Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Gomà-Pujadas

    Marià Gomà i Pujadas

    Casa Gomà-Pujadas

    Marià Gomà és un dels principals exponents d’una generació d’arquitectes que, des d’una formació acadèmica i amb una important obra de postguerra vinculada a les institucions i a l’arquitectura civil, varen col·laborar en la introducció gradual de l’arquitectura moderna a la ciutat de Lleida. La casa de la rambla d’Aragó, promoguda per ell mateix i Antoni Pujadas, és la primera obra en la qual Gomà assaja una interpretació del llenguatge racionalista, si bé d’una manera personal i genuïna. L’edifici, de planta baixa més sis pisos, presenta una tribuna central a partir de la segona planta i fins al coronament superior, arrodonida per tots dos extrems, on les finestres giren, seguint la corba, fins al pla de façana. D’aquesta manera, a cada habitatge sorgeix una tribuna lateral composta de tres panys de finestra amb les persianes corresponents. Gomà acaba d’articular la senzilla façana amb l’acabat esglaonat dels dos extrems, que la fan sobresortir de les façanes veïnes, i amb la motllura vertical que marca l’eix de l’edifici, formada per tres bandes sortints encaixades a la part inferior de la tribuna i lleugerament emergents a la part superior.
  2. Cambra de Comerç de Lleida

    Marià Gomà i Pujadas

    La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Lleida es una institución que fue constituida en 1887 y que posteriormente fue trasladada a su ubicación actual. El edificio está situado en una esquina de la manzana y combina diferentes usos: en la planta baja hay un local comercial y una sala de exposiciones; en el entresuelo se encuentran la sala de actos y las oficinas de la Cambra; y las seis plantas restantes están ocupadas por doce viviendas. La parte del edificio que corresponde a las viviendas está volando por encima de la calle y define un volumen muy contundente. Es un edificio muy sensible a los todos los matices que proporciona el emplazamiento y las dos fachadas responden claramente a la orientación solar: la que da a la plaza está orientada hacia el sur y está resuelta con un sistema de grandes oberturas que simulan una fachada ligera; en cambio la que da a la calle lateral está orientada hacia el oeste y presenta una serie de ventanas verticales muy estrechas, como si fueran lamas verticales. Además aparecen elementos singulares que introducen un efecto dinámico y dotan de ligereza a la rotundidad del conjunto, como el balcón corrido, la terraza o las lamas de hormigón.
  3. Casa Casimir Drudis

    Marià Gomà i Pujadas

    Casa Casimir Drudis

    La casa Drudis assenyala la plena inserció de Gomà en els procediments compositius de l’arquitectura moderna, especialment pel que fa a l’arquitectura dels edificis d’habitatges en un context urbà. Gomà explota el gruix de la façana per dibuixar una composició isòtropa formada pels ampits dels balcons, amb independència dels requeriments imposats per les estances que donen a la façana. Darrere del pla ingràvid format pels balcons es reparteixen els buits de les terrasses, els panys revestits de rajola i les obertures amb persianes, tots situats al mateix pla de la darrera filera de pilars, que queden gairebé ocults. La claredat del pla dibuixat per les plaques llises dels balcons permet una gran flexibilitat a l’hora de definir els elements de tancament, fins i tot amb la presència desordenada de tendals de colors que atenen les exigències de protecció solar allí on els usuaris ho consideren convenient.

Bibliografia