destaquen els terrats damunt dels cossos laterals amb barana de terracota. A l'interior és notable sobretot el menjador modernista (vegeu fitxa) i el celler amb volta de rajola, les pintures dels sostres i altres elements decoratius. Conjunt de mobles de menjador Bufet-trinxant amb taulell de marbre de color, miralls de lluna bisellada, calaixos i prestatges i un cos d'armari alt d'una porta amb prestatges a l'interior que acull un rellotge. Taula quadrada d'1,4 x 1,4 m, extensible fins a 1,4 x 3,14 m i dotze cadires de respatller molt alt i teixit de canya. Tot està realitzat en fusta de melis envernissada. També hi ha un llum metàl·lic amb elements repujats i un llum central que es completava amb una pantalla semiesfèrica de vidre decorat i tres braços en forma de llàntia. Van costar 898 ptes. (es conserva la factura original). Obres: 1902-1905 1902 es construeix la bodega, els cups, local de premses, local pels útils de llaurar i les quadres. El contractista d'obres era en Joan Canals. 1904 inici de les obres de la resta de l'edifici, de la tanca i del jardí. 1905 més de maig s'acaben les obres. Cost total de les dues fases : 35.000 pts. Propietari promotor: Pedro Rovira Casanovas -
Unió del Casal Gelidenc
Gran edifici rectangular de marcada solidesa, cobert a dues vessants, de dues plantes la primera amb voltes de rajola i la segona amb cel ras i decoració "art decó". Cal remarcar l'extraordinària lluminositat deguda als grans finestrals i el balcó longitudinal de l'esquerra de l'edifici, on a la barana hi apareix l'escut de Catalunya, motiu que es repeteix a les dues finestres de les golfes, on a una d'elles ha desaparegut. -
Adoberia Sabater
L'edifici té dues parts: una la més elevada col·locada en l'angle dels dos carrers, continuat per la baixada Sant Nicolau; té planta i dos pisos i acaba amb terrat; l'altre col·locada al carrer, té planta i un pis i correspon a la part de la construcció que s'ha anat eixamplant sucessivament. El conjunt presenta en general una forma acastellada i sobretot un sentit ascendent donat pels eixos d'obertures. La importància d'aquesta construcció és deguda a la utilització del totxo como a únic element constructiu i la vegada decoratiu. Les obertures, angles, merlets, arc o dintells són sempre construïts amb totxo, aprofitant totes les seves possibilitats expressives que ens recorden el "neomudéjar". Es pot dir que l'autor coneixia perfectament la fàbrica "Casarramona" de Puig i Cadafalch projectada uns anys abans. Les formes emprades, el sentit ascendent unit al lloc d'ubicació, donen a l'edifici una sumptuositat i monumentalitat buscada i forçada que va tenir el seu ressò en l'àmbit popular anomenant-lo " la catedral dels blanquers". Aquest edifici fou la primera gran indústria adobera que es féu a Igualada. -
Casa Riba
Casa con jardín, inicialmente aislada. Consta de planta sótano, baja, piso y buhardilla, bajo cubierta de teja árabe a dos vertientes. En la parte trasera hay porches y galerías. Son interesantes los aplacados ornamentales de cerámica. En conjunto, responde a las características de la sensibilidad noucentista. La Casa Riba fue construida por el arquitecto Josep Ros i Ros. El proyecto, que se conserva en el archivo del Ayuntamiento de Gelida, data del 15 de octubre de 1925. Inicialmente era un edificio aislado actualmente tiene una ampliación que la adosa a la de al lado. -
Hospital Fundació Ferrer i Salles
Ignasi Brugueras Llobet, Josep Ros i Ros
Edifici públic aïllat, envoltat de jardí que fa cantonada amb el carrer de Cesar Martinell i amb el d'En Ferrer i Sallés. Presenta planta en forma de T. S'hi accedeix per una torre central davantera de planta baixa i dos pisos, les ales laterals tenen planta baixa, pis i golfes. Hi ha cobertes de teula àrab al cos anterior i terrat al posterior. Les finestres i les portes mostren llindes esglaonades. A les cobertes s'obren finestres-mansarda. Connecta a través d'una passera elevada amb l'edifici de nova planta de la Casa dels Avis. El que havia de ser l'antic hospital situat al carrer Torres i Bages construït a partir de la donació d'un terreny de Josep Ferrer Sallés no es va arribar a acabar i finalment l'any 1928 fou substituït per un nou hospital. Aquest hospital va ser encarregat l'any 1928 en el mateix temps que s'urbanitzava la plaça Manel Raventís a l'arquitecte Ygnacio Brugueras. Tres anys més tard hi col·laborà Josep Ros i Ros que dissenyà l'accés, les escales i la tanca. Posteriorment, l'any 1956 l'Hospital es va ampliar annexant un nou cos el projecte del qual fou responsable Moliner. L'última intervenció va ser l'any 2002 quan Ramón Fuste Sitges va projectar una passera elevada que connectava amb la Casa dels Avis després de la reconversió de l'hospital en una residència per gent gran. El 1988 la Fundació es va extingir i l'Ajuntament va cedir la gestió a la mútua La Aliança. -
Caves Freixenet
L'edifici original, obra de l'arquitecte Josep Ros i Ros, que havia ja evolucionat del Modernisme cap a uns projectes més continguts i sobris del Noucentisme, pren un caràcter de gran contundència volumètrica per ser un edifici aïllat de planta baixa i tres plantes essent la darrera pensada com a galeria amb una gran barbacana sostinguda per bigues. La coberta és a quatre aiguavessos de teula àrab. Al tractar-se d'un edifici aïllat tot el perímetre és concebut com a façana tant les que donen al carrer com les orientades a l'interior de la finca. També el perímetre queda protegit per la inclusió d'una tanca que en el que seria la façana principal és a base de brèndoles de ferro alternades per pilars i amb les característiques boles. Destaca la façana pensada per a visitants orientada a un petit jardí amb escalinata, porxo i coronament mixtilini que recorda l'arquitectura vernacular i allotja un frontó de ceràmica amb el dibuix decoratiu de raïms i copes de cava, així com el nom de la marca "Cavas Freixenet". Pel que fa a la composició i tractament de la resta de façanes el joc de buits i plens segueix una distribució simètrica amb obertures allindades i d'altres amb òculs ovalats. Corresponent als eixos de simetria trobem balconades amb brèndoles de ferro en la planta primera. Tot el parament està estucat, excepte l'ampli sòcol tractat en paredat rústec. I respecte als límits de cada façana hi ha l'aplicació de l'encoixinat de carreus de pedra que n'augmenten la sobrietat del conjunt i estan en sintonia amb les obertures dels accessos a base d'arcs de mig punt amb dovelles de pedra. Es tracta d'un complex industrial dedicat a l'explotació i elaboració vitivinícola, amb la marca "Freixenet, S.A.". Com a centre productor es fundà el 1861 i va ser el 1914 quan s'inicià la producció de l'espumós. Arran de l'Exposició Internacional de Barcelona, el 1929, crearen una coneguda icona amb el denominat "nen Freixenet"; creat per encàrrec de Pere Ferrer Bosch, fundador de l'empresa i el cartell va ser obra d'un dissenyador alemany.