Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2023Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2023 Ramon FauraCarolina B. GarciaFrancesc Rafat Antoni López DaufíJoan FalguerasAnton PàmiesMercè BoschJosep FerrandoFernando MarzáAureli MoraOmar Ornaque
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental.
Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic..
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Les traces més característiques d’aquest projecte sorgeixen de la revisió crítica del Planejament vigent, que fixava per aquest solar una edificació en mansana tancada amb profunditats edificables superiors als vint-i-cinc metres, que va ser substituïda per un sistema de bandes decalades que permeten una integració més satisfactòria del conjunt al lloc, una sistematització més racional de l’espai lliure i unes millors condicions d’assolellament i privacitat de l’espai residencial.
La redacció d’un Estudi de Detall va permetre la redefinició d’alineacions i rasants: 1. Tres cintes de dos braços, de quatre i sis plantes d’altura, es van adaptant, corbant i relacionant-se entre elles, modelant els espais lliures compresos entre els edificis. El moviment en planta i secció d’aquestes cintes permet aconseguir patis interiors de gran superfície, fet que repercuteix directament en la qualitat dels àmbits residencials dels habitatges. 2. La macla de dues peces de diferents altures, permet enriquir la combinació dels volums edificats, sense augmentar el sostre edificat admès. 3. En relació al carrer que defineix el límit est, es manté el pla de façana a l’alineació del vial, amb una altura de planta baixa i tres pisos. A la Travessia de Montigalà, també es conserva l’alineació al carrer amb un sèrie de tres cossos combinats amb dos buits, tots d’idèntiques dimensions. 4. Els habitatges disposen d’orientacions est i oest.
Les traces més característiques d’aquest projecte sorgeixen de la revisió crítica del Planejament vigent, que fixava per aquest solar una edificació en mansana tancada amb profunditats edificables superiors als vint-i-cinc metres, que va ser substituïda per un sistema de bandes decalades que permeten una integració més satisfactòria del conjunt al lloc, una sistematització més racional de l’espai lliure i unes millors condicions d’assolellament i privacitat de l’espai residencial.
La redacció d’un Estudi de Detall va permetre la redefinició d’alineacions i rasants:
1. Tres cintes de dos braços, de quatre i sis plantes d’altura, es van adaptant, corbant i relacionant-se entre elles, modelant els espais lliures compresos entre els edificis. El moviment en planta i secció d’aquestes cintes permet aconseguir patis interiors de gran superfície, fet que repercuteix directament en la qualitat dels àmbits residencials dels habitatges.
2. La macla de dues peces de diferents altures, permet enriquir la combinació dels volums edificats, sense augmentar el sostre edificat admès.
3. En relació al carrer que defineix el límit est, es manté el pla de façana a l’alineació del vial, amb una altura de planta baixa i tres pisos. A la Travessia de Montigalà, també es conserva l’alineació al carrer amb un sèrie de tres cossos combinats amb dos buits, tots d’idèntiques dimensions.
4. Els habitatges disposen d’orientacions est i oest.