Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

  • Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

  • Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

  • Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

  • Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

  • Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

  • Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

  • Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

  • Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

  • Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

  • Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

  • Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

  • Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

  • Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

  • Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

Memòria

Un edifici d’habitatge plurifamiliar entre mitgeres a l’antic barri de pescadors de Badalona. Local en planta baixa i quatre habitatges, una per planta. Es tracta d’un encàrrec especial ja que és un cas d’autopromoció per a una família. Això implica que les zones comunes de l’edifici siguin molt més amables i predisposades en compartir, allunyant-se de la neutralitat i la predisposició antibandàlica que sol caracteritzar a aquest tipus d’espai en els edificis d’habitatge convencionals. L’escala en espiral és més un lloc d’estar, ben il·luminat i de circulació entre les diferents habitatges. L’accés als habitatges es realitza directament des de l’ascensor que desembarca a la sala d’estar.

Font: Mostres d'arquitectura

Un volum que sorgeix de les necessitats urbanístiques que deriven de l’aparició d’una nova rambla, del canvi de secció del vial. Els habitatges es retiren i creixen en alçada, configurant d’aquesta manera una nova tipologia de via urbana. Ara és aquest espai temporal a cavall entre el que era i el que vol ser, és una via híbrida, canviant i sorprenent. El programa s’organitza amb un local-espai comú en planta baixa i quatre habitatges per planta. Com a conseqüència de les mides dels habitatges, les zones comuns de l’edifici es defineixen predisposades a compartir. allunyant-se de la neutralitat i la predisposició antibandàlica que sol caracteritzar a aquest tipus d’espais. L’accés als habitatges es realitza directament des de l’ascensor que desembarca a la sala d’estar. L’escala en espiral és també un lloc d’estar, ben il•luminat i de circulació i joc. La tipologia és compacta i passant. La sala d’estar dóna a les dues façanes i deixa en els seus laterals tancaments flexibles que delimiten les habitacions i a continuació, els banys, amb revestiment ceràmic en parets i sòl. La cuina s’obre a la façana i a la sala. La coberta es defineix en relació amb la ciutat i el mar, com espai social i de lleure comunitari. Les dues façanes tenen una concepció molt contrastada. La del pati, molt senzilla a sud-est, amb vistes al mar, és sòbria i de concepció mediterrània. La façana del carrer és més alegre, té relació amb la ciutat i amb la tradició modernista de la zona.

Autor: Lagula Arquitectes

Autors

Sobre el mapa