Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Lagula Arquitectes és un despatx d'arquitectura basat a Barcelona des de l’any 2001. Reuneix cinc socis i amics amb el seu equip de col•laboradors. L'empresa desenvolupa projectes de tot tipus de mides i tipologies, per a clients públics i privats, incloent programes residencials i hotelers, culturals i cívics, equipaments esportius i espai públic entre d'altres.

Lagula combina la pràctica de l'arquitectura amb la investigació i la docència universitària a nivell nacional (UPC, UIC, IAAC, ELISAVA) i internacional (Tsinghua Universitat de Beijing, AAVA Londres). Lagula ha estat orador convidat en congressos i conferències ( World Architecture Festival WAF, Festival INSIDE, Smart City Expo World Congress ) .

El treball de Lagula Arquitectes ha obtingut premis en diferents concursos d'arquitectura, com el primer premi en el Concurs Internacional d'Habitatge Social VIVA (intervenció de Basc-Mayacina), o el Museu de la Patum a Berga, Barcelona, una festa declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Els projectes de Lagula Arquitectes van ser seleccionats en el Premi de la Unió Europea d'Arquitectura Contemporània–Premis Mies van der Rohe (2015); la 55a Biennal de Venècia (2012); i Premis FAD (2015,2005,2002). Han estat àmpliament publicats en llocs web, publicacions nacionals i internacionals d'arquitectura.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (5)

  1. Vestuaris Betsaida

    Lagula Arquitectes, Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí

    Vestuaris Betsaida

    L’ampliació del complex esportiu del club Betsaida amb l’adició d’uns nous vestidors i unes noves graderies és un projecte de compromís dins del barri. Es troba al límit entre la pista esportiva i la Masia de Can Rigalt, una de les últimes traces de la ciutat preindustrial de Sant Adrià del Besòs. Alguns dels compromisos es veuen reflectits en la creació d’un pati d’accés a l’entrada del complex. Una gelosia de bloc de formigó perforat filtra l’accés i el separa de la resta del pati. La part davantera dels vestidors fa façana amb la pista esportiva, generant l’accés al mateix nivell. L’edifici es converteix en una frontera, un límit gruixut entre complex i pati, definit pel programa i reaccionant a les condicions de l’emplaçament. Materialitzada en fusta i U-Glass, la façana actua de llanterna en la nocturnitat. Darrere seu, 5 vestidors, la cafeteria i la zona d’accés compleixen el programa amb senzillesa. La façana posterior, pintada de blanc, es corba responent a la forma de can Rigalt. Completant el conjunt, la coberta serveix a la vegada de graderia, reunint les emocions i els crits d’ànim dels espectadors. La part posterior es materialitza en forma de balcons acabats en ceràmica esmaltada color carmí, prenent la forma dels vestidors que cobreixen, i a la vegada engrandint la grada i creant una plaça, un mirador sobre la Masia de Can Rigalt. Aquest és el punt de trobada dels germans petits, que juguen amb les seves baldufes mentre els seus pares animen als seus germans i germanes que són a la pista. La construcció de l’ampliació és econòmica, simple i pròpia de la perifèria urbana. Per aquesta raó, l’edifici encomana la seva imatge a la seva geometria corba, sense pretensió en els acabats. Ombres de gelosia, reflectides en la curvatura de la ceràmica esmaltada sobre un llenç blanc com a fons, són suficients per aconseguir la conformació del lloc; per conformar el límit.
  2. Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

    Lagula Arquitectes, Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí

    Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

    Un edifici d’habitatge plurifamiliar entre mitgeres a l’antic barri de pescadors de Badalona. Local en planta baixa i quatre habitatges, una per planta. Es tracta d’un encàrrec especial ja que és un cas d’autopromoció per a una família. Això implica que les zones comunes de l’edifici siguin molt més amables i predisposades en compartir, allunyant-se de la neutralitat i la predisposició antibandàlica que sol caracteritzar a aquest tipus d’espai en els edificis d’habitatge convencionals. L’escala en espiral és més un lloc d’estar, ben il·luminat i de circulació entre les diferents habitatges. L’accés als habitatges es realitza directament des de l’ascensor que desembarca a la sala d’estar.
  3. Casa Bitxo

    Lagula Arquitectes, Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí

    Casa Bitxo

    Passejar pel camp de Graugés, un paisatge de suaus turons entre la Depressió Central i el Pre-Pirineu, descobrir entre els dos llacs, una traça. Una línia quebrada apareix diagonalment i travessa el territori, una línia trencada artificial i buscada que cristal•litza en formigó i maó. Acomodar les terres i modelar futures topografies familiars de la Martina i la Bruna baixant en patinet per la rampa interior d'accés. Primer element de l'espiral que configura la casa i en reconeix l'orografia del terreny natural. Un, la rampa. Dos, la cuina i el menjador on desembarca la rampa. Tres, canvi de sentit, cinc graons i l'estar obert al menjador i al jardí. Quatre, cinc graons més i l'habitació principal. Cinc, canvi de sentit i abocats sobre la rampa d'accés, cinc graons i un dormitori. Sis, els últims cinc graons i les altres dues habitacions. Procurar capturar la llum recurrent del capvespre sota una coberta diligentment inclinada per no ofendre a les autoritats locals àvides de teula àrab color tradicional i, al mateix temps, agenollar-se humilment cap al carrer, pertorbant el mínim al transeünt i acumulant el volum cap al jardí. Mirar de dalt a baix i de baix a dalt, tocar el sostre de formigó amb la mà i amb el cap, l'alçada es dilata i es contrau per delimitar els espais més públics i recollir els més privats. Adequar l'escala de la casa a les diferents situacions que es donen en el recorregut. Una estructura de formigó potent i determinant, necessària per sostenir la pell exterior i guanyar la guerra a la primera batalla. Sumar la resta i tancar l'aixopluc: gelosia de maó, pantalles d'obra i fusteries d’una banda i porticons l'altre. A l'interior s'expressa el formigó en pantalles i sostre, en contraposició a franges verticals de guix impol•lut. Els espais s’acaben de delimitar amb cossos exempts, gairebé com obstacles en el recorregut ascendent. Volums alegres revestits de ceràmica esmaltada de colors vius que acullen tot tipus de peces de servei i esquitxen de llum els espais del voltant.
  4. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Guardonat / Premiat. Categoria: Edificis d'Habitatges Plurifamiliars de Promoció Privada
    Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

Autors (5)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.