Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Doctor Arquitecte i Urbanista, premi especial a la Millor Tesis Doctoral del 2012, és llicenciat per la Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, ETSAB, UPC i Màster en Arquitectura Biodigital (MAB) a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya.
Cofundador de @kubik, espai “transdisciplinar” per petites i molt petites empreses, i cofundador de l’estudi Archikubik.
Fundador de “Axonomètrica”, blog sobre teoria de l’arquitectura.
Imparteix classes a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya (ESARQ-UIC) des del 1997, on és actualment director de l’Aula Final de Carrera i membre del seu Consell Acadèmic.
Dirigeix nombrosos workshops d’arquitectura en associació amb la Universitat ITSEM de Guadalajara (Mèxic) i el City College de Nova York (EEUU)
Va ser col·laborador de l’arquitecte Manel Brullet de 1989 a 1996, on es va formar en projectes de gran escala i equipaments públics.
En 1996 va obtenir una beca per estudiar l’impacte del traçat del AVE al seu pas pel Vallés, entès com una oportunitat per reestructurar la perifèria.
Jurat de diferents premis, i membre de jurats per diferents institucions acadèmiques (BiArch, Clemson University, CCNY, ITSEM, Elisava, etc) i per l’avaluació de tesis de doctorat, també és coautor del llibre Secuencias Extremas, Ed. Departament de Cultura i Publicacions ESARQ, 2011 i Diagonal Verda, Ed. Departament de Cultura i Publicacions , 2013.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Dipòsit del Rei Martí

    Archikubik, Marc Chalamanch i Amat, Miquel Lacasta Codorniu, Carmen Santana Serra

    Dipòsit del Rei Martí

    Hi ha espais que sorgeixen d’una troballa afortunada i inesperada. Una serendipitat d'eixos X I Z. Davant la sorpresa de trobar un espai imprevist, sorgeix la necessitat de donar-li un ús i una dimensió social gràcies a noves activitats. Un espai d'energia potencial que en ser descobert i passar a formar part del nostre coneixement col·lectiu es converteix en energia cinètica. Una energia cinètica que es transforma en social quan l'espai és capaç d'acollir un programa. Una troballa va ser el que va passar amb el dipòsit del Rei Martí, un antic dipòsit de retenció d'aigua situat a l'antiga finca de la torre i viaducte de Bellesguard, obra d'Antoni Gaudí. Un dipòsit soterrat de més de 600m2 i datat a la fi del segle XIX que havia quedat oblidat sota un bosc de pins fins que fa 20 anys es va redescobrir de manera accidental. La serendipia exigeix humilitat, necessita de la capacitat d'afinar mecanismes per escoltar, per connectar espais i persones, sovint allunyats del nostre entorn conegut i fiable. Aquesta va ser la nostra primera estratègia, mantenir aquesta condició misteriosa del dipòsit i convidar a la ciutadania a reapropiar d'ell i a compartir l'emoció de la troballa inesperada. Una petita dotació pressupostària va permetre al districte de Sarrià - Sant Gervasi a Barcelona projectar una estratègia de reapropiació del dipòsit per passar la seva energia potencial a energia cinètica i preparar-lo per a una futura energia social. Un exercici de reciclatge de la ciutat que transforma un dipòsit de retenció d'aigua en un equipament cultural. Un nou espai que podrà ser tot. Per això l'espai del projecte ha de respectar el caràcter, el seu codi, la seva naturalesa, la seva materialitat, la petjada de l'aigua i la força del dipòsit original. Ha de ser un espai que entengui i reforci la seva estructura de pilars i arcs cada 3,5m i doni valor a les seves voltes ceràmiques a la catalana. No podíem permetre'ns canviar l’espai, tot el contrari, havíem de promoure la seva força i la seva condició original. L'accés al dipòsit es produeix pel carrer Bellesguard creant un nou espai públic per al barri que fa al mateix temps d'hall exterior d’entrada. Una plaça que salva el desnivell que hi ha entre el carrer i el dipòsit creant connexions i relacions visuals amb la torre Bellesguard a través de la materialitat dels grans murs de formigó que s'integren amb el bosc de pins que hi ha a sobre el dipòsit. Aquesta plaça funciona també com un activador urbà amb la inclusió d'una cafeteria que s'apropia de la plaça i fa la funció de ròtula entre l'entrada al dipòsit i el jardí públic que té a sobre. A l'interior del dipòsit els arcs i les voltes ceràmiques mantenen el seu caràcter original i l'empremta de l'aigua i la calç. Uns elements constructius que són emfatitzats amb la il·luminació per convertir-los en els únics protagonistes. Mentre, el terra i les parets perimetrals són revestits de fusta que ens connecta organolèpticament amb el bosc que hi ha a la coberta del dipòsit, i ens permeten un control acústic de l'espai. El dipòsit vol oferir a la ciutat l'oportunitat una experiència cultural diferent.
  2. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Ciutat i Paisatge
    Dipòsit del Rei Martí

Societats

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.