Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2023Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2023 Ramon FauraCarolina B. GarciaFrancesc Rafat Antoni López DaufíJoan FalguerasAnton PàmiesMercè BoschJosep FerrandoFernando MarzáAureli MoraOmar Ornaque
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental.
Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic..
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Hi ha espais que sorgeixen d’una troballa afortunada i inesperada. Una serendipitat d'eixos X I Z. Davant la sorpresa de trobar un espai imprevist, sorgeix la necessitat de donar-li un ús i una dimensió social gràcies a noves activitats. Un espai d'energia potencial que en ser descobert i passar a formar part del nostre coneixement col·lectiu es converteix en energia cinètica. Una energia cinètica que es transforma en social quan l'espai és capaç d'acollir un programa. Una troballa va ser el que va passar amb el dipòsit del Rei Martí, un antic dipòsit de retenció d'aigua situat a l'antiga finca de la torre i viaducte de Bellesguard, obra d'Antoni Gaudí. Un dipòsit soterrat de més de 600m2 i datat a la fi del segle XIX que havia quedat oblidat sota un bosc de pins fins que fa 20 anys es va redescobrir de manera accidental. La serendipia exigeix humilitat, necessita de la capacitat d'afinar mecanismes per escoltar, per connectar espais i persones, sovint allunyats del nostre entorn conegut i fiable. Aquesta va ser la nostra primera estratègia, mantenir aquesta condició misteriosa del dipòsit i convidar a la ciutadania a reapropiar d'ell i a compartir l'emoció de la troballa inesperada. Una petita dotació pressupostària va permetre al districte de Sarrià - Sant Gervasi a Barcelona projectar una estratègia de reapropiació del dipòsit per passar la seva energia potencial a energia cinètica i preparar-lo per a una futura energia social. Un exercici de reciclatge de la ciutat que transforma un dipòsit de retenció d'aigua en un equipament cultural. Un nou espai que podrà ser tot. Per això l'espai del projecte ha de respectar el caràcter, el seu codi, la seva naturalesa, la seva materialitat, la petjada de l'aigua i la força del dipòsit original. Ha de ser un espai que entengui i reforci la seva estructura de pilars i arcs cada 3,5m i doni valor a les seves voltes ceràmiques a la catalana. No podíem permetre'ns canviar l’espai, tot el contrari, havíem de promoure la seva força i la seva condició original. L'accés al dipòsit es produeix pel carrer Bellesguard creant un nou espai públic per al barri que fa al mateix temps d'hall exterior d’entrada. Una plaça que salva el desnivell que hi ha entre el carrer i el dipòsit creant connexions i relacions visuals amb la torre Bellesguard a través de la materialitat dels grans murs de formigó que s'integren amb el bosc de pins que hi ha a sobre el dipòsit. Aquesta plaça funciona també com un activador urbà amb la inclusió d'una cafeteria que s'apropia de la plaça i fa la funció de ròtula entre l'entrada al dipòsit i el jardí públic que té a sobre. A l'interior del dipòsit els arcs i les voltes ceràmiques mantenen el seu caràcter original i l'empremta de l'aigua i la calç. Uns elements constructius que són emfatitzats amb la il·luminació per convertir-los en els únics protagonistes. Mentre, el terra i les parets perimetrals són revestits de fusta que ens connecta organolèpticament amb el bosc que hi ha a la coberta del dipòsit, i ens permeten un control acústic de l'espai. El dipòsit vol oferir a la ciutat l'oportunitat una experiència cultural diferent.
Hi ha espais que sorgeixen d’una troballa afortunada i inesperada. Una serendipitat d'eixos X I Z. Davant la sorpresa de trobar un espai imprevist, sorgeix la necessitat de donar-li un ús i una dimensió social gràcies a noves activitats. Un espai d'energia potencial que en ser descobert i passar a formar part del nostre coneixement col·lectiu es converteix en energia cinètica. Una energia cinètica que es transforma en social quan l'espai és capaç d'acollir un programa.
Una troballa va ser el que va passar amb el dipòsit del Rei Martí, un antic dipòsit de retenció d'aigua situat a l'antiga finca de la torre i viaducte de Bellesguard, obra d'Antoni Gaudí. Un dipòsit soterrat de més de 600m2 i datat a la fi del segle XIX que havia quedat oblidat sota un bosc de pins fins que fa 20 anys es va redescobrir de manera accidental.
La serendipia exigeix humilitat, necessita de la capacitat d'afinar mecanismes per escoltar, per connectar espais i persones, sovint allunyats del nostre entorn conegut i fiable. Aquesta va ser la nostra primera estratègia, mantenir aquesta condició misteriosa del dipòsit i convidar a la ciutadania a reapropiar d'ell i a compartir l'emoció de la troballa inesperada.
Una petita dotació pressupostària va permetre al districte de Sarrià - Sant Gervasi a Barcelona projectar una estratègia de reapropiació del dipòsit per passar la seva energia potencial a energia cinètica i preparar-lo per a una futura energia social. Un exercici de reciclatge de la ciutat que transforma un dipòsit de retenció d'aigua en un equipament cultural. Un nou espai que podrà ser tot.
Per això l'espai del projecte ha de respectar el caràcter, el seu codi, la seva naturalesa, la seva materialitat, la petjada de l'aigua i la força del dipòsit original. Ha de ser un espai que entengui i reforci la seva estructura de pilars i arcs cada 3,5m i doni valor a les seves voltes ceràmiques a la catalana. No podíem permetre'ns canviar l’espai, tot el contrari, havíem de promoure la seva força i la seva condició original.
L'accés al dipòsit es produeix pel carrer Bellesguard creant un nou espai públic per al barri que fa al mateix temps d'hall exterior d’entrada. Una plaça que salva el desnivell que hi ha entre el carrer i el dipòsit creant connexions i relacions visuals amb la torre Bellesguard a través de la materialitat dels grans murs de formigó que s'integren amb el bosc de pins que hi ha a sobre el dipòsit. Aquesta plaça funciona també com un activador urbà amb la inclusió d'una cafeteria que s'apropia de la plaça i fa la funció de ròtula entre l'entrada al dipòsit i el jardí públic que té a sobre.
A l'interior del dipòsit els arcs i les voltes ceràmiques mantenen el seu caràcter original i l'empremta de l'aigua i la calç. Uns elements constructius que són emfatitzats amb la il·luminació per convertir-los en els únics protagonistes. Mentre, el terra i les parets perimetrals són revestits de fusta que ens connecta organolèpticament amb el bosc que hi ha a la coberta del dipòsit, i ens permeten un control acústic de l'espai. El dipòsit vol oferir a la ciutat l'oportunitat una experiència cultural diferent.