Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
342 Habitatges Montigalà
Joan Pascual - Ramon Ausió Arquitectes, Ramon Ausió Mateu, Joan Pascual Argenté
Les traces més característiques d’aquest projecte sorgeixen de la revisió crítica del Planejament vigent, que fixava per aquest solar una edificació en mansana tancada amb profunditats edificables superiors als vint-i-cinc metres, que va ser substituïda per un sistema de bandes decalades que permeten una integració més satisfactòria del conjunt al lloc, una sistematització més racional de l’espai lliure i unes millors condicions d’assolellament i privacitat de l’espai residencial. La redacció d’un Estudi de Detall va permetre la redefinició d’alineacions i rasants: 1. Tres cintes de dos braços, de quatre i sis plantes d’altura, es van adaptant, corbant i relacionant-se entre elles, modelant els espais lliures compresos entre els edificis. El moviment en planta i secció d’aquestes cintes permet aconseguir patis interiors de gran superfície, fet que repercuteix directament en la qualitat dels àmbits residencials dels habitatges. 2. La macla de dues peces de diferents altures, permet enriquir la combinació dels volums edificats, sense augmentar el sostre edificat admès. 3. En relació al carrer que defineix el límit est, es manté el pla de façana a l’alineació del vial, amb una altura de planta baixa i tres pisos. A la Travessia de Montigalà, també es conserva l’alineació al carrer amb un sèrie de tres cossos combinats amb dos buits, tots d’idèntiques dimensions. 4. Els habitatges disposen d’orientacions est i oest. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura342 Habitatges MontigalàEscola Nova Electra
Ramon Ausió Mateu, Joan Pascual Argenté
En aquesta obra coincideixen dos dels àmbits de l’arquitectura i la construcció que sembla han de ser preferents en els propers anys: la rehabilitació del patrimoni existent i la utilització d’elements que facin un pont amb la indústria de la construcció, tant dels elements estructurals com dels tancaments perimetrals. En aquest cas, amb la complexitat afegida de la inserció del programa docent d’un CEIP al contenidor format per una de les naus de la indústria AEG que està inclosa al catàleg d’edificis patrimonials de Terrassa. La construcció del conjunt fabril AEG a Terrassa, es va realitzar en un terreny cedit pel municipi, a l’inici dels anys 40. L’any 1970, la fàbrica AEG té el seu punt més àlgid amb 1900 treballadors. Es considera 1981, com l’inici de la davallada de la seva producció fins al seu definitiu tancament a mitjans de l’any 2005. Es compon de volums prismàtics de gran alçada rematat per una coberta en forma de dent de serra. Una petita motllura de pedra separa aquest prisma de les claraboies. L’estructura està formada per tres grans pòrtics de formigó armat d’un sol vano. Aquesta estructura tant potent permet alliberar un gran espai interior diàfan i ben il·luminat. L’espai interior es pauta a través dels accessos verticals sobre l’espai central. Es tracta d’una successió d’escales obertes que, situades l’una a continuació de l’altre, tensen l’ espai central. Es un espai que es mou en un esquema de serra ascendent que relliga dos dobles espais successius situats entre planta baixa i planta primera (nau B5) i planta primera i planta segona (nau B3), oberts entre sí i que permet un volum que quedaria sense ús per les dificultats d’il·luminació i de ventilació. Aquest àmbit es converteix en la peça central de tota la rehabilitació, aconseguint un espai de característiques que només poden trobar-se en intervencions d’aquests tipus.
Audiovisual
-
1:55:15
SCALAE Vistas de Perfil Ramon Ausió 20210214
