Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

En Imatges

  • Lluís Bonet i Garí

Memòria

Argentona 1893 - Barcelona 1993. Títol d’arquitecte: 1918. Formant-se al costat d’en Josep Puig i Cadafalch, durant aquest període va conèixer l'Antoni Gaudí anant sovint a veure'l com treballava en l’obra de la Sagrada Família. Amb el temps, es va convertir en el seu deixeble i va imprimir el seu estil en la construcció de la Capella de Sant Miquel del Cros a Argentona. Després de la Guerra Civil espanyola, en Bonet va restaurar les maquetes en guix de la Sagrada Família les quals van quedar malmeses a causa d’un incendi, i va continuar amb les obres del temple juntament amb els arquitectes Isidre Puig i Boada, Francesc de P. Cardoner i Blanch i Francesc Quintana Vidal. Posteriorment, entre 1971 i 1980 va exercir com a arquitecte director de l’obra. Bonet va ser un dels representants del monumentalisme. Entre les seves obres destaca l'Institut Nacional de Previsió i Banc Vitalici, al Passeig de Gràcia amb Gran Via, a Barcelona (1949).

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Torre Teresa Ametller

    Lluís Bonet i Garí, Josep Sala Comas

  2. Fàbrica Polydor

    Lluís Bonet i Garí

  3. Seu del Banco Vitalicio de España a Girona

    Lluís Bonet i Garí

    Seu del Banco Vitalicio de España a Girona

    Acabada l’obra del passeig de Gràcia per a aquest mateix banc, l’autor barceloní s’encarregà d’altres edificis amb un programa i una voluntat representativa semblants. L’encaix en una planta axial segons bisectriu i la isotropia del volum en les seves tres cares fan que mantingui una relació difícil amb l’emplaçament. En tot cas, l’interès rau en la combinació de la seqüència vertical (de banc, oficines i habitatges) amb l’articulació volumètrica de la seva arquitectura i els jocs als quals es lliura per modular la massa monumentalista, a l’estil del primitiu gratacel metropolità: el monumentalisme hi deriva més del motlluratge i el joc de cornises que no pas de la forma de les obertures o de les jerarquies que s’estableixen entre elles.
  4. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (3)

    Lluís Bonet i Garí, Antoni Gaudí i Cornet, Isidre Puig Boada

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (3)

    Els arquitectes Isidre Puig Boada i Lluis Bonet i Garí, que havien visitat assíduament Gaudí en la darrera etapa de la seva vida, i havien treballat en el desenvolupament de l’obra sota la direcció de Francesc de Paula Quintana, esdevenen els continuadors després de la mort d’aquest darrer. En aquesta etapa es conclou la part arquitectònica de la Façana de la Passió, tret de la porxada superior, i es recopila i s’estudia gran part de la documentació i maquetes que permetrà la continuació de les obres.
  5. Reforma de la Torre Gibert

    Lluís Bonet i Garí

Arxiu

  • Perspectiva de l'Edifici Social de l'Institut Nacional de Previsió.

    Dibuix

    Perspectiva de l'Edifici Social de l'Institut Nacional de Previsió.

    Arxiu Històric del COAC

  • Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Dibuix

    Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Dibuix

    Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Dibuix

    Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Dibuix

    Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Galeria Condal, als baixos de la Seu del Banco Vitalicio de España a Barcelona.

    Dibuix

    Perspectiva de la Galeria Condal, als baixos de la Seu del Banco Vitalicio de España a Barcelona.

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Seu del Banco Vitalicio de España a Barcelona.

    Dibuix

    Perspectiva de la Seu del Banco Vitalicio de España a Barcelona.

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria en Color del Vestíbul d'Accés a la Seu del Banco Vitalicio de España a Barcelona.

    Dibuix

    Axonometria en Color del Vestíbul d'Accés a la Seu del Banco Vitalicio de España a Barcelona.

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria del Vestíbul d'Accés a la Seu del Banco Vitalicio de España a Barcelona.

    Dibuix

    Axonometria del Vestíbul d'Accés a la Seu del Banco Vitalicio de España a Barcelona.

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

Bibliografia