Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Nascut a Mataró l'any 1960, va estudiar Arquitectura a l'ETSAB, escola en la qual va ser professor de Matemàtiques i Projectes. Posteriorment va ser també professor de Projectes a l'ETSAV.
En l'àmbit professional, després d'haver treballat amb Ramon Sanabria i Ramon Artigas, va fundar el seu propi estudi a Sant Cugat del Vallès, des d'on va desenvolupar una pràctica professional diversa, tant per a les administracions públiques com per al sector privat, realitzant projectes d'equipaments escolars, sanitaris, penitenciaris i culturals, així com espais públics i edificis d'habitatges.
Destaca durant la seva trajectòria professional la vinculació amb la defensa col·lectiu, ocupant diversos càrrecs en l'organigrama col·legial . Va ser vocal de la Junta Directiva de la Demarcació de Barcelona entre el 2002 i 2006. L'any 2006 va ser elegit president de la Demarcació de Barcelona fins al 2010, quan va assumir el seu primer mandat com a degà del COAC. Al final del seu segon mandat, el 2017, va ser nomenat president del CSCAE. Tant des de la posició de degà del COAC com des de la presidència de la CSCAE ha impulsat les lleis d'arquitectura per a l'ampar de l'exercici professional i la prevalència de la qualitat arquitectònica en la construcció d'edificis.
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Institut del Teatre
Lluís Comerón Graupera, Ramon Sanabria i Boix
L’Institut del Teatre és un edifici docent que forma la peça central del que havia de ser la Ciutat del Teatre. És un complex que recicla una sèrie de palaus abocats sobre l’avinguda de l'Exposició, al límit nord del Poble Sec amb Montjuïc, bastits amb motiu de l’Exposició de 1929 per l’arquitecte hospitalenc Ramon Puig i Gairalt. L’edifici resol l’entrega d’aquests palaus amb el Poble Sec tancant una plaça sobre la cota de l’avinguda de l'Exposició i, alhora, presentant un accés a cota del Poble Sec, barri que arriba a l’edifici gairebé més d’una planta per sota del nivell de la plaça. L’edifici s’organitza en U al voltant d’un pal·li espectacular obert a la plaça, un espai urbà d’una escala difícil de trobar a Barcelona, configurat per un umbracle a cota de la línia de cornisa de l’edifici. Les tres ales de la U contenen espais diversos i molt interessants: al fons se situa l’accés de l’edifici, format per un vestíbula doble alçada que aboca la plaça a l’interior de l’edifici. A mà dreta queda el cos de la biblioteca, organitzada també a doble alçada a les plantes superiors, un espai acollidor que conté una col·lecció important de llibres de teatre i cinema. A mà esquerra es situa el cos del teatre. Són remarcables les aules de teatre i dansa de l’Institut, espais cúbics a doble alçada il·luminats zenitalment i servits per passadissos abocats al pal·li. Els espais comuns de l’edifici tenen interès i s'aboquen els uns en els altres en dimensions d’amplada i alçada diferents: el bar serveix d’entrada al teatre i alhora culmina el vestíbul, abocat contra la mitgera del Mercat de les Flors, espai amb intervenció artística a càrrec de Frederic Amat. Tot el conjunt s’acaba amb un aplacat de travertí romà curosament especejat. La façana posterior, sobre el Poble Sec, té un interès especial pel doble paper de façana posterior que presenta front a un barri amb tanta història com aquest. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaInstitut del Teatre
Audiovisual
-
![SCALAE · [Lluís Comerón] - VISTAS DE PERFIL ETSAB UPC generaciones 79-80-81· episodio 3 · 20200605](https://i.ytimg.com/vi/J1BF0tYvUTg/mqdefault.jpg)
2:03:30
SCALAE · [Lluís Comerón] - VISTAS DE PERFIL ETSAB UPC generaciones 79-80-81· episodio 3 · 20200605