L’edifici es troba en una cantonada, amb un pas de vianants al nord i una mitgera a l’oest. El projecte dóna resposta a les característiques del programa i de l’emplaçament mitjançant una gran claredat de la planta, que permet resoldre alguns temes importants, com ara la il·luminació de la sala d’espera i la privacitat i la il·luminació de les consultes. Els importants contrastos climàtics i lumínics han portat a protegir l’autèntic centre de l’edifici, les consultes, aprofitant els espais servidors, la doble façana, el forjat sanitari i la sotacoberta. Els espais de servei s’utilitzen per compensar les irregularitats del solar. La sotacoberta queda com un espai destinat a l’energia, a més d’actuar com a esmorteïdor i generador tèrmic. La sala d’espera de la planta primera queda connectada amb la de la planta baixa per un doble espai que recorre la façana, de manera que les dues façanes llargues de l’edifici queden alliberades de dalt a baix.

L'habitatge cobreix una necessitat que no canvia mai, la major part de les nostres ciutats i els nostres pobles es construeixen mitjançant promocions d'habitatges. El debat, pensem que, se centra en la necessària contemporaneïtat de l'habitatge, entenem que aquest problema obtindria respostes múltiples, cada lloc és únic igual que el que l'habita, si bé és cert que hi ha temes comuns, economia, models, dimensions , flexibilitat, tancaments.... ENCÀRREC El projecte que aquí us presentem, ens redueix el problema, ja que és un encàrrec concret: la construcció de set apartaments al centre històric de Lleida, en règim de lloguer, per a menors de trenta anys. Al principi se'ns va encarregar la rehabilitació de dos edificis contigus, d'una edat aproximada de dos-cents anys. El seu mal estat ens va fer arribar a decidir, que era més aconsellable enderrocar-los, però vam mantenir la composició vertical dels seus buits. Pensem que els edificis cal deixar-los morir tranquils, no cal rehabilitar ni reformar, quan no cal, això serien mecanismes inventats per la pràctica professional que ho deixaríem relegats per allò considerat com a monument (memòria). LLOC Construir al centre no difereix gaire que construir a la perifèria, en el nostre cas, possiblement la perifèria és el centre, només en difereix l'aspecte físic, cases antigues, en molt mal estat, producte d'utilització de materials pobres, inserides en carrers estrets, que generen microclimes i ambients molt interessants. ESPAI El carrer és estret, de vianants, sense possible accés rodat, la nostra primera decisió va ser pensar en un tipus d'habitatge que a l'interior reproduís aspectes oposats, és a dir, llum i dimensió. Per això, vam compondre la planta en tres franges paral·leles, a la primera col·loquem les zones humides i emmagatzematge, la segona les zones seques, d'estar i la tercera i central, els espais comunitaris, patis i accessos verticals. Així dos patis, dividits, per la col·locació d'una escala moble (metàl·lica) i la incorporació del vestíbul d'entrada, resol problemes de veïnatge, separant parets veïnes i aportant llum i perspectives. FLEXIBILITAT Pensem en espais indefinits, no coneixem les persones que les habitaran, per això creiem en una distribució que permeti un cert grau d'indeterminació, espais que s'amplien, les portes corredisses permeten aquestes variacions. És la qualitat del metre quadrat, la versatilitat, allò que permet multiplicar els usos de l'espai. Una franja de serveis discorre paral·lela a la mitgera, com si fos un amortidor tèrmic i acústic, així la seqüència cuina, lavabo, armaris (espai d'emmagatzematge) discorre paral·lela a les zones seques. DURABILITAT Les circumstàncies canvien ràpidament, l'esperança de vida de les diferents parts de l'edifici són diferents (les instal·lacions s'hauran de reconvertir), són especificacions de disseny en contra del concepte de solidesa. El propòsit de la nostra construcció és que sigui lleugera, temporal, hem projectat pensant en el temps que ha de durar. MATERIALS La utilització de tècniques pròpies d'edificis terciaris (naus), amb estructures metàl·liques, forjats de xapes col·laborants, façanes sandvitx (amb aïllament interior que elimina els ponts tèrmics), envans cargolats (sistemes normalitzats) i sòls continus, ens van semblar adequats. INSTAL·LACIONS El tipus de calefacció utilitzat és un sòl tèrmic continu, que relaciona cada espai, els seus possibles usos, amb unes temperatures adequades, d'aquesta manera l'habitatge està net d'objectes, que podrien ser un obstacle, per al seu moblament futur.

L’edifici es troba al límit de la ciutat construïda, en una franja de solar adjacent a uns edificis alts d’habitatges, que presenten unes grans mitgeres nues. El plantejament del projecte consisteix a tancar l’illa de cases aprofitant l’avantatge de la proximitat al carrer. El programa gira entorn dels espais de consulta, situats en un volum de maó vitrificat blanc. La resta dels espais protegeixen les consultes de l’espai exterior. El resultat és un volum amb una secció esglaonada en direcció al pati. Aquesta secció es fa palesa a la façana nord-est. Des de la distància, l’alumini de la façana vol actuar com a element d’atracció cap a l’edifici, desmarcat així de les altes construccions de l’entorn. L’interior obté una atmosfera càlida gràcies al reflex del color groc de la façana oposada.

El solar es troba a la part més alta d’una urbanització propera a la ciutat. Això permet disposar la casa en una bona orientació i buscar les vistes cap a la Seu Vella. La casa consisteix en un volum metàl·lic lleuger situat sobre una base de formigó. El volum superior acull el programa domèstic pròpiament dit, mentre que la base allotja el garatge. La planta adopta una forma de U, amb les estances al voltant d’un pati interior. Gràcies a la coberta mòbil, la casa queda climatitzada adequadament al llarg de les diferents estacions de l’any. La construcció és a base de peces fabricades en taller i muntades en obra, en sec. Per aquest motiu la planta respon a un criteri d’esquematisme, amb espais repetits i concentració dels llocs humits. L’adopció d’estructures dinàmiques per al suport de cabines de camions i carrosseries frigorífiques es fa amb unes lleis i una metodologia pròpies, la qual cosa permet introduir elements d’innovació i transformació dels procediments compositius tradicionals.

Es tracta d’un habitatge entre mitgeres situada en una zona de la ciutat de principis dels anys 1960, de parcel·les estretes i profundes de topografia plana. El programa de la casa es desenvolupa en planta baixa, en una parcel·la de 10,50 d’ample i una profunditat edificable de 33m en una parcel·la molt profunda. Dos parets de gero revestides amb estuc a la calç, conformen las mitgeres, discorrent de principi fins al final. En el seu interior una caixa de formigó i tres patis, componen la planta. Aquests permeten crear un espai de vestíbul a l’entrada, que dona llum al garatge i a les instal·lacions, orientar les habitacions a l’est i sud mitjançant un segon pati. La cuina al nord, la sala d’estar menjador també a l’est i sud, a través del tercer pati i per últim un porxo que fa d’espai de transició entre l’habitatge i el jardí. Així el resultat final en planta és producte de la composició de dos parets paral·leles, una caixa de formigó i tres patis, que introdueixen llum, calor, ventilació, intimitat i separen acústicament les estances. Els materials utilitzats com pavimentació, delimiten els diferents espais, pedra quarsita en les zones diürnes, fusta industrial de roure en els dormitoris i en els patis arena de Tarragona. La coberta plana, de peces prefabricades de formigó, queda singularitzada per unes caixes lluernaris d’acer galvanitzat, que a través de les seves finestres verticals, il·luminen la zona interior dels banys. Els materials de façana, són el formigó armat, encofrat amb taulons horitzontals matxembrats de fusta de pi Flandes i fusteria de fusta de Niangon a les obertures.