Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

En Imatges

  • Lluís Bonet i Garí

Memòria

Argentona 1893 - Barcelona 1993. Títol d’arquitecte: 1918. Formant-se al costat d’en Josep Puig i Cadafalch, durant aquest període va conèixer l'Antoni Gaudí anant sovint a veure'l com treballava en l’obra de la Sagrada Família. Amb el temps, es va convertir en el seu deixeble i va imprimir el seu estil en la construcció de la Capella de Sant Miquel del Cros a Argentona. Després de la Guerra Civil espanyola, en Bonet va restaurar les maquetes en guix de la Sagrada Família les quals van quedar malmeses a causa d’un incendi, i va continuar amb les obres del temple juntament amb els arquitectes Isidre Puig i Boada, Francesc de P. Cardoner i Blanch i Francesc Quintana Vidal. Posteriorment, entre 1971 i 1980 va exercir com a arquitecte director de l’obra. Bonet va ser un dels representants del monumentalisme. Entre les seves obres destaca l'Institut Nacional de Previsió i Banc Vitalici, al Passeig de Gràcia amb Gran Via, a Barcelona (1949).

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Torre Teresa Ametller

    Lluís Bonet i Garí, Josep Sala Comas

    Torre Teresa Ametller

    La torre d'Agell, per les seves proporcions, pren un caràcter senyorial. La tipologia adoptada ens apropa a la característica dels palaus medievals, ja que la planta quadrada genera al bell mig un pati i, entorn seu, una galeria. La disposició, en dos dels flancs de l'edifici, de dues torres que sobresurten de la volumetria recorda els palaus fortificats. L'edifici, de dues plantes, té la coberta de teules planes d'encaix, a quatre vessants, i amb una barbacana sostinguda per cartel·les. El porxo semicircular que dóna accés a l'entrada s'envolta per columnes jòniques que sustenten una terrassa descoberta al primer pis. A la façana oposada hi ha una terrassa porxada, a la dovella central de la qual hi ha representat el relleu d'un ametller, emblema de la família propietària original. La disposició de l'accés principal; l'aparició de terrasses i porxades on s'alternen columnes jòniques i, en d'altres, arcs de mig punt, donen a l'edifici certs ressons medievals i, alhora, clàssics. En les obertures, l'aplicació d'esgrafiats amb detalls de filigrana (obra de Joan Mirambell) i en un dels costats la disposició d'un banc encastat amb el respatller de rajoles decorades (obra de Francesc Domingo) acaben de dotar a l'edifici d'un caràcter noucentista. Aquest banc està enrajolat amb ceràmica de sanefes i motius florals i, a la part alta, hi ha tres dibuixos. En el del centre apareix un ametller amb la inscripció "L'Ametler, arbre de Catalunya". Els dibuixos laterals mostren una noia amb una cistella de flors i un pagès. Al tractar-se d'una torre aïllada, va ser l'arquitecte Rubió i Tudurí qui projectà l'extens jardí estructurat geomètricament per l'art topiària, i va deixar que les onze hectàrees de bosc que envolten la finca creixessin de forma més espontània. La torre s'edificà en una extensa finca rústica molt a prop de l'antiga capella de Santa Elena d'Agell, esmentada ja al segle X, i del Mas de "Ca l'Arnó", avui denominat "Cals Frares" (1235), que durant uns anys va ser la masoveria de la propietat. Els terrenys eren, des del segle XVIII, propietat de la família de Teresa Amatller i Cros (1873-1960), filla del prestigiós xocolater, que en va ser la promotora. Un primer projecte es deu a Josep Sala i Comas, però, el 1918, fou Lluís Bonet i Garí qui se'n féu càrrec. El 1943, Antoni Amatller va donar la casa a la Secció Femenina, que va destinar-la a un alberg. Recentment, la Generalitat de Catalunya va adquirir la casa i va condicionar-la per a que funcionés com a alberg de colònies. Les obres de reconstrucció de teulades, restauració i consolidació de façanes i afegiment d'una nova construcció foren dirigides per l'arquitecte Agapit Borràs. En l'actualitat, l'edifici forma part de la xarxa nacional d'albergs socials de Catalunya.
  2. Fàbrica Polydor

    Lluís Bonet i Garí

    Fàbrica Polydor

  3. Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Tarragona

    Lluís Bonet i Garí

    Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Tarragona

    Edifici de sis plantes de línies molt simples, les façanes del qual donen a dos carrers i una plaça. Aquest element és característic no tan sols d'aquesta, sinó també del carrer de la Unió, que baixa perpendicular i des del qual s'albira. Té cavitats amb llinda plana i arcades de mig punt a la planta principal i a la més alta. Al cantó que dóna al carrer Apodaca, hi ha una torre cúbica amb rellotge. Al portal es troba, sobre una pilastra prismàtica, la reproducció d'una escultura romana, trobada durant l'excavació de l'esmentat edifici: probablement correspon a l'emperadriu Annia Galeria Faustina.
  4. Seminari Nou de Vic

    Lluís Bonet i Garí

    Seminari Nou de Vic

    Edifici religiós. Seminari de planta gairebé en forma de creu amb els braços més prims, la façana és orientada a migdia i presenta una mena d'atri format per arcuacions d'arc de mig punt a manera de porxo i coronat per un frontó triangular amb una creu al damunt. Consta de planta baixa i dos pisos, els quals són marcats horitzontalment per unes impostes, les obertures són rectangulars llevats del primer pis de la façana que són d'arc de mig punt. És cobert amb teula aràbiga a diverses vessants. Cal remarcar les torres de planta quadrada que s'eleven sobre els braços amples de l'edifici, són llanternes als ulls de l'escala, simètriques i amb arcades semicirculars al pis superior, són cobertes de forma piramidal. Està envoltat d'espais esportius i s'hi arriba a través d'un ampli espai enjardinat. L'estat de conservació és bo. Seminari que fou construït entre 1944 i 1947 amb l'església que fou inaugurada l'any 1963. Aquest seminari venia a substituir el del carrer Sant Just que havia quedat petit, és construí en l'eixample de la ciutat que es realitzà a principis de segle estenent-se cap a Santa Clara de la Vella fins al turó del Seminari. Actualment amb la minva vocació eclesiàstica el mateix edifici s'utilitzi com escola privada essent una extensió del col·legi de Sant Miquel dels Sants.
  5. Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona

    Lluís Bonet i Garí

    Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona

    Es tracta d'un edifici de 21 plantes, format per quatre grans cossos independents. El cos principal es troba ubicat al xamfrà i es tracta d'una torre que dóna l'accés principal a l'edifici. L'estructura de l'edifici està feta de formigó armat, la qual cosa fa una sensació d'uniformitat. La façana està decorada amb granit de Galícia i pedra de Montjuïc. En alçat, té una clara influència de l'Escola de Chicago: les obertures es distribueixen simètricament per tota la façana i té un basament al llarg de tota la planta baixa, concentrant l'única decoració a l'accés principal. Per donar més solemnitat, es van col·locar unes columnes d'ordre clàssic i es van afegir dos grups escultòrics i estàtues com a ornamentació. Pel que fa a planta baixa, hi ha un passatge amb accés des del Passeig de Gràcia o des de la Gran Via de les Corts Catalanes i connecta amb la sala d'espectacles, a més de donar accés als altres tres cossos. En l'angle superior d'aquest passatge es troba un pati interior obert, que proveeix aquest espai interior de llum natural.
  6. Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Girona

    Lluís Bonet i Garí

    Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Girona

    Acabada l’obra del passeig de Gràcia per a aquest mateix banc, l’autor barceloní s’encarregà d’altres edificis amb un programa i una voluntat representativa semblants. L’encaix en una planta axial segons bisectriu i la isotropia del volum en les seves tres cares fan que mantingui una relació difícil amb l’emplaçament. En tot cas, l’interès rau en la combinació de la seqüència vertical (de banc, oficines i habitatges) amb l’articulació volumètrica de la seva arquitectura i els jocs als quals es lliura per modular la massa monumentalista, a l’estil del primitiu gratacel metropolità: el monumentalisme hi deriva més del motlluratge i el joc de cornises que no pas de la forma de les obertures o de les jerarquies que s’estableixen entre elles.
  7. Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Lleida

    Lluís Bonet i Garí

    Edifici Aïllat amb façana davant-darrera i de concepte pantalla per a tancar la plaça Sant Joan. Planta baixa-sòcol, planta noble, tres plantes secundàries i rematades pel tractament de l'àtic i el vol de la cornisa. Escala interior, encaixada amb formes singulars dels esglaons. Relleus escultòrics d'Enric Monjó de Barcelona. Façana del darrera secundària. Murs de càrrega i pilars interiors. Aplacats de pedra i arrebossat al darrera. Coberta de teula àrab.
  8. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (3)

    Lluís Bonet i Garí, Antoni Gaudí i Cornet, Isidre Puig Boada

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (3)

    Els arquitectes Isidre Puig Boada i Lluis Bonet i Garí, que havien visitat assíduament Gaudí en la darrera etapa de la seva vida i havien treballat en el desenvolupament de l’obra sota la direcció de Francesc de Paula Quintana, esdevenen els continuadors després de la mort d’aquest darrer. En aquesta etapa es conclou la part arquitectònica de la Façana de la Passió, tret de la porxada superior, i es recopila i s’estudia gran part de la documentació i maquetes que permetrà la continuació de les obres.
  9. Reforma de la Torre Gibert

    Lluís Bonet i Garí

Arxiu

  • Perspectiva de l'Edifici Social de l'Institut Nacional de Previsió.

    Dibuix

    Perspectiva de l'Edifici Social de l'Institut Nacional de Previsió.

    Arxiu Històric del COAC

  • Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Dibuix

    Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Dibuix

    Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Dibuix

    Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Dibuix

    Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Galeria Condal, als baixos de la Seu del Banco Vitalicio de España a Barcelona.

    Dibuix

    Perspectiva de la Galeria Condal, als baixos de la Seu del Banco Vitalicio de España a Barcelona.

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Seu del Banco Vitalicio de España a Barcelona.

    Dibuix

    Perspectiva de la Seu del Banco Vitalicio de España a Barcelona.

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria en Color del Vestíbul d'Accés a la Seu del Banco Vitalicio de España a Barcelona.

    Dibuix

    Axonometria en Color del Vestíbul d'Accés a la Seu del Banco Vitalicio de España a Barcelona.

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria del Vestíbul d'Accés a la Seu del Banco Vitalicio de España a Barcelona.

    Dibuix

    Axonometria del Vestíbul d'Accés a la Seu del Banco Vitalicio de España a Barcelona.

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

Bibliografia