Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Lluís Nadal Oller

Memoria

Arquitecte. Titulat el 1957. Entre les seves obres trobem el bloc d’habitatges “La Vinya” a la Zona Franca (1968), bloc d’habitatges al C. Lepant (1968), estació d’autobusos a Tarragona (1987), 4 habitatges unifamiliars a la platja de la Fosca (1987), l’ETSAV del Vallès (1992) o l’edifici Nexus I (1992) per al Campus Nord de la UPC.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Edifici d'Habitatges Balmes 295

    Lluís Nadal Oller

  2. Cases Bessones Josep Pla 12

    Vicenç Bonet i Ferrer, Lluís Nadal Oller

  3. Edifici d'Habitatges Lepant 307

    Vicenç Bonet i Ferrer, Lluís Nadal Oller, Pere Puigdefàbregas Baserba

  4. Escola Montcau La Mola

    Vicenç Bonet i Ferrer, Lluís Nadal Oller, Pere Puigdefàbregas Baserba

    Escola Montcau La Mola

  5. Casa Yxart

    Vicenç Bonet i Ferrer, Lluís Nadal Oller, Pere Puigdefàbregas Baserba

    Casa Yxart

    La proposta inicial consistia en tres blocs d’habitatges de planta aproximadament quadrada, d’alçàries diferents i escaires també diferents, que havien de ser determinants per completar la imatge de la cornisa de Tarragona des de distàncies i punts de vista ben diversos. Els dos blocs resultants tenen un mateix accés, pel passeig de Sant Antoni, un a mitja alçària i l’altre des de la coberta. La planta de tots dos blocs és diferent: el bloc més alt, a la banda oest, té dos habitatges per planta, amb un sol pati interior a la banda nord. L’altre bloc té quatre habitatges, tot mirant al sud, amb un pati al centre que serveix tots els habitatges. La implantació general i el disseny dels elements a petita escala estan pensats per donar continuïtat a una imatge de cornisa que encara es manté harmònica, gràcies a la regularitat tipològica i a la varietat de conjunt de les edificacions que l’han construït al llarg del temps.
  6. Grupo de Viviendas La Vinya

    Vicenç Bonet i Ferrer, Lluís Nadal Oller, Pere Puigdefàbregas Baserba

    Grupo de Viviendas La Vinya

    Les pautes del projecte vénen determinades per la voluntat de mantenir el pressupost inicial de l’obra. Un mateix tipus d’habitatge es repeteix a tot el grup, amb variants a les testeres i a la cantonada entre tots dos blocs. La finestra que dóna al carrer és sempre la mateixa: el mur portant de maó es descarrega de forma piramidal, i el marc de la finestra queda per la part interior, pintat d’un color viu i enllaçat amb la peça de protecció, que és metàl·lica i està pintada del mateix color. El resultat és una façana llisa, enormement enriquida per aquest element singular. El porxo de la planta baixa, de formigó, crea unes voltes d’aresta rebaixades i reduïdes als perfils lineals.
  7. Tres Viviendas Unifamiliares

    Vicenç Bonet i Ferrer, Lluís Nadal Oller, Pere Puigdefàbregas Baserba

  8. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Grupo de Viviendas La Vinya

    Vicenç Bonet i Ferrer, Lluís Nadal Oller, Pere Puigdefàbregas Baserba

  9. Estació d'Autobusos de Tarragona

    Enric Beltran i Ferrer, Lluís Nadal Oller

  10. Cuatro Viviendas Unifamiliares en Hilera

    Lluís Nadal Oller

    Cuatro Viviendas Unifamiliares en Hilera

    El programa de quatre habitatges per a quatre germans permet aplicar un criteri compositiu molt clar en un context marcat pel desordre propi de la colonització turística. Els habitatges, emplaçats en un solar en cantonada, s’obren en ventall i es disposen seriats. La distribució de les plantes baixes queda determinada per dos elements tipològicament insòlits: el petit pati de la part posterior i la col·locació de les escales a les mitgeres, que arrenquen de la façana i condueixen al centre de la planta superior. S’accedeix a l’espai comú del darrere per una petita porta situada al costat del rentamans, i els dormitoris s’obren a la façana del davant a través d’una terrassa segregada de la composició general. Les caixes cegues de les escales i un ràfec ampli i estret defineixen l’àmbit de cada habitatge. El conjunt es troba a sobre d’un moderat terraplè que l’aïlla del carrer i permet elevar suaument el punt de vista.

Bibliografía