Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Pau Sarquella Fàbregas

Memòria

Pau Sarquella estudia a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i a l'escola TU Delft a Holanda. Arran del concurs d'idees Racons Públics, organitzat pel FAD, desenvolupa la Persiana Barcelona. El projecte obté el premi Arquia Pròxima i un Delta de Plata de l'ADI FAD. Juntament amb la Carmen Torres, s'introdueixen en l'arquitectura a través del món efímer. Junts funden l'estudi Sarquella Torres. Durant quatre anys fixa la seva residència a Bangkok on combina el desenvolupament de projectes professionals amb la docència a l'International Program in Design and Architectura (INDA) de la Chulalongkorn University. Actualment el seu estudi es localitza entre Barcelona i Banyoles.

Autor: Sarquella + Torres Architects

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Carnisseria Germans Soler

    Pau Sarquella Fàbregas

    Carnisseria Germans Soler

    El 2011 els fills de l’Hermínia prenen el relleu de la carnisseria familiar. Situada al pas de la carretera 66 per Celrà i amagada als viatgers que la veien de reüll al passar, només els celranencs hi acudien fidelment. Després d’uns anys de feina constant, decideixen renovar les seves installacions per continuar oferint als seus clients la carn i els embotits de sempre. Tot comença com un treball d’arqueologia: tombar parets, desenterrar paviments, destapiar finestres, gratar murs, descobrir voltes i netejar històries per retornar a l’estat primigeni de l’espai. Un cop arribat a la tabula rasa s’inunda el volum interior de blanc pintat i rajoles blanc-aigües per tal d’higienitzar i dotar de llum i reflexos un local amb llum de nord. Vora els clients, jugant amb reminiscències també nòrdiques, els acabaments es realitzen en fusta de pi per atorgar calidesa i confortabilitat. El requisit primordial es implacable: maximitzar els metres lineals per exposar productes. El mobiliari esdevé el protagonista. Gestiona l’entrada en un joc de mirades i descobriments, organitza en la diagonal més llarga l’espai per guiar la compra dels clients, exposa carn i embotits, i ens fa apuntar la mirada cap als productes en què tothom s’hi llepa els dits. El blanc nuclear rellisca per les finestres de l’aparador fins a la façana de la carretera de Celrà i embolica tot l’edifici de forma que mai no tornarà a passar desapercebuda per cap conductor estressat. Una franja fosca que gira i lliga confereix a la mitgera el mateix estatut que una façana principal. Esdevé així el mural d’un pàrquing per als clients que arriben entre gramínies a buscar els seus queviures. Els reclams publicitaris juguen amb la subtilitat i l’imaginari collectiu. Un tímid porquet a la mitgera fa bandera i emblema del contingut de l’edifici recordant-nos la silueta del brau animal d´unes bodegues del sud. Uns grocs neons proclamen des de lluny que alguna cosa s’hi cou a la ruta 66, camí de Palamós. Però és de nit, quan la carnisseria dorm i la façana es mou, que descobrirem que ara són ells, els germans Soler, qui ens ofereixen els millors talls de la comarca.
  2. Local Social La Sauleda

    Sarquella + Torres Architects, Marc Riera, Pau Sarquella Fàbregas, Carmen Torres

    Local Social La Sauleda

    El barri de La Sauleda, es construeix amb presses durant els anys 60 per acollir una onada de treballadors que quasi dobla la població de Palafrugell. L’antiga caseta d’obres sobreviu a la inauguració del barri i es converteix en un centre de reunió veïnal. Una reforma als anys 90 institucionalitza el local per convertir-lo en social i dotar-lo d’una mínima infraestructura municipal. El 2014, arrel del Pla de Barris, l’Ajuntament proposa doblar la superfície d’aquest petit espai de col·lectivitat veïnal. Per la seva reduïda dimensió, la primera decisió va ser que l’ampliació no s’hauria d’entendre com un volum empeltat sinó com una continuació coherent de l’existent. La coberta inclinada i la formigonada cornisa seran el punt de partida per a cohesionar la nova construcció. Una nova coberta amb memòria i com a metàfora, on les activitats veïnals es reuniran sota un mateix sostre. L’edifici existent, a la deriva en el seu solar triangular, creix guiat per forces urbanes i s’alinia als carrers per ordenar l’espai públic. Un nou braç s’allarga, aixecant la punta per reclamar la seva importància dins al barri, i genera una plaça pública d’accés i un pati de condicions més domèstiques. L’entrada es situa a la intersecció d’ambdós braços i en connexió directa al pati interior. Un mur perforat respon al topogràfic carrer exterior: enclaustra el vell plataner que filtra la llum dels calorosos dies d’estiu, es converteix en banc i suport de la coberta per acabar essent una barana que s’obre damunt l’espai públic. En un projecte on tot es juga a les envolupants, les façanes s’ordenen gestionant el grau de contacte amb l’exterior: més discret a la zona d’accés i àmpliament obert al pati. El sòcol ceràmic recorre la façana canviant de nivell per absorbir les múltiples obertures. Es combina amb la gelosia ceràmica que actua de filtre solar, protector d’instal·lacions i fins i tot de rètol d’entrada. Una font d’aigües permanents s’integra al sòcol vora la porta, remarcant el caràcter públic de la intervenció. Les aules i els despatxos s’acomoden al volum antic, mentre l’extensió acull la sala polivalent de miralls pivotants. La geometria interior provoca una relació visual introspectiva entre els múltiples espais amb accés al pati que es miren entre ells.
  3. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Carnisseria Germans Soler

    Pau Sarquella Fàbregas

Societats