Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Menjadors de la Fàbrica d'Automòbils SEAT

    Manuel Barbero Rebolledo, Rafael de la Joya, César Ortiz-Echagüe

    Menjadors de la Fàbrica d'Automòbils SEAT

    Situat al complex industrial SEAT, aquest edifici està concebut com un refugi per rescatar els operaris de la monotonia del treball a la fàbrica durant la pausa per al menjar. La seva organització en forma de pinta permet la formació de patis enjardinats entre els menjadors i l'aïllament del context industrial. Els testers opacs donen al carrer; les façanes de vidre s'obren als patis interiors creant una seqüència de transparències a través del jardí. Els diferents elements del projecte sorgeixen a partir del concepte d'estandardització: el ritme de les façanes és determinat pels pilars i gairebé tots els materials es munten en sec. El rigorós estudi dels detalls i les instal·lacions proporciona un aspecte industrial a la construcció que contrasta amb les formes orgàniques de la urbanització i la jardineria. Per reduir les sol·licitacions, ja que el terreny sobre el qual se situava era de farciment, es va fer servir una estructura d'alumini cimentada sobre lloses flotants de formigó armat. Això va suposar una innovació a escala internacional, per l'ús d'una tecnologia que fins aleshores només es feia servir a la indústria aeronàutica. El 1957 se li va concedir el Premi Reynolds per a edificis construïts en alumini; al jurat hi eren Mies van der Rohe i W. M. Dudok.
  2. Escola d'Aprenents i Oficines Taller de Fundició de la Fàbrica d'Automòbils SEAT

    Manuel Barbero Rebolledo, Rafael de la Joya

    Escola d'Aprenents i Oficines Taller de Fundició de la Fàbrica d'Automòbils SEAT

    L'escola està situada a una cantonada del passeig de la Zona Franca, que és la via d'accés a les instal·lacions de SEAT. Aquesta situació es resol amb dos volums clarament diferenciats, que formen un angle recte i converteixen la cantonada en un accés enjardinat. Els dos volums queden enllaçats pel nucli d’accés i comunicacions verticals. El programa es divideix en tres parts: a) taller de fosa, b) oficines del taller, c) escola d'aprenents. Atès que s'havia de tenir en compte la necessitat de fer possibles canvis, es va plantejar emprar un mòdul de mida reduïda, que va acabar fixant-se en 1,60 x 1,60 metres. L'estructura de l'edifici és mixta. Les crugies interiors són de formigó armat i l'exterior és de fàbrica de maó, amb reforços de formigó armat i elements metàl·lics a les finestres. Pel que fa a les façanes, són de dos tipus, les testeres són de maó vist i les frontals estan aplacades de ceràmica blanca, amb finestres d'extrem a extrem. Les cobertes també són diferents. La del bloc nord són dents de serra d'estructura metàl·lica, revestits de xapa d'alumini, mentre que la del bloc sud és una làmina ondulada de formigó armat.

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.