COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Premis i Mencions. Espais exteriors, paisatge i edificació
- II Triennal d’Arquitectura del Maresme. Seu del Maresme del Col•legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya: Urbanització de les Rieres de Sant Domènec i Buscarons. Premi a la Millor obra dins de l’apartat d’Espais Exteriors (ex aequo).
- II Triennal d’Arquitectura i Urbanisme del Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf 2008: Carrer de Sant Joaquim. El Prat de Llobregat. Obra presentada a l’apartat d’Espais Exteriors; Horts Lúdics Municipals. Camí de la Bunyola. El Prat de Llobregat. Obra seleccionada en l’àmbit d’Espais Exteriors
- Premi Candi Villafañe atorgat per la Paeria de Lleida a projectes per a la promoció de la igualtat i la no discriminació: Horts Lúdics Municipals al Camí de la Bunyola. El Prat de Llobregat. Menció Especial
- Premi Ebreus atorgat per l’Associació d’Amics i Amigues de l’Ebre: Centre de Negocis i Viver d’Empreses de Camarles. Incasol. Premi al millor edifici industrial
- 6ª Mostra d’Arquitectura del Vallès 2012: Habitatge unifamiliar al Turó de Can Mates, Sant Cugat del Vallès. Obra seleccionada en l’àmbit Habitatges Unifamiliars de Promoció Privada
- 6ª Mostra d’Arquitectura del Vallès 2012: Arranjament i Millora de la tanca, arbrat i zones d’accés del Parc de Can Mulà. Mollet del Vallès. Obra seleccionada i menció especial a l’àmbit Intervencions en Espais Exteriors
- 1era Mostra d'Arquitectura Catalana de Barcelona. 2013: Horts Lúdics Municipals. Camí de la Bunyola. El Prat de Llobregat. Obra seleccionada en l’àmbit d’Espais Exteriors
- Prix d'Archictecture Languedoc-Roussillon. 2015: Ampliació de l'École St.Louis de Gonzague. Perpignan. França. Obra seleccionada

Concurs Públic d’Idees. Urbanisme
- Intervenció urbanística integral per a l’atorgament de la subvenció de la Llei de Barris. Districte II de Terrassa. Generalitat de Catalunya. Projecte Adjudicatari
- Pla director d’arranjament i millora dels Entorns de la Plaça Pastrana i nova Plaça del Carmel. Ajuntament de Barcelona. Proposta Adjudicatària

Concurs Públic d’Idees. Espais exteriors i paisatge
- Urbanització de Plaça Garrigó. Nou Barris. Ajuntament de Barcelona. 1er premi
- Urbanització de les Rieres de Gavarra, Buscarons i Sant Domènec. Ajuntament de Canet de Mar. 1er premi
- Projecte d’aparcament soterrat i urbanització de l’Avinguda de Burgos. Ajuntament de Mollet del Vallès. 1er premi
- Projecte d’aparcament soterrat i urbanització de la Plaça Blanes i Plaça Garrovilles. Prat Espais. Ajuntament del Prat de Llobregat. 1er premi
- Carrers entorn de la Plaça Pastrana i Plaça del Carmel. Agència de Promoció del Carmel i Entorns SA. Proposta Adjudicatària
- Projecte d’Urbanització de l’ARE Ronda del Sud–Aeroport. Consorci Prat Nord. El Prat de Llobregat. Proposta Adjudicatària
- Urbanització del Barri Antic de Parets del Vallès. Ajuntament de parets del Vallés. 1er premi
- Projecte d’Urbanització de la Ronda del Rec Susanna. Ajuntament de Vilafant. 1er premi

Concurs Públic d’Idees. Edificació
- Llar d’Infants Cascavell, al barri del Besós. Barcelona. Gisa. 1er premi.
- 40 habitatges per a la gent gran a Santa Margarida i els Monjos. Incasol. 1er premi.

Publicacions i Exposicions. Edificació, Espai Públic.
. Triennal d’Arquitectura del Maresme. Arquitectura / Interiorisme / Rehabilitació / Espais exteriors. 2ª edició. 2007. Col•legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Barcelona. Seu del Maresme.
Obra publicada: “Urbanització de les Rieres de Sant Domènec i Buscarons” (Canet de Mar).
. 1:1. 2ª Triennal d’Arquitectura i Urbanisme del Baix Llobregat, Alt Penedés i Garraf ’08.
Col•legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Barcelona. Seu del Baix Llobregat.
Obra publicada: “Horts Lúdics Municipals al Camí de la Bunyola” (El Prat de Llobregat).
Obra publicada: “Carrer de Sant Joaquim” (El Prat de Llobregat).
. 6ª Mostra d’Arquitectura del Vallès. 2012
Obra publicada: “Habitatge Unifamiliar a Sant Cugat del Vallès”. Apartat: Habitatge Unifamiliar de Promoció Privada.
Obra publicada: “Arranjament i Millora de la tanca, arbrat i zones d’accés del Parc de Can Mulà”. Mollet del Vallès. Apartat: Intervencions en Espais Exteriors.
. “Del Desenvolupament a la Ciutat de Qualitat”. Exposició del Col•legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. 1979 - 2004.
Obra exposada: Projecte d’urbanització dels Jardins de la Plaça Garrigó.
. “Barcelona in progress”. Exposició Fòrum de les Cultures 2004.
Obra exposada: Projecte d’urbanització dels Interiors d’Illa UA13.
. “22@ Barcelona. 10 anys de renovació urbana”. Ajuntament de Barcelona.
Obra publicada: Illa Pallars, Rambla del Poblenou, Pujades, Llacuna.
. Revista Paisajismo núm.44
Obra publicada: Arranjament i Millora de la tanca, arbrat i zones d’accés del Parc de Can Mulà, Mollet del V.
. “Mostres d’Arquitectura de Catalunya. Comarques Centrals, Maresme i Vallès". Exposició del Col•legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. Barcelona 2013.
Obra exposada: “Arranjament i Millora de la tanca, arbrat i zones d’accés del Parc de Can Mulà”. Mollet del Vallès. Apartat: Intervencions en Espais Exteriors.
Obra exposada: “Habitatge Unifamiliar a Sant Cugat del Vallès”. Apartat: Hab. Unifamiliar de Promoció Privada.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Reconstrucció del Monument de Les Quatre Columnes

    Roselló-Sangenís Arquitectes, Josep Miquel Roselló i Jurnet, Manel Sangenís i Garcia

    Reconstrucció del Monument de Les Quatre Columnes

    El Consell Plenari de l'ajuntament de Barcelona del dia 27 de gener de 2006, declara la voluntat "d'endegar les accions dirigides a la recuperació de la memòria històrica del monument de les "Quatre Columnes" de Puig i Cadafalch a la ciutat de Barcelona, ja sigui a Montjuïc, o bé en un emplaçament que garanteixi el seu valor simbòlic", d'acord amb la proposició no de llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 22 d'abril de 2005. El present projecte respon a la darrera fase de l'execució d'aquest mandat recollint el projecte executiu de la reconstrucció de les 4 columnes de Montjuïc i a la urbanització del de l'espai públic del seu entorn. Aquesta construcció es situa a la plaça Marquès de la Foronda, sobre el seu eix, i molt propera a les cascades pertanyents a l'eix d'aigua rematat per la Font Màgica. La superfície sobre la que es preveu intervenir és de 844,82 m2 Un cop triat l'emplaçament definitiu per a les columnes apareixen tres temes definitius: - El lloc precís on ubicar-les. Dos són els condicionants que en aquest sentit podien determinar-lo. . La presència de la balustrada i les galeries de servei de les fonts que ressegueixen aquesta per la banda de la cascada. Afectar la galeria suposava una repercussió econòmica i tècnica que calia evitar, per altre part, tot i que la voluntat inicial era aproximar al màxim la columna al desnivell de la cascada (tal i com originalment es situaren per ser vistes amb la màxima integritat des de tots els punts de vista) el fet d'intervertir enderrocant-les i afectant les copes que la rematen ho desaconsellaren. . La futura presència de la l'estació de la Fira de la L2 de metro. Es tracta d'un projecte redactat però sense data prevista per a l'inici de les obres. Els murs pantalla que el projecte de l'estació preveu, eren inicialment el límit que no s'havia d'envair. Finalment, desestimada l'afectació sobre les balustrades i elements ornamentals de la cascada ha calgut enretirar la posició de les columnes fins a les pantalles de l'estació afectant els plecs que aquestes preveuen. - La definició geomètrica de la columna. El punt de partida ha estat la determinació de l'alçada e la columna. En aquest sentit s'ha pres com a referència el nivell del balaustre de remat del terrat del Palau mes alt. Definida l'alçada, la formalització de la columna s'ha fet d'acord amb els cànons clàssics definits per en Vignola a partir del mòdul de la columna - un mòdul equival a 1/12 part de l'alçada de la columna- L'intercolumni s'ha ajustat segons la mateixa proporció que en el seu dia planteja Puig i Cadafalch, lleugerament mes estret que el cànon clàssic, però mes favorable a les proporcions del símbol a representar. Les columnes són de pedra artificial, aixecades en successius tambors portants i posttesats. La fonamentació és resolt amb micropilots. La coberta de la columna, de 5,2 m2 cadascuna, preveu recollir les aigües de pluja i canalitzar-les interiorment fins a un desguàs per tal d'evitar escorrenties incontrolades. - La seva arribada a terra. Es concep com un espai obert, accessible i no segregat de la resta de la plaça. La transició entre l'asfalt i la pedra artificial de a columna es fa a traves d'un paviment i d'una geometria treballada. La necessitat d'apartar les escorrenties pluvials dels peus de les columnes es planteja un paviment corbat que abasta un rectangle limitat per les escales i per les traces proposades per a l'ordenació de la plaça. La corbatura pren el punt més alt sota l'eix de les columnes. Lateralment apareix un graó decreixent que a l'arribar a la balustrada i a la banda oposada fent-se d'alçada zero; en aquests punts es plantegen uns interceptors lineals de poca aparença. El material que resolt aquest paviment és la pedra sorrenca vermella tipus Figaró de format 40x40x7 amb un acabat apomaçat, que a manera de retícula acull l'arribada de les columnes. És en aquest paviment on es preveu situar-hi la placa commemorativa, que es preveu de pedra natural, sorrenca tipus Montjuïc rebaixada segons text i tipografia definits i acabat amb xapa de llautó deixada a pla de la pedra. Per tal d'evitar que vehicles i camions vinculats a la Fira malmetin i embrutin amb roderes aquest basament s'han plantejat uns fitons de la mateixa mida i material que els del paviment.

  2. Projecte d'Horts Lúdics Municipals al Camí de la Bunyola

    Roselló-Sangenís Arquitectes, Pere Puig Vila, Josep Miquel Roselló i Jurnet, Manel Sangenís i Garcia

    Projecte d'Horts Lúdics Municipals al Camí de la Bunyola

    Lloc situat al cor del Delta del Llobregat, s'emplaça en dues finques, separades per una tercera sobre la que no s'intervé. El projecte acull 120 horts de 60 m2. Trets: recuperar la topografia lleugerament deprimida respecte els camins, replantació sobre la sèquia de plataners recuperats i plantació de totes les tanques amb espècies autòctones. Als horts trobem cavallets per canyes, espais per a l’adob, taules de treball per a gent amb problemes de mobilitat i zones d'estada. Barraques: trens de serveis que resolen els banys públics, el despatx administratiu, magatzems i armaris personalitzats. Les edificacions s'han resolt amb unes PP de formigó, destinades originalment a resoldre blocs de serveis d'edificis prefabricats. Sostenibilitat: tots els horts disposen de boques de reg que aporten l'aigua de dipòsits que, a la nit, capten l'aigua del Canal de la dreta. Les aigües brutes es depuren amb el sistema de Biotrit. Les aigües depurades es reutilitzen per a regar la tanca perimetral.

  3. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat. Categoria: Intervencions en Espais Exteriors
    Projecte d'Horts Lúdics Municipals al Camí de la Bunyola

Autors

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.