En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
La casa Drudis assenyala la plena inserció de Gomà en els procediments compositius de l’arquitectura moderna, especialment pel que fa a l’arquitectura dels edificis d’habitatges en un context urbà. Gomà explota el gruix de la façana per dibuixar una composició isòtropa formada pels ampits dels balcons, amb independència dels requeriments imposats per les estances que donen a la façana. Darrere del pla ingràvid format pels balcons es reparteixen els buits de les terrasses, els panys revestits de rajola i les obertures amb persianes, tots situats al mateix pla de la darrera filera de pilars, que queden gairebé ocults. La claredat del pla dibuixat per les plaques llises dels balcons permet una gran flexibilitat a l’hora de definir els elements de tancament, fins i tot amb la presència desordenada de tendals de colors que atenen les exigències de protecció solar allí on els usuaris ho consideren convenient.
El expresivo juego volumétrico de la fachada caracteriza este edifico plurifamiliar entre medianeras, situado en una ancha vía de salida de la ciudad de Lleida. Los balcones prominentes, dispuestos al tresbolillo y con antepechos frontales macizos, se alternan con los vacíos de las terrazas, dando una profundidad inusual a la fachada que destaca entre los insulsos edificios circundantes. Esta claridad en la organización geométrica esconde, de hecho, una gran versatilidad a la hora de disponer distintos tipos de cerramiento. Finalmente, las persianas correderas exteriores de madera y los toldos de colores brillantes añaden movimiento al conjunto. La composición se completa retrasando la fachada en planta baja y entresuelo para dejar exentos unos potentes pilares apantallados, conformando así unos soportales a doble altura. En la parte superior se repite una operación similar, desnudando la estructura de pilares a modo de coronación a nivel de la azotea.
El arquitecto Marià Gomà, junto con Ramón Puig i Andreu, es responsable de firmar algunos de los edificios más relevantes de las décadas de 1960 y 1970 en la ciudad de Lérida, en un ambiente poco propicio para la experimentación e innovación arquitectónica en el que edificios como la Casa Drudis destacan por su contundencia y claridad formal.