Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

En Imatges

  • Josep Sala Comas

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Café Alhambra

    Josep Sala Comas

  2. Masia Bach

    Josep Sala Comas

  3. Torre Teresa Ametller

    Lluís Bonet i Garí, Josep Sala Comas

    Torre Teresa Ametller

    La torre d'Agell, per les seves proporcions, pren un caràcter senyorial. La tipologia adoptada ens apropa a la característica dels palaus medievals, ja que la planta quadrada genera al bell mig un pati i, entorn seu, una galeria. La disposició, en dos dels flancs de l'edifici, de dues torres que sobresurten de la volumetria recorda els palaus fortificats. L'edifici, de dues plantes, té la coberta de teules planes d'encaix, a quatre vessants, i amb una barbacana sostinguda per cartel·les. El porxo semicircular que dóna accés a l'entrada s'envolta per columnes jòniques que sustenten una terrassa descoberta al primer pis. A la façana oposada hi ha una terrassa porxada, a la dovella central de la qual hi ha representat el relleu d'un ametller, emblema de la família propietària original. La disposició de l'accés principal; l'aparició de terrasses i porxades on s'alternen columnes jòniques i, en d'altres, arcs de mig punt, donen a l'edifici certs ressons medievals i, alhora, clàssics. En les obertures, l'aplicació d'esgrafiats amb detalls de filigrana (obra de Joan Mirambell) i en un dels costats la disposició d'un banc encastat amb el respatller de rajoles decorades (obra de Francesc Domingo) acaben de dotar a l'edifici d'un caràcter noucentista. Aquest banc està enrajolat amb ceràmica de sanefes i motius florals i, a la part alta, hi ha tres dibuixos. En el del centre apareix un ametller amb la inscripció "L'Ametler, arbre de Catalunya". Els dibuixos laterals mostren una noia amb una cistella de flors i un pagès. Al tractar-se d'una torre aïllada, va ser l'arquitecte Rubió i Tudurí qui projectà l'extens jardí estructurat geomètricament per l'art topiària, i va deixar que les onze hectàrees de bosc que envolten la finca creixessin de forma més espontània. La torre s'edificà en una extensa finca rústica molt a prop de l'antiga capella de Santa Elena d'Agell, esmentada ja al segle X, i del Mas de "Ca l'Arnó", avui denominat "Cals Frares" (1235), que durant uns anys va ser la masoveria de la propietat. Els terrenys eren, des del segle XVIII, propietat de la família de Teresa Amatller i Cros (1873-1960), filla del prestigiós xocolater, que en va ser la promotora. Un primer projecte es deu a Josep Sala i Comas, però, el 1918, fou Lluís Bonet i Garí qui se'n féu càrrec. El 1943, Antoni Amatller va donar la casa a la Secció Femenina, que va destinar-la a un alberg. Recentment, la Generalitat de Catalunya va adquirir la casa i va condicionar-la per a que funcionés com a alberg de colònies. Les obres de reconstrucció de teulades, restauració i consolidació de façanes i afegiment d'una nova construcció foren dirigides per l'arquitecte Agapit Borràs. En l'actualitat, l'edifici forma part de la xarxa nacional d'albergs socials de Catalunya.