Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Miquel Ponseti i Vives

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Hotel Barcelona i Teatre Novedades

    Lluís Cantallops Valeri, Francesc Mitjans Miró, Miquel Ponseti i Vives

    Inicialmente Poseti recibió el encargo de la sala de espectáculos y un edificio de oficinas con muro cortina, pero al cabo de poco tiempo se empezó a transformar en un proyecto con varios clientes y varios arquitectos. Primero Mitjans le comunicó el encargo de un hotel que sustituiría a las oficinas. Un poco después, Cantallops el de un aparcamiento que estaba medio debajo del teatro. Y más tarde un arquitecto de Madrid el una camisería de lujo en los bajos del hotel. Miquel Ponseti empezó a proyectar el teatro actual que sorprendió por su modernidad, ya que rompía con los esquemas tradicionales de las salas de espectáculos. La estructura de hormigón permitía que la platea y el anfiteatro fuesen más amplios de lo normal y que la visibilidad fuese perfecta desde cualquier butaca. Del hotel destaca la fachada, que es un marco de hormigón en voladizo con una franja superior y otra lateral de vidrio con terrazas. El resto de la fachada consiste en un damero de paneles opacos y ventanas de suelo a techo. Durante el proceso, Mitjans diseñó un prototipo de habitación y lo hizo construir a tamaño natural con todos los acabados. Como no le acabó de gustar la hizo derribar para construir la versión definitiva.
  2. Laboratoris Grífols

    Miquel Ponseti i Vives

  3. Edifici de Muebles La Fábrica

    Miquel Ponseti i Vives

    Edifici de Muebles La Fábrica

  4. Apartaments Tossa de Mar

    Miquel Ponseti i Vives

  5. Club Natació Barcelona

    Miquel Ponseti i Vives

    A finales de 1964, el Club Natación Barcelona decide encargarle a Ponseti las nuevas obras de ampliación y remodelación, que consisten en derribar el cuerpo central de las viejas instalaciones y construir dos edificios nuevos. El primero es un volumen que se adosa al edificio de la antigua piscina de l’Escullera, tras derribar y reconstruir las gradas existentes, y contiene las instalaciones deportivas anexas. El segundo es un volumen que se adelanta hacia el mar y contiene el bar y las zonas sociales y administrativas. En 1981, Ponseti realizaría el proyecto de una nueva ampliación, aunque no lo llegaría a construir. Los dos edificios de Ponseti se adosan al conjunto ya construido y constituyen el nuevo frente marítimo. Son dos estructuras reticulares de hormigón armado, levantadas del suelo y soportadas por unos pilares en forma de V que dotan de gran ligereza visual al conjunto y refuerzan la sensación de continuidad de la arena de la playa. La parte superior del edificio social contiene un solario que viene definido por una caja de hormigón armado en voladizo. Cada una de las fachadas incorpora diferentes tamaños de huecos y tratamientos formales que enriquecen el conjunto y contextualizan los distintos elementos.

Bibliografia