Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Manel Sangenís i Garcia

Memòria

- Llicenciat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura l’any 1992. - Curs de Postgrau en Gestió Urbanística, Curs de Postgrau de Reparcel·lacions i Compensacions Urbanístiques, Curs de Postgrau de Valoracions urbanístiques, Curs de Postgrau de Sistemes de Informació Geogràfica del Territori, organitzat pel Centre de Política del Sòl i Valoracions de la UPC i la Fundació Politècnica de Catalunya, amb la col·laboració de la Direcció General per a la Vivenda i Urbanisme i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. - Curs de Tècniques i Instruments per a la Construcció de l’Espai Públic, promogut per l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya i desenvolupat a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. - Curs de Sistemes de Disseny Constructiu de la Façana Contemporània, organitzat per la Comissió de Tecnologia de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. - Cursos de Coneixement i aplicació de vegetació en el disseny del paisatge per Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona - Curs de Energies Renovables organitzat per l’Àmbit de Tecnologia de l’Escola de Pràctica Professional Josep Lluís Sert. Activitat docent Experiència en Docència i Cursos i Ponències - Professor associat al Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV). - Professor de Jardineria i Paisatgisme al Centre de Formació del Laberint de l’Ajuntament de Barcelona. Cursos “Disseny de Jardins I” i “Disseny de Jardins II”. Al llarg de la seva activitat docent ha participat en els cursos i ponències següents: - Director i Ponent del programa d’intensificació de projectes d’Urbanització de l’Escola Sert del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. - Professor de l’Escola Sert. Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. Curs “Disseny d’Espais Exteriors i Petits Jardins”. Cicle Eines pràctiques per a petits encàrrecs - Professor de l’Àrea de Processos i Tecnologies de la Universitat Internacional de Catalunya. Curs “La construcció de l’Espai Públic”. - Taller vertical “Aigua i Territori” a l’Escola d’Arquitectura de la UIC. (Universitat Internacional de Catalunya). - Taller vertical sobre enllumenat públic, ”Illuminating 22@” organitzat per Clemson University i UPC. (Universitat Politècnica de Catalunya). - Ponent de la conferència “Paisatge. Reconeixement i Tècniques d’Actuació” dintre del Màster de Doctorat de Projectes Arquitectònics, línia d’intensificació “Project and Mass Society: Building and Public Space (Mediterranean Cities Program)”. Dades professionals Estudis i Projectes d’àmbit públic i privat. Treballs i col·laboracions. - 1990-1992. Treballa en el departament de Projectes i Obres de l’Ajuntament de Barcelona, on col·labora en diferents projectes d’Espai Públic i Edificació. - 1992-Actualitat. Forma despatx professional amb Josep Miquel Roselló. En aquest període realitzen projectes d’Espai Públic, Planejament, Paisatge i Edificació.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Reconstrucció del Monument de 'Les Quatre Columnes'

    Roselló-Sangenís Arquitectes, Josep Miquel Roselló i Jurnet, Manel Sangenís i Garcia

    Reconstrucció del Monument de 'Les Quatre Columnes'

    El Consell Plenari de l'ajuntament de Barcelona del dia 27 de gener de 2006, declara la voluntat "d'endegar les accions dirigides a la recuperació de la memòria històrica del monument de les "Quatre Columnes" de Puig i Cadafalch a la ciutat de Barcelona, ja sigui a Montjuïc, o bé en un emplaçament que garanteixi el seu valor simbòlic", d'acord amb la proposició no de llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 22 d'abril de 2005. El present projecte respon a la darrera fase de l'execució d'aquest mandat recollint el projecte executiu de la reconstrucció de les 4 columnes de Montjuïc i a la urbanització del de l'espai públic del seu entorn. Aquesta construcció es situa a la plaça Marquès de la Foronda, sobre el seu eix, i molt propera a les cascades pertanyents a l'eix d'aigua rematat per la Font Màgica. La superfície sobre la que es preveu intervenir és de 844,82 m2 Un cop triat l'emplaçament definitiu per a les columnes apareixen tres temes definitius: - El lloc precís on ubicar-les. Dos són els condicionants que en aquest sentit podien determinar-lo. . La presència de la balustrada i les galeries de servei de les fonts que ressegueixen aquesta per la banda de la cascada. Afectar la galeria suposava una repercussió econòmica i tècnica que calia evitar, per altre part, tot i que la voluntat inicial era aproximar al màxim la columna al desnivell de la cascada (tal i com originalment es situaren per ser vistes amb la màxima integritat des de tots els punts de vista) el fet d'intervertir enderrocant-les i afectant les copes que la rematen ho desaconsellaren. . La futura presència de la l'estació de la Fira de la L2 de metro. Es tracta d'un projecte redactat però sense data prevista per a l'inici de les obres. Els murs pantalla que el projecte de l'estació preveu, eren inicialment el límit que no s'havia d'envair. Finalment, desestimada l'afectació sobre les balustrades i elements ornamentals de la cascada ha calgut enretirar la posició de les columnes fins a les pantalles de l'estació afectant els plecs que aquestes preveuen. - La definició geomètrica de la columna. El punt de partida ha estat la determinació de l'alçada e la columna. En aquest sentit s'ha pres com a referència el nivell del balaustre de remat del terrat del Palau mes alt. Definida l'alçada, la formalització de la columna s'ha fet d'acord amb els cànons clàssics definits per en Vignola a partir del mòdul de la columna - un mòdul equival a 1/12 part de l'alçada de la columna- L'intercolumni s'ha ajustat segons la mateixa proporció que en el seu dia planteja Puig i Cadafalch, lleugerament mes estret que el cànon clàssic, però mes favorable a les proporcions del símbol a representar. Les columnes són de pedra artificial, aixecades en successius tambors portants i posttesats. La fonamentació és resolt amb micropilots. La coberta de la columna, de 5,2 m2 cadascuna, preveu recollir les aigües de pluja i canalitzar-les interiorment fins a un desguàs per tal d'evitar escorrenties incontrolades. - La seva arribada a terra. Es concep com un espai obert, accessible i no segregat de la resta de la plaça. La transició entre l'asfalt i la pedra artificial de a columna es fa a traves d'un paviment i d'una geometria treballada. La necessitat d'apartar les escorrenties pluvials dels peus de les columnes es planteja un paviment corbat que abasta un rectangle limitat per les escales i per les traces proposades per a l'ordenació de la plaça. La corbatura pren el punt més alt sota l'eix de les columnes. Lateralment apareix un graó decreixent que a l'arribar a la balustrada i a la banda oposada fent-se d'alçada zero; en aquests punts es plantegen uns interceptors lineals de poca aparença. El material que resolt aquest paviment és la pedra sorrenca vermella tipus Figaró de format 40x40x7 amb un acabat apomaçat, que a manera de retícula acull l'arribada de les columnes. És en aquest paviment on es preveu situar-hi la placa commemorativa, que es preveu de pedra natural, sorrenca tipus Montjuïc rebaixada segons text i tipografia definits i acabat amb xapa de llautó deixada a pla de la pedra. Per tal d'evitar que vehicles i camions vinculats a la Fira malmetin i embrutin amb roderes aquest basament s'han plantejat uns fitons de la mateixa mida i material que els del paviment.
  2. Projecte d'Horts Lúdics Municipals al Camí de la Bunyola

    Roselló-Sangenís Arquitectes, Pere Puig Vila, Josep Miquel Roselló i Jurnet, Manel Sangenís i Garcia

    Projecte d'Horts Lúdics Municipals al Camí de la Bunyola

    LLOC Situat al cor del Delta del Llobregat, s'emplaça en dues finques, separades per una tercera sobre la que no s'intervé. El projecte acull 120 horts de 60 m2. TRETS Recuperar la topografia lleugerament deprimida respecte els camins, replantació sobre la sèquia de plataners recuperats i plantació de totes les tanques amb espècies autòctones. ELS HORTS Trobem: cavallets per canyes, espais per a l’adob, taules de treball per a gent amb problemes de mobilitat i zones d'estada. BARRAQUES Trens de serveis que resolen els banys públics, el despatx administratiu, magatzems i armaris personalitzats. Les edificacions s'han resolt amb unes PP de formigó, destinades originalment a resoldre blocs de serveis d'edificis prefabricats. SOSTENIBILITAT Tots els horts disposen de boques de reg que aporten l'aigua de dipòsits que, a la nit, capten l'aigua del Canal de la dreta. Les aigües brutes es depuren amb el sistema de Biotrit. Les aigües depurades es reutilitzen per a regar la tanca perimetral.
  3. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    Projecte d'Horts Lúdics Municipals al Camí de la Bunyola

    Roselló-Sangenís Arquitectes, Pere Puig Vila, Josep Miquel Roselló i Jurnet, Manel Sangenís i Garcia

Societats