Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (5)

  1. Menjadors de la Fàbrica d'Automòbils SEAT

    Manuel Barbero Rebolledo, Rafael de la Joya, César Ortiz-Echagüe

    Menjadors de la Fàbrica d'Automòbils SEAT

    Situat al complex industrial SEAT, aquest edifici està concebut com un refugi per rescatar els operaris de la monotonia del treball a la fàbrica durant la pausa per al menjar. La seva organització en forma de pinta permet la formació de patis enjardinats entre els menjadors i l'aïllament del context industrial. Els testers opacs donen al carrer; les façanes de vidre s'obren als patis interiors creant una seqüència de transparències a través del jardí. Els diferents elements del projecte sorgeixen a partir del concepte d'estandardització: el ritme de les façanes és determinat pels pilars i gairebé tots els materials es munten en sec. El rigorós estudi dels detalls i les instal·lacions proporciona un aspecte industrial a la construcció que contrasta amb les formes orgàniques de la urbanització i la jardineria. Per reduir les sol·licitacions, ja que el terreny sobre el qual se situava era de farciment, es va fer servir una estructura d'alumini cimentada sobre lloses flotants de formigó armat. Això va suposar una innovació a escala internacional, per l'ús d'una tecnologia que fins aleshores només es feia servir a la indústria aeronàutica. El 1957 se li va concedir el Premi Reynolds per a edificis construïts en alumini; al jurat hi eren Mies van der Rohe i W. M. Dudok.
  2. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura
    Filial, Exposició i Torre d'Oficines SEAT

  3. Laboratoris de la Fàbrica d'Automòbils SEAT

    Rafael Echaide, César Ortiz-Echagüe

    Laboratoris de la Fàbrica d'Automòbils SEAT

    L'edifici està destinat a albergar els laboratoris on es fan els controls de qualitat dels materials emprats en la fabricació dels automòbils. Està concebut com a producte de la tècnica i està envoltat per uns parterres enjardinats que filtren l'exterior matisant la duresa de l'entorn industrial. És un prisma abstracte definit per un sistema de línies i plans on ja no només es llegeix la funció constructiva, sinó la cal·ligrafia d'uns detalls que no amaguen el deute amb Mies, l'arquitecte que havia premiat l'autor el 1957 pel projecte dels menjadors per a la mateixa empresa. El programa es divideix per plantes, una per a cada tipus de laboratori: assaigs mecànics a la planta baixa, assaigs físics a la primera planta i assaigs químics a la segona. L'estructura de formigó armat pauta l'espai interior segons les necessitats, creant una crugia a cada façana i una altra d'interior, més estreta, per a circulacions. En aquest corredor central hi ha les conduccions d'aire i el muntacàrregues. Així, les zones de treball queden lliures de pilars i es poden dividir segons les necessitats. Per aconseguir un espai interior transparent, les particions es resolen amb vidre des de l'alçada del treball fins al sostre.
  4. Escola de la Llar i l'Art

    Rafael Echaide, César Ortiz-Echagüe, Joan Rius i Camps

    Escola de la Llar i l'Art

    L'Escola Llar està situada al barri de la Bonanova, una ciutat jardí per a rendes elevades. És una escola que pertany a l'Opus Dei i està dedicada a la formació de futures mestresses de casa, per això combina les característiques generals d'un centre docent amb l'ambient familiar de la llar. L’edifici s’estructura en forma d’H, amb diferents extensions de braços i ponts. Com a resultat de la distribució funcional, es genera un volum força opac que apareix tallat per una banda horitzontal de finestres i terrasses per a les aules, que necessiten molta llum i molta terrassa com a zona de descans i d'ensenyament a l'aire lliure. La combinació de patis, terrasses, ponts, voladissos i reculades estableix un sistema de buits interconnectats que donen continuïtat als espais exteriors i alhora introdueixen el jardí dins de l'edifici. L'estructura de pilars de formigó armat està integrada al gruix de la façana. A l'exterior, la planta baixa i la tanca exterior estan aplacades amb pedra natural a tall de serra, com si fos un sòcol, mentre que els murs de les tres plantes superiors estan aplacats amb pedra artificial, gairebé blanca.

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!