Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Complex Poliesportiu Lluís Bachs del GEiEG

    Antoni Blázquez i Boya, Josep Fuses i Comalada, Lluís Guanter i Feixas, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel, Josep Portella i Soler, Assumpció Puig i Hors

    Complex Poliesportiu Lluís Bachs del GEiEG

    Un complex esportiu del GEiEG s’amplià amb un primer pavelló. El programa és convencional —amb grada autònoma de formigó que fa d’allotjament i una escala minvant— i s’ubica en un contenidor carrat d’estructura i encavallada metàl·liques, l’expressió i la figura del qual corresponen a la primera revisió dràstica de la «continuïtat moderna». L’ascetisme de les grans obertures quadrades, creuades per traves, va esdevenir un tòpic universitari: l’ordre sense forma. El segon pavelló presagia l’evolució de l’autor cap a l’ostentació de l’ordre com a forma. Presenta un vestíbul ordenador del complex, un aprofitament intens de la capacitat del solar, basat en el respecte a l’alineació, i opcions estructurals interessants, com ara la superposició de pistes.
  2. Casa Vidal Boix

    Antoni Blázquez i Boya, Manel Bosch i Aragó, Fernando Domínguez Vázquez, Lluís Guanter i Feixas, Montserrat Nogués i Teixidor

    Casa Vidal Boix

    El projecte encabeix la vida diürna a la planta del jardí i dormitoris a la planta central i obre un estudi a la planta superior, abocada a les vistes llunyanes, tot buidant-hi una escala que aporta llum i aire. S’entén com a capçalera d’una filera de casetes i, alhora, xarnera amb les hortes que s’hi encerclen, i es nodreix dels murs massius i de rierencs de l’entorn per acomodar-s’hi amb un volum espartà que en neix. Preocupació avant la lettre pels materials nadius reciclables, la ventilació creuada i altres temes del que un dia s’anomenarà sostenibilitat.
  3. Habitatges Terri Nou

    Antoni Blázquez i Boya, Manel Bosch i Aragó, Fernando Domínguez Vázquez, Lluís Guanter i Feixas, Montserrat Nogués i Teixidor

    Habitatges Terri Nou

    L’obra se situa en un nova cruïlla nodal d’un eix tradicional sotmès a un entorn de construccions mediocres, i aprofita dimensió i posició per impregnar-la tota amb un dels artefactes més significatius de la producció contemporània a la ciutat. La planta supera els estàndards de la construcció comercial, amb un resultat notable quant a pati central, distribució dels habitatges, qualitat dels espais d’accés i ordre de la coberta i del coronament. Però és la façana la que, amb un ritme iteratiu d’obertures i sobre un sòcol preventiu de les vicissituds de carrer, conforma una pell lluent de llum i textura vives, capaç de jugar amb subtils diferències a les diverses cares de l’edifici, segons l’hora del dia, i de cargolar-se fins a concentrar la tensió en el seu gir agut. La singularitat s’obté sense gestos, com una elaboració estudiada i mòrbida de la continuïtat del pla de carrer. Al seu peu arrenca cap al sud la feina d’Esteve Corominas, amb el treballat encaix d’un nou vincle viari nord-sud (frontissa del Güell, pla del 1986, obra del 2003) que facilita, alhora, permeabilitats veïnals al través.
  4. Reforma del Bloc d'Habitatges Collell

    Antoni Blázquez i Boya, Miquel Ferrer i López, Lluís Guanter i Feixas

    Reforma del Bloc d'Habitatges Collell

    L’il·lustrat Sureda projectà una ampliació i realineació de les antigues voltes dels Esparters, amb una porxada neoclàssica que fracassà. L’edifici mostra la nova ortodòxia que havia de regir aquest espai urbà. A l’accés es troben restes de les estructures medievals substituïdes, i a la façana s’aprecia el minimalisme dels il·lustrats. La reforma inacabada (1991) aportà una escala/ lluerna de traçat orgànic i un heterodox i abstracte ràfec sobre cornisa.
  5. Facultat de Ciències de la UdG

    Fuses-Viader Arquitectes, Antoni Blázquez i Boya, Josep Fuses i Comalada, Lluís Guanter i Feixas, Joan Maria Viader i Martí

    Facultat de Ciències de la UdG

    Edifici docent que integra els estudis de física, química y biologia de la Universitat de Girona, en el campus de Montilivi. Tres blocs lineals, paral·lels a les corbes de nivell, formen dos patis interiors que comuniquen visualment amb el bosc contigu. L’edifici dona prioritat al programa i a l’estructura que el suporta, i intenta que l’arquitectura dels espais requerits i els sistemes constructius utilitzats siguin evidents i simples. A l’exterior, es diferencien les diverses àrees funcionals amb tractaments diversos reforçant la geometria bàsica de l’edifici. El formigó com a element de sòcol que absorbeix la pendent del terreny, els panells de planxa prelacada i perfil·leria d’alumini en els cossos longitudinals d’aules i laboratoris, i la pissarra negra per a la porta d’entrada de l’edifici des del Campus.
  6. Pont de Sant Feliu

    Antoni Blázquez i Boya, Lluís Guanter i Feixas, Pere Solà i Busquets

    Pont de Sant Feliu

    Coincidint amb una reforma de l’accés nord de la ciutat i amb el reflux de la claudicació local pel traçat muntanyós de la carretera general, l’Estat central acceptà de sufragar un pont de vianants que vincula aquella entrada amb la ciutat vella i que ofereix pas franc a la solemne vertical del campanar de Sant Feliu. S’hi adopta el material ferri del pont ferroviari proper i —malgrat ser una biga i no un arc— es busca de reproduir-hi la morbidesa sensual del pont de formigó del 1916. L’òxid i la fusta són elements recurrents en la inserció de la tècnica actual als paisatges arcaics. Ni la posició del pont ni l’obertura de la perspectiva de Sant Feliu són les del Pla del 1983.
  7. Centre Cívic Santa Eugènia

    Antoni Blázquez i Boya, Josep Maria Deulofeu i Vilarnau, Josep Maria Falcó i Huguet, Manuel Falcó i Huguet, Lluís Guanter i Feixas

    Centre Cívic Santa Eugènia

    Una torre exempta (s. xv) genera per addició un dels masos forts més significats de l’entorn de la ciutat, amb un moment especialment notable a l’inici del s. xvii (pel risc del bandolerisme rural) i diverses reformes posteriors. La sala principal, del 1547, i l’ennobliment de la torre, del 1571, es deuen a la nissaga dels Ferrer, moliners establerts ran de la séquia Monar. Fou masoveria del s. xvii al xx. La porta dovellada, amb una imatge gòtica de santa Eugènia, i les finestres renaixentistes de la torre són les peces més treballades. Encarats amb una conservació deficient, els autors projecten el nou centre cívic veïnal sense buscar un estat original siscentista, sinó valorant-hi les addicions segons llur qualitat i convertint-lo així en un nou estrat de l’evolució del conjunt. A banda de donar més esveltesa a la torre i crear la porxada interior, la decisió fonamental és el cobriment del pati. Just al nord, sobre la séquia Monar, se situa la fàbrica tèxtil Marfà, objecte d’un concurs per a un centre cultural (2007) que fou guanyat per P. J. Ravetllat, C. Ribas i O. Schmid.
  8. Teatre de Salt

    Antoni Blázquez i Boya, Manel Bosch i Aragó, Fernando Domínguez Vázquez, Lluís Guanter i Feixas, Montserrat Nogués i Teixidor

    Teatre de Salt

    La represa municipalista del 1983 es gesta des d’una efervescència cultural que ambiciona el progrés de la vila i no l’arraconament d’un suburbi; el teatre n’és una peça cabdal. El vincle biogràfic dels autors amb aquest impuls s’acompanya de la projectació solvent i urbanament pulcra d’un conjunt només construït en part. L’escenari, concebut a tall de caixa emergent en el context urbà, és el nodus d’un sistema dual on el públic es disposa dins la sala, al pati posterior o en ambdós espais alhora, com en un complex obertament inserit a la trama urbana i transgressor del simple model focal a la italiana. El teatre pot acollir 600 espectadors drets (grada abatible) o 300 d’asseguts i una possible àgora conjunta de 40 x 13,5 metres amb l’escena al mig. De moment, el vestíbul ha romàs dins la crugia de l’antic ateneu, i la sala d’assaig situada sobre la sala de públic no s’ha fet. Per bé que incompletes, les seves arquitectures són sòbries i estrictes defora i econòmiques i tècnicament eficients a dins, i s’acompanyen al pati d’una geometria més domèstica i de la textura dels materials tradicionals, com en una evocació melangiosa del lloc tal com era abans de transformar-se.
  9. Centre d'Empreses GiroEmprèn de la UdG

    Antoni Blázquez i Boya, Jordi Bosch Genover, Lluís Guanter i Feixas, Joan Tarrús Galter

    El centre d’empreses, d’11.500 m2 i amb dues plantes visibles, es disposa amb una aparent levitació sobre una feixa del terreny que amaga la planta baixa, de mòduls de laboratori i prototips. La geometria es desitja clara i precisa, racional, modulada pels pilars estructurals i oberta a la manipulació —amb mampares— dels espais segons les necessitats plantejades.