Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

En Imatges

  • Francesc Mitjans Miró

  • Francesc Mitjans Miró

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1942. El 1990 va ser nomenat membre d’Honor de la Reial Acadèmia de Catalunya de Belles Arts de Sant Jordi, el 2005 premi Catalunya Construcció del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i el 2006 del premi Antonio Camuñas d’Arquitectura. Autor d’un gran nombre d’edificis residencials com el del C. Amigó, 76 (1944) o C. Mestre Nicolau, 15 (1957) així com del Camp Nou del FC Barcelona (1957), o el Banc Atlàntic (1968)

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Hotel Rei Jaume

    Francesc Mitjans Miró

    Hotel Rei Jaume

  2. Casa Casabó

    Francesc Mitjans Miró

    Casa Casabó

    La casa fou projectada per Mitjans durant la seva etapa d’estudiant, abans de la guerra civil, i sota la influència predominant de les idees del GATCPAC. De la mateixa manera que altres arquitectes de l’època, parteix d’un esquema neoclàssic, vinculat a la fàbrica de maó, i l’altera amb absoluta llibertat, d’acord amb el programa i la interpretació del lloc. L’habitatge s’eleva una planta per afavorir les vistes al mar. S’hi accedeix tangencialment per la terrassa, vinculada a la sala d’estar, a la façana sud. L’ala de ponent es destina als dormitoris i es troba una mica més elevada que la resta de la casa. L’ala de llevant només conté la cuina i les estances del servei, i deixa lloc a unes àmplies terrasses que fan de coberta a l’accés rodat. Cinc pilars cilíndrics protegeixen la terrassa de l’accés per la banda de ponent i configuren la imatge de la casa vista des del passeig.
  3. Edifici d'Habitatges Amigó

    Francesc Mitjans Miró

    Edifici d'Habitatges Amigó

    Es tracta d’una acurada obra de superació de l’etapa acadèmica de Mitjans, en què incorpora nombrosos descobriments que més tard esdevindran característics de la seva obra. La planta tipus destina tota la crugia posterior a dormitoris i tota la crugia anterior als espais d’estar, directament vinculats a un ampli balcó que corre a banda i banda de la façana. A l’interior s’eviten els corredors i es crea un recorregut circular al voltant de la cuina, amb petits àmbits de transició entre espais d’usos diferents. El tractament del vestíbul combina magistralment alguns elements trets del passat amb conceptes clarament moderns, més enllà de qualsevol adscripció a un estil històric determinat.
  4. Habitatges Balmes

    Francesc Mitjans Miró

    Habitatges Balmes

  5. Habitatges Bosch Mauri

    Francesc Mitjans Miró

    Habitatges Bosch Mauri

  6. Habitatges Ceisa

    Francesc Mitjans Miró

    Habitatges Ceisa

    Tres membres de la mateixa família que vivien a l'edifici del carrer d'Amigó van encarregar a Mitjans un altre d'habitatges més grans, en una zona d'edificació aïllada que permetia retardar l'edifici per crear un jardí davanter. El resultat és un volum compacte, d'un habitatge per replà, la característica principal del qual són les àmplies terrasses de la façana principal. Les altres terrasses s'estenen per la façana lateral i estan suportades per una estructura molt lleugera de formigó armat. La composició de l'edifici es caracteritza per la forma cúbica, amb murs de maó vist, i pel jardí que circumda l'edifici, resolt amb arbres que ja es trobaven al lloc. Tot l'edifici havia de ser ocupat per membres de la mateixa família, circumstància que Mitjans va aprofitar per disposar a la planta baixa unes dependències comunes en contacte directe amb el jardí. La distribució dels habitatges es desenvolupa a partir d’un nucli central de comunicacions, al voltant del qual es pot circular i accedir a totes les dependències. En general, els encàrrecs d'habitatges a Mitjans no solen ser mínims, cosa que ofereix grans possibilitats plàstiques en el tractament dels espais i els volums.
  7. Camp Nou

    Lorenzo García-Barbón Fernández de Henestrosa, Francesc Mitjans Miró, Josep Maria Soteras i Mauri

    Camp Nou

    El projecte respon a la necessitat d’allotjar un nombre d’espectadors cada cop més gran per a un club de futbol en constant creixement i amb una projecció social cada vegada més àmplia. Els criteris de disseny varen partir d’una anàlisi crítica dels principals estadis de futbol del món. El terreny de joc queda per sota del nivell del carrer, per tal que l’ascens a les grades més elevades no sigui tan exagerat. Les grades segueixen una traça de quatre corbes rebaixades per tal de garantir la màxima proximitat dels espectadors al terreny de joc. En secció, l’estadi s’organitza en tres graderies encavalcades, per aprofitar al màxim l’ocupació vertical. La primera graderia reposa directament sobre el terreny. La segona graderia allotja els seients de tribuna i les localitats més afavorides, que són les úniques a cobert. La tercera graderia allotja les localitats de general i creix en alçària per la banda oposada a la tribuna. L’evacuació s’organitza per mitjà de la combinació de nombrosos nuclis de circulació vertical comunicats amb unes passeres ininterrompudes. El Camp Nou aplica criteris de racionalitat al programa d’un estadi de gran capacitat, on els espectadors són els autèntics protagonistes.
  8. Habitatges Tokio

    Francesc Mitjans Miró

    Habitatges Tokio

    Aquest edifici està completament aïllat i compta amb la millor orientació cap a l'interior d'illa, on hi ha la plaça Jardins Tòquio. Tot i les seves dimensions folgades, només té dos habitatges per replà, amb la particularitat que l'àtic i el sobreàtic s'agrupen en un sol habitatge, dissenyat especialment per a la soprano catalana Victòria dels Àngels. Gairebé totes les característiques d’aquest edifici es poden relacionar amb els cinc punts d’arquitectura moderna de Le Corbusier, encara que amb alguns matisos que el fan molt singular. L’edifici està aixecat sobre pilotis de formigó armat i el vestíbul està separat de les façanes. Aquest vestíbul consisteix en una caixa completament de vidre, amb llunes de superfície molt gran. També està separat del terra, creant una línia d'ombra que reforça la sensació de lleugeresa de l'edifici. Just a l’entrada, s’ha disposat una font amb un raig d’aigua que provoca un so molt agradable en entrar. La planta lliure es manifesta a través de l'estructura i de les dimensions generoses dels habitatges, amb les zones de dia cap a l'interior d'illa. La façana està revestida amb un aplacat de pedra blanca i, en comptes de finestres apaïsades, compta amb un conjunt de terrasses encaixades al volum. La terrassa jardí comença a l'àtic de la soprano i es perllonga al sobreàtic, protegit amb un tancament de bruc que és visible des del carrer i produeix un efecte plàstic molt interessant, resolt amb gran precisió, com si fos una obra d'art.
  9. Illa d'Habitatges Escorial

    Josep Alemany i Barris, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Francesc Mitjans Miró, Antonio Perpiñá Sebriá, Josep Maria Ribas i Casas, Manuel Ribas i Piera

    Illa d'Habitatges Escorial

    La mansana té establerta la típica ordenació d'edificis alineats al llarg dels carrers circumdants amb grans profunditats d'edificació al voltant d'un pati central, en part també edificable. La proposta urbanística va consistir a trencar aquest esquema tancat i obrir l'interior com a espai públic relacionat amb els carrers, intentant, però, no contradir la realitat morfològica d'aquests carrers. És a dir, es va tractar d'unir tres premisses fonamentals: millorar les condicions higièniques dels habitatges en profunditat que es donaven a la urbanització tradicional; integrar l'ús públic els espais interiors de la mansana, trencant la reincidència formal dels carrers; mantenir, no obstant això, el caràcter urbà dels carrers adjacents que pertanyen a una xarxa urbana molt característica d'un barri barceloní. Per a això es van organitzar dos edificis lineals seguint l'alineació de dos carrers i es va obrir l'espai interior cap al carrer Escorial que té un caràcter menys local. Enmig d'aquest espai es va situar l'edifici alt que acumula en alçada bona part de l'edificabilitat de la mansana. Els tipus d'habitatge s'adeqüen a l'evident exigència morfològica general: els edificis lineals agrupen habitatges aparellats amb accés per escala per a cada dues d'elles (de 80 i 90 m2), l'edifici alt correspon a habitatges en dues plantes amb accés per passadissos longitudinals, (100 m2). L'acabat exterior de l'edifici alt és de formigó i rajola blanc i el dels edificis baixos és de maó massís i gelosies ceràmiques.
  10. Clínica Dr. Soler Roig

    Francesc Mitjans Miró

    Clínica Dr. Soler Roig

    Francesc Mitjans había sido socio estudiante del GATCPAC, y fue uno de los primeros arquitectos en «rescatar» la arquitectura racionalista después de la autarquía franquista. Su primer proyecto es el edificio de viviendas de la calle de Amigó, que se puede considerar como un nuevo manifiesto arquitectónico en la Barcelona de la década de 1940. Después de éste construiría otros dos edificios de viviendas y la clínica Soler-Roig, que componen un pequeño conjunto arquitectónico. Los jardines que circundan los tres edificios forman parte del proyecto; están inspirados en el jardín inglés y han partido de los árboles que ya se hallaban en el lugar. La planta curva de la clínica responde a la voluntad de preservar un árbol centenario que había en el solar e incorporar el jardín al proyecto. La composición del edificio es cúbica, alterada por la traza curva de las fachadas y la pendiente de los testeros. Las fachadas están realizadas con mahón corriente en crudo pintado de blanco, que contrasta con el tono verde claro de las divisiones de las terrazas. Un testero lateral, en el que se sitúa la puerta principal de acceso a la clínica, se ha cubierto con placas de gres que siguen una trama geométrica
  11. Hotel Barcelona i Teatre Novedades

    Lluís Cantallops Valeri, Francesc Mitjans Miró, Miquel Ponsetí i Vives

    Inicialment, Ponseti va rebre l’encàrrec de la sala d’espectacles i un edifici d’oficines amb mur cortina, però al cap de poc temps es va començar a transformar en un projecte amb diversos clients i diversos arquitectes. Primer Mitjans li va comunicar l’encàrrec d’un hotel que substituiria les oficines. Una mica després, Cantallops el d’un aparcament que estava mig sota el teatre. I més tard un arquitecte de Madrid el d’una camiseria de luxe als baixos de l'hotel. Miquel Ponseti va començar a projectar el teatre actual, que va sorprendre per la modernitat, ja que trencava amb els esquemes tradicionals de les sales d'espectacles. L'estructura de formigó permetia que la platea i l'amfiteatre fossin més amplis del que és normal i que la visibilitat fos perfecta des de qualsevol butaca. De l'hotel en destaca la façana, que és un marc de formigó en voladís amb una franja superior i una altra lateral de vidre amb terrasses. La resta de la façana consisteix en un escaquer de panells opacs i finestres de terra a sostre. Durant el procés, Mitjans va dissenyar un prototip d'habitació i el va fer construir a mida natural amb tots els acabats. Com que no li va acabar d'agradar, la va fer enderrocar per construir-ne la versió definitiva.
  12. Habitatges Rubio

    Francesc Mitjans Miró

    Este edificio aislado de viviendas está situado delante de la clínica Soler-Roig, que fue la primera de las actuaciones de Mitjans en esta calle, a la que le seguirían los edificios de viviendas CEISA y este mismo. Cuenta con planta baja más tres plantas piso, en las que se desarrolla una sola vivienda por rellano.. Se accede peatonalmente a través de un porche de entrada que da al vestíbulo y a la portería. Cabe destacar que el jardín que rodea el edificio continúa hasta el interior del porche, consiguiendo una relación muy intensa entre la arquitectura y la naturaleza. Desde un lateral se accede al garaje, por medio de una rampa que desciende hacia el sótano y gira por la parte de atrás. Sobre esta rampa se disponen en voladizo unas terrazas orientadas a sur, correspondiendo con las salas de estar. En estas terrazas se ha efectuado un giro en la parte frontal y las esquinas están redondeadas, como si quisieran seguir el movimiento del coche al entrar. El giro se repite en el porche de entrada y en los balcones laterales. La estructura consiste en muros de carga de ladrillo visto. Los muros laterales enmarcan la fachada a la calle. La composición de esta fachada es muy interesante y compleja: un sistema de elementos verticales, definido por las ventanas, se combina con un sistema de elementos horizontales, definido por las barandillas. La solución horizontal es distinta en cada planta: incluye una jardinera en la primera y una galería en la tercera
  13. Habitatges Tort

    Francesc Mitjans Miró

    Habitatges Tort

    Edifici entre mitgeres que segueix els criteris apresos al carrer d’Amigó, però amb un grau d’abstracció i refinament constructiu més elevat. El programa es desenvolupa amb un habitatge per replà. La distribució està organitzada per franges: a la part central hi ha la zona de serveis i el nucli de comunicacions, mentre que a les façanes se situen les zones de dia i les de nit. L'estructura de murs de càrrega coincideix amb la distribució per franges del programa, amb la particularitat que es fan servir dos pilars de formigó endarrerits de la façana que fan la impressió que l'edifici estigui elevat sobre pilotis. Mitjans torna a utilitzar el mateix sistema de terrasses que al carrer d´Amigó, que s’estenen per tota la longitud de la façana. El darrer forjat enllaça les dues mitgeres i genera un marc dins del qual es desenvolupa el projecte. Les terrasses no sobresurten del pla de façana, sinó que generen un espai buit que contrasta amb els volums opacs dels altres edificis. Sobre aquest buit enorme se superposa una doble façana de persianes corredisses d'alumini que creen una imatge canviant i lleugera de l'edifici. El dinamisme de la façana es complementa amb un sistema de tendals basculants a l'entresòl i a l'àtic.
  14. Habitatges CYT

    Francesc Mitjans Miró

    Habitatges CYT

    Este bloque en esquina está formado por tres edificios entre medianeras y tiene un porche comercial en planta baja que refuerza la imagen unitaria y compacta de un edificio separado del suelo mediante pilotis. En el volumen superior destacan la composición horizontal de las barandillas, los cantos de los forjados y el marco rectangular que encuadra el edificio y asume la profundidad del porche. El material dominante de la fachada es el vidrio, que se suele asociar con edificios de oficinas pero que en este caso introduce un componente tecnológico, vinculado a la idea de la máquina de habitar. El autor resuelve la ventilación mediante ventanas practicables, alternadas con vidrios fijos y coloca una serie de galerías al tresbolillo, que se usan como terrazas y que generan un dinamismo en la composición de la fachada. La protección solar de estos vacíos se resuelve mediante toldos basculantes. La contundencia material y volumétrica no impide que este edificio tenga una escala y unas proporciones equilibradas en relación con su entorno. El porche en planta baja amplía el espacio de la acera comercial, mientras que el arbolado del paseo central tamiza y humaniza la radicalidad de esta propuesta.
  15. Càmping La Ballena Alegre

    Francesc Mitjans Miró

    Càmping La Ballena Alegre

    El camping está formado por un conjunto de instalaciones diseminadas en la pineda litoral del Delta del Llobregat, un paisaje completamente llano entre la carretera y la playa de Viladecans. Durante los años 30, este litoral constituía el emplazamiento de la futura Ciutat de Repós i de Vacances del GATCPAC y Le Corbusier. El programa se divide en dos partes que corresponden a dos fincas separadas, pero conectadas entre sí. El criterio más importante ha sido el de concebir el camping como si fuera una pequeña ciudad de viviendas efímeras con una serie de núcleos edificados que organizan territorialmente la actividad de los campistas: un núcleo de entrada, otro núcleo junto al mar, otros dos núcleos secundarios a media profundidad, y otro núcleo más compacto situado en la segunda finca. También se han construido unas duchas inmediatas a la playa, desarrolladas a partir de una propuesta anterior del arquitecto Ramon Tort. La mayor parte de los pabellones tiene un diseño singular, en función de sus propias características morfológicas, y están unificados por los materiales de construcción. Actualmente la instalación ha dejado de funcionar al estar afectada por la ampliación del Aeropuerto de El Prat de Llobregat.
  16. Edifici Seida

    Francesc Mitjans Miró

    Edifici Seida

    Es tracta d’una operació immobiliària destinada a compensar l’ús de l’illa de cases com a magatzem de cotxes. El projecte planteja un bloc de 12 mòduls en T que eviten la incorporació de patis interiors i que assignen al conjunt una clara orientació cap a l’avinguda de Sarrià. La gran longitud d’aquesta façana queda regulada per la inclusió d’unes gelosies verticals que matisen la llum rasant, i una alternança en la disposició de les terrasses que n’augmenten el dinamisme. Tot el bloc és concebut com una aplicació rigorosa dels principis lògics de les estructures de formigó.
  17. Conjunt d'Habitatges Passeig Maragall / Sagnier

    Josep Alemany i Barris, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Francesc Mitjans Miró, Antonio Perpiñá Sebriá, Josep Maria Ribas i Casas

    Conjunt d'Habitatges Passeig Maragall / Sagnier

  18. Reforma de la Torre Castanyer

    Francesc Mitjans Miró

    Reforma de la Torre Castanyer

  19. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Habitatges CYT

    Francesc Mitjans Miró

  20. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Edifici Seida

    Francesc Mitjans Miró

  21. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Illa d'Habitatges Escorial

    Josep Alemany i Barris, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Francesc Mitjans Miró, Antonio Perpiñá Sebriá, Josep Maria Ribas i Casas, Manuel Ribas i Piera

  22. Edifici Monitor

    Francesc Mitjans Miró

    Edifici Monitor

  23. Banco Atlántico

    Santiago Balcells Gorina, Francesc Mitjans Miró

    Banco Atlántico

    Mitjans resol el gàlib de la torre tot inspirant-se en l’edifici de la Pirelli de Torí, després d’una trobada amb el seu autor, Gio Ponti. Malgrat tot, la solució estructural és totalment inèdita: quatre pilars metàl·lics situats al centre de gravetat de la planta deixen la resta totalment diàfana i contenen totes les instal·lacions. Les quatre pantalles laterals també són portants, i tots els elements de suport queden expressats a l’exterior per mitjà d’un revestiment de marbre blanc. Els dos nuclis de comunicació vertical se situen als extrems i asseguren l’evacuació en cas d’incendi. La torre es vincula al teixit de l’Eixample a través d’un cos més baix, i arriba fins a vint metres per sota de la rasant per allotjar l’aparcament. Es tracta d’una solució completament genuïna per a una torre d’oficines d’alçària mitjana, que caracteritza de manera molt forta el paisatge urbà de la zona.
  24. Edifici d'Oficines Vidal Folch

    Francesc Mitjans Miró

    Edifici d'Oficines Vidal Folch

    Cap als anys 60, en ple vendaval de l’Escola Barcelona i de l’arquitectura italiana revisionista amb el dit-moviment-modern, en Francesc Mitjans està considerat un ‘bon arquitecte comercial’. Amb el pas del temps, la seva arquitectura es va percebent com a més refinada, basada amb un acurat coneixement de la modernitat ortodoxa i de l’organicisme nòrdic, entre d’altres. Mitjans crea una arquitectura per a una nova classe benestant, que transcendeix les modes i tendències de l’època i que es basa en un nou model d’edificació difós extensament per les zones altes de Barcelona, donant una coherència urbana molt remarcable. En aquesta arquitectura, les façanes en són exemplars i representen un reflex d’unes plantes molt ben organitzades i composades amb especial atenció en el disseny dels seus detalls, d’alta qualitat constructiva. L’Edifici d’Oficines Vidal Folch, amb façana a la Via Augusta i als carrers Madrazo i Saragossa de Barcelona, subscriu tota aquesta manera de fer una bona construcció basada en un disseny racional de les façanes i que ajuda a què l’edifici es conservi en perfecte estat, sense haver sofert rehabilitacions singulars. Les seves façanes així com la volumetria global denoten, al meu entendre, una influència directa dels edificis d’oficines i d’habitatges d’Alvar Aalto a Helsinki: el precís tractament de les obertures, recercades per marcs i baranes-llevapors de fusta; les franges horitzontals de marbre; el remat superior amb una pèrgola que exerceix de filtre amb el cel... Es tracta d’un edifici que només necessita cura amb el seu manteniment, sense res més que la seva atemporalitat epidèrmica i versatilitat interior.
  25. Conjunt Residencial Roma 2000

    Josep Anglada Rosselló, Francesc Mitjans Miró, Antoni Pineda i Gualba

    Conjunt Residencial Roma 2000

  26. Edifici d'Oficines Telefónica

    Francesc Mitjans Miró

    Edifici d'Oficines Telefónica

  27. Edifici Estel

    Francesc Mitjans Miró

  28. Primera Ampliació del Camp Nou

    Antonio Bergnes de las Casas i Soteras, Francesc Cavaller i Soteras, Juan Pablo Mitjans i Perelló, Francesc Mitjans Miró, Josep Maria Soteras i Mauri

    Primera Ampliació del Camp Nou

    L'Estadi es va inaugurar al setembre de 1957, construïda la primera fase només amb les dues primeres graderies i coronació simètrica. El perfil de l'Estadi es caracteritzava per la gran marquesina de coberta, amb un disseny nou adaptat pels arquitectes a les tècniques convencionals del moment. No va ser fins al 1982, ja sota la presidència de l'inefable Josep Lluís Nuñez, quan l'original asimetria de l'Estadi es va veure completada amb la tercera graderia amb motiu de la celebració del Campionat Mundial de Seleccions. El projecte d'aquesta segona fase el van executar Mitjans i Soteras, juntament amb Juan Pablo Mitjans, fill del primer i Francisco Cavaller, nebot del segon. La construcció final es va caracteritzar pel muntatge d'una envolupant de lamel·les a tot el perímetre de l'edifici, i per la inclusió del cos de rampes de la façana est, originalment independent, dins del volum de la tercera graderia. Aquestes rampes, penjant tensades de la façana posterior, augmenten el presumpte dramatisme del conjunt, encara a costa d'eliminar el valor d'element mediador del projecte original. El 1994, a causa de la normativa de la UEFA, es va adaptar la primera graderia, passant els espectadors drets a asseguts. Aquest canvi va implicar baixar pràcticament 3 metres la cota del terreny de joc, amb les inevitables conseqüències a les isòptiques de l'Estadi. L´estoica espectacularitat de la visió original de l´Estadi i el seu accés a tribuna en rampa des de l´aparcament de geometria corba situat a Arístides Mayol, es va anar desfigurant a partir de 1957 amb l´aparició d´una barroera constel·lació d´edificis. Entre ells encara brilla amb llum pròpia la bella cúpula del Palau Blaugrana, lamentablement avui condemnada a demolició, realitzada per Soteras al costat de Cavaller i l'enginyer Florencio del Pozo. La seva menys afortunada volumetria exterior s'entremescla maldestrement entre un grup de banals edificacions auxiliars. El conjunt, lluny de la categoria mítica de l'estadi, arruïna l'accés simbòlic a l'edifici. També els afegits realitzats a la façana Oest, entre ells la seu de l'actual museu, amb autoria similar, no ajuden a no negar la hipòtesi de l'existència d'un component genètic en la qualitat d'un arquitecte. El coneixement arquitectònic, i això encara és més visible en intervenir en un edifici preexistent, és probablement de dubtós caràcter hereditari. S'adquireix amb esforç, dedicació, constància, i encara que potser avui no estigui de moda, amb altes dosis d'humilitat i voluntat de servei a la societat. Més de cinquanta anys després, el Camp Nou manté la seva estoica dignitat i la seva funcionalitat com a Estadi. Una altra qüestió és si és el plató adequat per a la retransmissió d’un partit de futbol, quan l’espectador torna part de l’espectacle. O quan l'antic temple de l'esport és transformat, bíblicament, al mercat. Bé, al centre comercial.
  29. Escola Can Fatjó

    Eduard Gascón Climent, Francesc Mitjans Miró

    Escola Can Fatjó

  30. Restauració del Palau Moja

    Francesc Mitjans Miró

    Restauració del Palau Moja

Arxiu

  • Perspectiva seccionada de la planta baixa dels Habitatges Balmes.

    Dibuix

    Perspectiva seccionada de la planta baixa dels Habitatges Balmes.

    Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria dels Habitatges Tokio.

    Dibuix

    Axonometria dels Habitatges Tokio.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del Camp Nou

    Dibuix

    Perspectiva exterior del Camp Nou

    Fons Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria de la planta baixa de l'Edifici d'Oficines Telefónica.

    Dibuix

    Axonometria de la planta baixa de l'Edifici d'Oficines Telefónica.

    Arxiu Històric del COAC

  •  Axonometria de la planta baixa de l'Edifici d'Oficines Telefónica

    Dibuix

    Axonometria de la planta baixa de l'Edifici d'Oficines Telefónica

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del l'Estació de servei del càmping 'La Ballena Alegre'.

    Dibuix

    Perspectiva del l'Estació de servei del càmping 'La Ballena Alegre'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'accés al Càmping 'La Ballena Alegre'.

    Dibuix

    Perspectiva de l'accés al Càmping 'La Ballena Alegre'.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia