Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Residència per a Gent Gran Mas Catofa

    Josep Maria Deulofeu i Vilarnau, Josep Maria Falcó i Huguet, Manuel Falcó i Huguet

    Residència per a Gent Gran Mas Catofa

    Equipament integrat (CAP per a 10.000 usuaris i centre d’avis), situat en una ampliació (M. Madrid, 1983) del remot barri obrer dels Germans Sàbat (1954-72). La dualitat d’usos s’hi articula per un sol accés, la qualitat del qual es reforça amb la petita plaça exterior. Malgrat que es va construir en dues fases i el porxo superior va quedar desfigurat, l’obra evidencia una potència tranquil·la i té la capacitat d’ordenar un entorn desestructurat. A fora, passera d’Almeda i Eiffel, recol·locada aquí per C. Lloret (1994).
  2. Centre Cívic Santa Eugènia

    Antoni Blázquez i Boya, Josep Maria Deulofeu i Vilarnau, Josep Maria Falcó i Huguet, Manuel Falcó i Huguet, Lluís Guanter i Feixas

    Centre Cívic Santa Eugènia

    Una torre exempta (s. xv) genera per addició un dels masos forts més significats de l’entorn de la ciutat, amb un moment especialment notable a l’inici del s. xvii (pel risc del bandolerisme rural) i diverses reformes posteriors. La sala principal, del 1547, i l’ennobliment de la torre, del 1571, es deuen a la nissaga dels Ferrer, moliners establerts ran de la séquia Monar. Fou masoveria del s. xvii al xx. La porta dovellada, amb una imatge gòtica de santa Eugènia, i les finestres renaixentistes de la torre són les peces més treballades. Encarats amb una conservació deficient, els autors projecten el nou centre cívic veïnal sense buscar un estat original siscentista, sinó valorant-hi les addicions segons llur qualitat i convertint-lo així en un nou estrat de l’evolució del conjunt. A banda de donar més esveltesa a la torre i crear la porxada interior, la decisió fonamental és el cobriment del pati. Just al nord, sobre la séquia Monar, se situa la fàbrica tèxtil Marfà, objecte d’un concurs per a un centre cultural (2007) que fou guanyat per P. J. Ravetllat, C. Ribas i O. Schmid.
  3. Centre d'Atenció Especial Llar Oxalis

    Josep Maria Falcó i Huguet, Manuel Falcó i Huguet

    Centre d'Atenció Especial Llar Oxalis

    Bastida per una fundació (Llars Cheshire, 1968, amb vincles paneuropeus) i concertada amb fons públics, té cura d’afectats (36) de paràlisi cerebral amb caràcter permanent i d’altres necessitats de programa diürn (20). El projecte allarga un cos lineal en el qual queden seriats els dormitoris, opacs al vial nord i oberts al jardí domèstic del sud, amb logística a la planta superior i equipament en semisoterrani. Quan assoleix l’entorn obert i vegetal del Ter, desplega un ventall de cuina, menjador, sala i tallers que s’aboquen també a la visió de la ciutat. Amb poca estridència, el revestiment d’estuc i pedra i l’ordre de finestrals semblen bastar per a una definició purament geomètrica.