Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • 342 Habitatges Montigalà

  • 342 Habitatges Montigalà

  • 342 Habitatges Montigalà

  • 342 Habitatges Montigalà

  • 342 Habitatges Montigalà

  • 342 Habitatges Montigalà

  • 342 Habitatges Montigalà

  • 342 Habitatges Montigalà

  • 342 Habitatges Montigalà

  • 342 Habitatges Montigalà

Memòria

Les traces més característiques d’aquest projecte sorgeixen de la revisió crítica del Planejament vigent, que fixava per aquest solar una edificació en mansana tancada amb profunditats edificables superiors als vint-i-cinc metres, que va ser substituïda per un sistema de bandes decalades que permeten una integració més satisfactòria del conjunt al lloc, una sistematització més racional de l’espai lliure i unes millors condicions d’assolellament i privacitat de l’espai residencial. La redacció d’un Estudi de Detall va permetre la redefinició d’alineacions i rasants: 1. Tres cintes de dos braços, de quatre i sis plantes d’altura, es van adaptant, corbant i relacionant-se entre elles, modelant els espais lliures compresos entre els edificis. El moviment en planta i secció d’aquestes cintes permet aconseguir patis interiors de gran superfície, fet que repercuteix directament en la qualitat dels àmbits residencials dels habitatges. 2. La macla de dues peces de diferents altures, permet enriquir la combinació dels volums edificats, sense augmentar el sostre edificat admès. 3. En relació al carrer que defineix el límit est, es manté el pla de façana a l’alineació del vial, amb una altura de planta baixa i tres pisos. A la Travessia de Montigalà, també es conserva l’alineació al carrer amb un sèrie de tres cossos combinats amb dos buits, tots d’idèntiques dimensions. 4. Els habitatges disposen d’orientacions est i oest.

Autor: Joan Pascual - Ramon Ausió Arquitectes

Autors

Sobre el mapa