Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Pau Sarquella Fàbregas

Memoria

Pau Sarquella estudia a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i a l'escola TU Delft a Holanda. Arran del concurs d'idees Racons Públics, organitzat pel FAD, desenvolupa la Persiana Barcelona. El projecte obté el premi Arquia Pròxima i un Delta de Plata de l'ADI FAD. Juntament amb la Carmen Torres, s'introdueixen en l'arquitectura a través del món efímer. Junts funden l'estudi Sarquella Torres. Durant quatre anys fixa la seva residència a Bangkok on combina el desenvolupament de projectes professionals amb la docència a l'International Program in Design and Architectura (INDA) de la Chulalongkorn University. Actualment el seu estudi es localitza entre Barcelona i Banyoles.

Autor: Sarquella + Torres Architects

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Carnicería Germans Soler

    Pau Sarquella Fàbregas

    Carnicería Germans Soler

    El 2011 els fills de l’Hermínia prenen el relleu de la carnisseria familiar. Situada al pas de la carretera 66 per Celrà i amagada als viatgers que la veien de reüll al passar, només els celranencs hi acudien fidelment. Després d’uns anys de feina constant, decideixen renovar les seves installacions per continuar oferint als seus clients la carn i els embotits de sempre. Tot comença com un treball d’arqueologia: tombar parets, desenterrar paviments, destapiar finestres, gratar murs, descobrir voltes i netejar històries per retornar a l’estat primigeni de l’espai. Un cop arribat a la tabula rasa s’inunda el volum interior de blanc pintat i rajoles blanc-aigües per tal d’higienitzar i dotar de llum i reflexos un local amb llum de nord. Vora els clients, jugant amb reminiscències també nòrdiques, els acabaments es realitzen en fusta de pi per atorgar calidesa i confortabilitat. El requisit primordial es implacable: maximitzar els metres lineals per exposar productes. El mobiliari esdevé el protagonista. Gestiona l’entrada en un joc de mirades i descobriments, organitza en la diagonal més llarga l’espai per guiar la compra dels clients, exposa carn i embotits, i ens fa apuntar la mirada cap als productes en què tothom s’hi llepa els dits. El blanc nuclear rellisca per les finestres de l’aparador fins a la façana de la carretera de Celrà i embolica tot l’edifici de forma que mai no tornarà a passar desapercebuda per cap conductor estressat. Una franja fosca que gira i lliga confereix a la mitgera el mateix estatut que una façana principal. Esdevé així el mural d’un pàrquing per als clients que arriben entre gramínies a buscar els seus queviures. Els reclams publicitaris juguen amb la subtilitat i l’imaginari collectiu. Un tímid porquet a la mitgera fa bandera i emblema del contingut de l’edifici recordant-nos la silueta del brau animal d´unes bodegues del sud. Uns grocs neons proclamen des de lluny que alguna cosa s’hi cou a la ruta 66, camí de Palamós. Però és de nit, quan la carnisseria dorm i la façana es mou, que descobrirem que ara són ells, els germans Soler, qui ens ofereixen els millors talls de la comarca.
  2. Local Social La Sauleda

    Sarquella + Torres Architects, Marc Riera, Pau Sarquella Fàbregas, Carmen Torres

    Local Social La Sauleda

    El barri de La Sauleda, es construeix amb presses durant els anys 60 per acollir una onada de treballadors que quasi dobla la població de Palafrugell. L’antiga caseta d’obres sobreviu a la inauguració del barri i es converteix en un centre de reunió veïnal. Una reforma als anys 90 institucionalitza el local per convertir-lo en social i dotar-lo d’una mínima infraestructura municipal. El 2014, arrel del Pla de Barris, l’Ajuntament proposa doblar la superfície d’aquest petit espai de col·lectivitat veïnal. Per la seva reduïda dimensió, la primera decisió va ser que l’ampliació no s’hauria d’entendre com un volum empeltat sinó com una continuació coherent de l’existent. La coberta inclinada i la formigonada cornisa seran el punt de partida per a cohesionar la nova construcció. Una nova coberta amb memòria i com a metàfora, on les activitats veïnals es reuniran sota un mateix sostre. L’edifici existent, a la deriva en el seu solar triangular, creix guiat per forces urbanes i s’alinia als carrers per ordenar l’espai públic. Un nou braç s’allarga, aixecant la punta per reclamar la seva importància dins al barri, i genera una plaça pública d’accés i un pati de condicions més domèstiques. L’entrada es situa a la intersecció d’ambdós braços i en connexió directa al pati interior. Un mur perforat respon al topogràfic carrer exterior: enclaustra el vell plataner que filtra la llum dels calorosos dies d’estiu, es converteix en banc i suport de la coberta per acabar essent una barana que s’obre damunt l’espai públic. En un projecte on tot es juga a les envolupants, les façanes s’ordenen gestionant el grau de contacte amb l’exterior: més discret a la zona d’accés i àmpliament obert al pati. El sòcol ceràmic recorre la façana canviant de nivell per absorbir les múltiples obertures. Es combina amb la gelosia ceràmica que actua de filtre solar, protector d’instal·lacions i fins i tot de rètol d’entrada. Una font d’aigües permanents s’integra al sòcol vora la porta, remarcant el caràcter públic de la intervenció. Les aules i els despatxos s’acomoden al volum antic, mentre l’extensió acull la sala polivalent de miralls pivotants. La geometria interior provoca una relació visual introspectiva entre els múltiples espais amb accés al pati que es miren entre ells.
  3. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Carnicería Germans Soler

    Pau Sarquella Fàbregas

Sociedades