Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Lluís Nadal Oller

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1957. Entre les seves obres trobem el bloc d’habitatges “La Vinya” a la Zona Franca (1968), bloc d’habitatges al C. Lepant (1968), estació d’autobusos a Tarragona (1987), 4 habitatges unifamiliars a la platja de la Fosca (1987), l’ETSAV del Vallès (1992) o l’edifici Nexus I (1992) per al Campus Nord de la UPC.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Edifici d'Habitatges Balmes 295

    Lluís Nadal Oller

  2. Cases Bessones Josep Pla 12

    Vicenç Bonet i Ferrer, Lluís Nadal Oller

  3. Edifici d'Habitatges Lepant 307

    Vicenç Bonet i Ferrer, Lluís Nadal Oller, Pere Puigdefàbregas Baserba

  4. Escola Montcau La Mola

    Vicenç Bonet i Ferrer, Lluís Nadal Oller, Pere Puigdefàbregas Baserba

    Escola Montcau La Mola

  5. Casa Yxart

    Vicenç Bonet i Ferrer, Lluís Nadal Oller, Pere Puigdefàbregas Baserba

    Casa Yxart

    La proposta inicial consistia en tres blocs d’habitatges de planta aproximadament quadrada, d’alçàries diferents i escaires també diferents, que havien de ser determinants per completar la imatge de la cornisa de Tarragona des de distàncies i punts de vista ben diversos. Els dos blocs resultants tenen un mateix accés, pel passeig de Sant Antoni, un a mitja alçària i l’altre des de la coberta. La planta de tots dos blocs és diferent: el bloc més alt, a la banda oest, té dos habitatges per planta, amb un sol pati interior a la banda nord. L’altre bloc té quatre habitatges, tot mirant al sud, amb un pati al centre que serveix tots els habitatges. La implantació general i el disseny dels elements a petita escala estan pensats per donar continuïtat a una imatge de cornisa que encara es manté harmònica, gràcies a la regularitat tipològica i a la varietat de conjunt de les edificacions que l’han construït al llarg del temps.
  6. Grup d'Habitatges La Vinya

    Vicenç Bonet i Ferrer, Lluís Nadal Oller, Pere Puigdefàbregas Baserba

    Grup d'Habitatges La Vinya

    Les pautes del projecte vénen determinades per la voluntat de mantenir el pressupost inicial de l’obra. Un mateix tipus d’habitatge es repeteix a tot el grup, amb variants a les testeres i a la cantonada entre tots dos blocs. La finestra que dóna al carrer és sempre la mateixa: el mur portant de maó es descarrega de forma piramidal, i el marc de la finestra queda per la part interior, pintat d’un color viu i enllaçat amb la peça de protecció, que és metàl·lica i està pintada del mateix color. El resultat és una façana llisa, enormement enriquida per aquest element singular. El porxo de la planta baixa, de formigó, crea unes voltes d’aresta rebaixades i reduïdes als perfils lineals.
  7. Tres Habitatges Unifamiliars

    Vicenç Bonet i Ferrer, Lluís Nadal Oller, Pere Puigdefàbregas Baserba

  8. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Grup d'Habitatges La Vinya

    Vicenç Bonet i Ferrer, Lluís Nadal Oller, Pere Puigdefàbregas Baserba

  9. Estació d'Autobusos de Tarragona

    Enric Beltran i Ferrer, Lluís Nadal Oller

  10. Quatre Habitatges Unifamiliars en Filera

    Lluís Nadal Oller

    Quatre Habitatges Unifamiliars en Filera

    El programa de quatre habitatges per a quatre germans permet aplicar un criteri compositiu molt clar en un context marcat pel desordre propi de la colonització turística. Els habitatges, emplaçats en un solar en cantonada, s’obren en ventall i es disposen seriats. La distribució de les plantes baixes queda determinada per dos elements tipològicament insòlits: el petit pati de la part posterior i la col·locació de les escales a les mitgeres, que arrenquen de la façana i condueixen al centre de la planta superior. S’accedeix a l’espai comú del darrere per una petita porta situada al costat del rentamans, i els dormitoris s’obren a la façana del davant a través d’una terrassa segregada de la composició general. Les caixes cegues de les escales i un ràfec ampli i estret defineixen l’àmbit de cada habitatge. El conjunt es troba a sobre d’un moderat terraplè que l’aïlla del carrer i permet elevar suaument el punt de vista.

Bibliografia