Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Argentona 1893 - Barcelona 1993. Títol d’arquitecte: 1918. Formant-se al costat d’en Josep Puig i Cadafalch, durant aquest període va conèixer l'Antoni Gaudí anant sovint a veure'l com treballava en l’obra de la Sagrada Família. Amb el temps, es va convertir en el seu deixeble i va imprimir el seu estil en la construcció de la Capella de Sant Miquel del Cros a Argentona. Després de la Guerra Civil espanyola, en Bonet va restaurar les maquetes en guix de la Sagrada Família les quals van quedar malmeses a causa d’un incendi, i va continuar amb les obres del temple juntament amb els arquitectes Isidre Puig i Boada, Francesc de P. Cardoner i Blanch i Francesc Quintana Vidal. Posteriorment, entre 1971 i 1980 va exercir com a arquitecte director de l’obra. Bonet va ser un dels representants del monumentalisme. Entre les seves obres destaca l'Institut Nacional de Previsió i Banc Vitalici, al Passeig de Gràcia amb Gran Via, a Barcelona (1949).

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (15)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (16)

  1. Torre Teresa Ametller

    Lluís Bonet i Garí, Josep Sala Comas

    Torre Teresa Ametller

    La torre d'Agell, per les seves proporcions, pren un caràcter senyorial. La tipologia adoptada ens apropa a la característica dels palaus medievals, ja que la planta quadrada genera al bell mig un pati i, entorn seu, una galeria. La disposició, en dos dels flancs de l'edifici, de dues torres que sobresurten de la volumetria recorda els palaus fortificats. L'edifici, de dues plantes, té la coberta de teules planes d'encaix, a quatre vessants, i amb una barbacana sostinguda per cartel·les. El porxo semicircular que dóna accés a l'entrada s'envolta per columnes jòniques que sustenten una terrassa descoberta al primer pis. A la façana oposada hi ha una terrassa porxada, a la dovella central de la qual hi ha representat el relleu d'un ametller, emblema de la família propietària original. La disposició de l'accés principal; l'aparició de terrasses i porxades on s'alternen columnes jòniques i, en d'altres, arcs de mig punt, donen a l'edifici certs ressons medievals i, alhora, clàssics. En les obertures, l'aplicació d'esgrafiats amb detalls de filigrana (obra de Joan Mirambell) i en un dels costats la disposició d'un banc encastat amb el respatller de rajoles decorades (obra de Francesc Domingo) acaben de dotar a l'edifici d'un caràcter noucentista. Aquest banc està enrajolat amb ceràmica de sanefes i motius florals i, a la part alta, hi ha tres dibuixos. En el del centre apareix un ametller amb la inscripció "L'Ametler, arbre de Catalunya". Els dibuixos laterals mostren una noia amb una cistella de flors i un pagès. Al tractar-se d'una torre aïllada, va ser l'arquitecte Rubió i Tudurí qui projectà l'extens jardí estructurat geomètricament per l'art topiària, i va deixar que les onze hectàrees de bosc que envolten la finca creixessin de forma més espontània. La torre s'edificà en una extensa finca rústica molt a prop de l'antiga capella de Santa Elena d'Agell, esmentada ja al segle X, i del Mas de "Ca l'Arnó", avui denominat "Cals Frares" (1235), que durant uns anys va ser la masoveria de la propietat. Els terrenys eren, des del segle XVIII, propietat de la família de Teresa Amatller i Cros (1873-1960), filla del prestigiós xocolater, que en va ser la promotora. Un primer projecte es deu a Josep Sala i Comas, però, el 1918, fou Lluís Bonet i Garí qui se'n féu càrrec. El 1943, Antoni Amatller va donar la casa a la Secció Femenina, que va destinar-la a un alberg. Recentment, la Generalitat de Catalunya va adquirir la casa i va condicionar-la per a que funcionés com a alberg de colònies. Les obres de reconstrucció de teulades, restauració i consolidació de façanes i afegiment d'una nova construcció foren dirigides per l'arquitecte Agapit Borràs. En l'actualitat, l'edifici forma part de la xarxa nacional d'albergs socials de Catalunya.
  2. Capella de Sant Miquel del Cros

    Lluís Bonet i Garí

    Capella de Sant Miquel del Cros

    L'edifici té una sola nau de planta rectangular amb l'absis orientat a NE, amb coberta de volta absidal i llanterna de ferro forjat i vidre a base de paraboloides i hiperboloides. El material emprat és pedra vista rústega amb alguns elements de vidres policromats i rajoles vidrades. La coberta a dos vessants és de teula àrab. Un petit campanar adossat és coronat per trencadís establint cert lligam amb el projecte de la finca de Josep Puig i Cadafalch. L'accés, situat en la part lateral, està precedit d'un porxo de tres arcades el ritme de les quals recorda una loggia florentina. Aquesta capella, que forma part de la propietat de Can Garí del Cros (casal obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch). Ja era esmentada l’any 1187, però va ser enrunada i d’ella tan sols es conserven una creu de pedra amb relleu, una peça de cornisa i un peu quadrat de terracota. El 1929, Lluís Bonet i Garí va fer el projecte d’una nova església. La documentació sobre l'ermita es deu principalment a Carreras Candi qui n'explica l'existència pel document del 1187. La col·locació més antiga és de l'any 1323; n'hi ha una altra, del 1385, a favor de Joan de Caldes per renúncia de Bernat d'Agell al benefici de l'altar de Sant Miquel del Cros. Cap a l'any 1884 s'enderrocà la capella romànica i en construïren una de nova, segons projecte de Domènech i Estapà, que fou enderrocada l'any 1926, aleshores es construí l'actual. Bonet Garí des de molt aviat va col·laborar amb Josep Puig i Cadafalch, l’autor de la remodelació i restauració de Can Garí. Alhora l’admiració que sentia per Antoni Gaudí també el portà a emprar algunes de les solucions en aquesta ermita. En l’actualitat la petita capella no té culte regular i la familia Garí la cedí al bisbat i depen de la parròquia de Sant Julià. Al trobar-se dins la propietat un camí des de l’accés de Can Garí porta directament a l’ermita i té una petita valla que la separa de la zona enjardinada.
  3. Masoveria de Can Garí

    Lluís Bonet i Garí

    Masoveria de Can Garí

    El Cros, castell Garí o Palau Garí d'Argentona adopta les característiques d'un gran casal fortificat amb una torre quadrangular adossada i unes torratxes circulars als flancs, amb espitlleres, pròpies tant d'estructures arquitectòniques de caràcter militar com també d'edificis rurals aïllats, elements que permetien una millor defensa en temps d'inseguretat. La finca queda envoltada per una mena de recinte emmurallat. Una galeria superior recorre les façanes sota la línia de teulada, aquesta, a quatre vessants, és coberta per teules de ceràmica vidriada, detall que dóna idea de la importància que en aquest moment tingueren les arts aplicades de la mateixa manera que ho fan els acabaments de ferro forjat de les teulades de la torre i de les torratxes, de tal manera que tenim agermanats els elements propis del gust de l'època industrial, les arts aplicades, i la temàtica historicista, que es palesa pel "revival" del món medieval amb la construcció d'un edifici amb les característiques d'un castell baix-medieval. L'accés a la casa es fa a través d'un porxo que té, al seu damunt, una galeria o llotja, propers a l'estil gòtic flamíger La casa és centrada per un pati amb escala al descobert fins al primer pis Pel que fa a l'interior, J. Puig i Cadafalch s'encarregà de dissenyar personalment tots els elements del mobiliari i els ornamentals: l'escala, els arrambadors, l'embigat, la xemeneia, els llums,... i fins i tot l'ornamentació escultòrica de les columnes on, entre motius heràldics o florals, hom pot descobrir caricatures com les de Sagasta o Romero Robledo, personatges rellevants de la política del moment L'any 1925, l'arquitecte Lluís Bonet Garí va substituir l'habitatge dels masovers, que era a la planta baixa, i hi va instal·lar dormitoris nous i una sala. Dins l'extensa propietat de Can Garí al Cros d'Argentona es dissenyà un ampli jardí que completava el treball de remodelació de la finca que Josep Puig i Cadafalch realitzà entre 1898 i 1900. Nicolau M. Rubió i Tudurí fou qui primer intervingué en el disseny a través de la combinació d'espais naturals amb la distribució de zones arbòries, principalment pins, que responia a deixar una natura lliure al costat d'altres modelades. El jardí pensat per transitar-hi mitjançant el traçat de camins, de terrasses esglaonades fetes en maó vist, de pèrgoles (algunes recorden el treball que estava portant a terme en el Parc de Montjuïc, de Barcelona) i assenyalant punts de vista s'obren a àmplies perspectives. Es combina la presència de vegetació amb escultures que li donen la mesura més humana al conjunt. S'han recreat espais boscosos, d'altres amb la presència de cactus i d'un gran estanyol que al bell mig hi ha el temple de vidre de Baccarat amb la figura d'Hermes en bronze o el puntejat de fanals de forja reprenen el caràcter senyorial de l'indret. Aquest jardí amb la presència d'escultures i zones a cítrics, tan característics de la mediterrània i de les viles italianes, entra de ple en el Noucentisme. L'obra de jardineria va ser continuada per Lluís Bonet i Garí, amb el qual compartiren un mateix ideari vinculat al període del Noucentisme. L'any 1929, Lluís Bonet i Garí projectà la construcció de la masoveria de Can Garí, destinat a les feines agrícoles i a habitatge. Ell no volgué que el seu projecte fos un contrast amb el treball que havia realitzat Josep Puig i Cadafalch a Can Garí. El nou edifici el projectà prenent cert caràcter senyorial, tant per les dimensions com pel tractament acurat dels materials emprats. Per tant, es poden trobar teules vidrades en la coberta a dues aigües, un treball molt curós en la maçoneria que envolta les obertures o en els arcs de descàrrega, però al mateix temps també prengué referents de l'arquitectura de les masies. Tot el conjunt pren la volumetria d'una masia i introduí la galeria arquejada. També es pot veure l'ús de l'esgrafiat en una figura de sant Cristòfol que corona una de les portes d'entrada destinada a la maquinària. En les cantoneres figura un encoixinat, i tot el parament és estucat. Destaca una tribuna en cantonera que li atorga un caràcter de distinció. No es va valdre de la simetria en la composició, ja que cadascuna de les façanes té un tractament diferent com passa amb Can Garí de Josep Puig i Cadafalch. La capella del Cros és construí el 1929 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí. Si tenim en compte que a finals dels segles XIX la construcció no havia assolit l'altíssim grau d'industrialització del nostre moment, podrem valorar en la justa mesura la proesa que representa que Puig i cadafalch acabés aquesta obra, la casa del financer Josep Garí al Cros d'Argentona, el 1899 després de nou mesos, tan sols, de l'inici de les obres.
  4. Seminari Nou de Vic

    Lluís Bonet i Garí

    Seminari Nou de Vic

    Edifici religiós. Seminari de planta gairebé en forma de creu amb els braços més prims, la façana és orientada a migdia i presenta una mena d'atri format per arcuacions d'arc de mig punt a manera de porxo i coronat per un frontó triangular amb una creu al damunt. Consta de planta baixa i dos pisos, els quals són marcats horitzontalment per unes impostes, les obertures són rectangulars llevats del primer pis de la façana que són d'arc de mig punt. És cobert amb teula aràbiga a diverses vessants. Cal remarcar les torres de planta quadrada que s'eleven sobre els braços amples de l'edifici, són llanternes als ulls de l'escala, simètriques i amb arcades semicirculars al pis superior, són cobertes de forma piramidal. Està envoltat d'espais esportius i s'hi arriba a través d'un ampli espai enjardinat. L'estat de conservació és bo. Seminari que fou construït entre 1944 i 1947 amb l'església que fou inaugurada l'any 1963. Aquest seminari venia a substituir el del carrer Sant Just que havia quedat petit, és construí en l'eixample de la ciutat que es realitzà a principis de segle estenent-se cap a Santa Clara de la Vella fins al turó del Seminari. Actualment amb la minva vocació eclesiàstica el mateix edifici s'utilitzi com escola privada essent una extensió del col·legi de Sant Miquel dels Sants.
  5. Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona

    Lluís Bonet i Garí

    Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona

    Es tracta d'un edifici de 21 plantes, format per quatre grans cossos independents. El cos principal es troba ubicat al xamfrà i es tracta d'una torre que dóna l'accés principal a l'edifici. L'estructura de l'edifici està feta de formigó armat, la qual cosa fa una sensació d'uniformitat. La façana està decorada amb granit de Galícia i pedra de Montjuïc. En alçat, té una clara influència de l'Escola de Chicago: les obertures es distribueixen simètricament per tota la façana i té un basament al llarg de tota la planta baixa, concentrant l'única decoració a l'accés principal. Per donar més solemnitat, es van col·locar unes columnes d'ordre clàssic i es van afegir dos grups escultòrics i estàtues com a ornamentació. Pel que fa a planta baixa, hi ha un passatge amb accés des del Passeig de Gràcia o des de la Gran Via de les Corts Catalanes i connecta amb la sala d'espectacles, a més de donar accés als altres tres cossos. En l'angle superior d'aquest passatge es troba un pati interior obert, que proveeix aquest espai interior de llum natural.
  6. Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Girona

    Lluís Bonet i Garí

    Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Girona

    Acabada l’obra del passeig de Gràcia per a aquest mateix banc, l’autor barceloní s’encarregà d’altres edificis amb un programa i una voluntat representativa semblants. L’encaix en una planta axial segons bisectriu i la isotropia del volum en les seves tres cares fan que mantingui una relació difícil amb l’emplaçament. En tot cas, l’interès rau en la combinació de la seqüència vertical (de banc, oficines i habitatges) amb l’articulació volumètrica de la seva arquitectura i els jocs als quals es lliura per modular la massa monumentalista, a l’estil del primitiu gratacel metropolità: el monumentalisme hi deriva més del motlluratge i el joc de cornises que no pas de la forma de les obertures o de les jerarquies que s’estableixen entre elles.
  7. Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Lleida

    Lluís Bonet i Garí

    Edifici Aïllat amb façana davant-darrera i de concepte pantalla per a tancar la plaça Sant Joan. Planta baixa-sòcol, planta noble, tres plantes secundàries i rematades pel tractament de l'àtic i el vol de la cornisa. Escala interior, encaixada amb formes singulars dels esglaons. Relleus escultòrics d'Enric Monjó de Barcelona. Façana del darrera secundària. Murs de càrrega i pilars interiors. Aplacats de pedra i arrebossat al darrera. Coberta de teula àrab.
  8. Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Tarragona

    Lluís Bonet i Garí

    Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Tarragona

    Edifici de sis plantes de línies molt simples, les façanes del qual donen a dos carrers i una plaça. Aquest element és característic no tan sols d'aquesta, sinó també del carrer de la Unió, que baixa perpendicular i des del qual s'albira. Té cavitats amb llinda plana i arcades de mig punt a la planta principal i a la més alta. Al cantó que dóna al carrer Apodaca, hi ha una torre cúbica amb rellotge. Al portal es troba, sobre una pilastra prismàtica, la reproducció d'una escultura romana, trobada durant l'excavació de l'esmentat edifici: probablement correspon a l'emperadriu Annia Galeria Faustina.
  9. Reforma de la Torre Gibert

    Lluís Bonet i Garí

  10. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (3)

    Lluís Bonet i Garí, Antoni Gaudí i Cornet, Isidre Puig Boada

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (3)

    Els arquitectes Isidre Puig Boada i Lluis Bonet i Garí, que havien visitat assíduament Gaudí en la darrera etapa de la seva vida i havien treballat en el desenvolupament de l’obra sota la direcció de Francesc de Paula Quintana, esdevenen els continuadors després de la mort d’aquest darrer. En aquesta etapa es conclou la part arquitectònica de la Façana de la Passió, tret de la porxada superior, i es recopila i s’estudia gran part de la documentació i maquetes que permetrà la continuació de les obres.

Arxiu (23)

  • Perspectiva exterior de la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Tarragona.

    Dibuix

    Perspectiva exterior de la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Tarragona.

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior de l'Edifici d'Habitatges Propietat del Banc Vitalici d'Espanya.

    Dibuix

    Perspectiva exterior de l'Edifici d'Habitatges Propietat del Banc Vitalici d'Espanya.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'Edifici Social de l'Institut Nacional de Previsió.

    Dibuix

    Perspectiva de l'Edifici Social de l'Institut Nacional de Previsió.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós d'alçat de la Masoveria de Can Garí.

    Dibuix

    Esbós d'alçat de la Masoveria de Can Garí.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Masoveria de Can Garí.

    Dibuix

    Perspectiva Masoveria de Can Garí.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Diagrama d'usos del Seminari Nou de Vic.

    Material Gràfic

    Diagrama d'usos del Seminari Nou de Vic.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del Seminari Nou de Vic.

    Dibuix

    Perspectiva exterior del Seminari Nou de Vic.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del Seminari Nou de Vic.

    Dibuix

    Perspectiva exterior del Seminari Nou de Vic.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Galeria Condal, als baixos de la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona.

    Dibuix

    Perspectiva de la Galeria Condal, als baixos de la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria del Vestíbul d'Accés a la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona.

    Dibuix

    Axonometria del Vestíbul d'Accés a la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria en Color del Vestíbul d'Accés a la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona.

    Dibuix

    Axonometria en Color del Vestíbul d'Accés a la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona.

    Dibuix

    Perspectiva de la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de volta de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    Dibuix

    Esbós de volta de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de planta i secció de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    Dibuix

    Esbós de planta i secció de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de planta, alçat i secció de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    Dibuix

    Esbós de planta, alçat i secció de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de planta de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    Dibuix

    Esbós de planta de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós d'alçat de l'altar de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    Dibuix

    Esbós d'alçat de l'altar de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Estàtica gràfica de l'arc de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    Dibuix

    Estàtica gràfica de l'arc de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos diversos del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    Dibuix

    Esbossos diversos del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    Dibuix

    Alçat del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    Dibuix

    Alçat del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    Dibuix

    Alçat del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Reproducció de gravat del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    Material Gràfic

    Reproducció de gravat del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

Bibliografia (25)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.