Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Arquitecte per la ETSAB el 1977.
S’incorpora a l’estudi d’arquitectura de Josep Benedito, Jaume Llobet i Agustí Mateos del que forma part coma membre fins el 1985.
Realitza cursos de Doctorat a la ETSAB des de 1978 a 1980 i entre 1991 i 1992
Des de 1982 a 1993 desenvolupa la seva activitat professional al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en qualitat de contracta temporal de 1982 a 1984, com a interí de 1984 a 1986 i com a funcionari, com a cap de Secció de Projectes i com a a cap de Servei de Projectes i Construccions entre 1986 i 1993
Treballa com Project manager en el programa de la Universitat Pompeu Fabra a l’Àrea Ciutadella entre 1993 i 2008.
Estableix l’estudi professional el 1993.
Es membre d’Arquitectes per la Arquitectura, associació que té per objectiu crear un marc de suport professional als arquitectes i promoure l’arquitectura com a bé cultural i social.
Responsable dels Cursos de l’Escola Sert sobre Arquitectura Escolar el 2006 i El Projecte d’Habitatge de Protecció Oficial HPO el 2010.
Professor de Projectes Arquitectònics IV a l’Escola d’Arquitectura La Salle a Tarragona entre 2007 i 2014 i de Projectes Final de Carrera entre 2011 i 2014.
Membre del Jurat dels Premi 5a Biennal Alejandro de la Sota el 2005 i del Concurs de Front del Riu a Amposta el 2004.
Ha impartit conferències relatives a l’obra del propi estudi.
Premi FAD 1982 del jurat d’Arquitectura, Disseny Interior i Restauració per Centre d’Educació Especial Josep Sol a Santa Coloma de Gramenet.
Premi VI Biennal d’Arquitectura Alejandro de la Sota per IES Ernest Lluch i Martí a Cunit.
Premi Ciutat de Barcelona 2008 de Arquitectura i Urbanisme per Campus de la Comunicació al 22@ Ca l’Aranyó a Barcelona.

Obres (6)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (9)

  1. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura
    Centre d'Educació Especial Can Calvet

  2. CAP Batea

    Agustí Mateos Duch, Ramon Valls Ortiz

    Edifici disposat en forma de L, seguint l'alineació dels carrers i adaptant-se al fort desnivell del solar. Un eix longitudinal que recull els dos accessos, oposats i a diferent cota, ordena la circulació interior. Sobre aquest eix els dos blocs edificats es desplacen donant lloc a un porxo en doble al;ada que configura l'accés des de la cantonada dels dos carrers. Exteriorment, l'edifici presenta una imatge unitària -una pell continua- amb aplacat de pedra i nítides perforacions.
  3. Escola Ernest Lluch i Martí

    Ramon Valls Ortiz

    Escola Ernest Lluch i Martí

    L’IES Ernest Lluch i Martí és un institut d’educació secundària de 4 línies d’ESO i 3 línies de batxillerat, construït en una parcel·la de 10.000m2, situada en una zona de creixement urbà separat del nucli històric. L’esquema d’organització és una variant assajada, que es basa en la disposició a portell d’uns cossos adossats a un eix longitudinal de comunicació, en el que a la banda nord de l’eix se situen els elements comuns del programa oberts a patis, evitant l’abocament directe a l’exterior, i a la banda sud es disposen la sala d’actes i els cossos de les aules, organitzats d’acord amb els cicles docents. L’accés al conjunt es produeix per un porxo que enllaça amb l’eix longitudinal i que s’obre a un espai exterior, que queda rematat per un pòrtic en z, que actua com a porxo i que defineix l’espai de l’àgora. L’atenció en la seva integració amb l’entorn i amb les condicions climàtiques del lloc aconsegueix una assolellada directa dels espais i una ventilació creuada natural, l’elecció de sistemes industrialitzats en l’estructura i en els tancaments faciliten la posada en obra i l’ajust dels terminis d’execució, i la utilització de sistemes d’estalvi energètic com la recollida d’aigües pluvials per al rec, la disposició de mecanismes d’estalvi d’aigua, la producció d’ACS amb plaques solars, i detectors de control de l’enllumenat en les àrees comunes, suposen una aportació per a la sostenibilitat de l’edifici i de l’entorn.
  4. Campus de Comunicació de la UPF

    Josep Benedito i Rovira, Ramon Valls Ortiz

    Campus de Comunicació de la UPF

    Com ha estat característic en les diferents implantacions de la Universitat Pompeu Fabra al llarg del procés de creació del campus urbà de la UPF, el complex està integrat per edificis del Patrimoni Històric de la ciutat que es restauren i s’adeqüen al nou ús i edificis de nova construcció. Cal Aranyó és una antiga fàbrica tèxtil construïda l’any 1872 d’acord amb un projecte realitzat parcialment del que s’han conservat dues peces de considerable valor històric i arquitectònic – la fàbrica i la nau de magatzem–. És la primera que s’implanta sobre la recent creada trama Cerdà amb un projecte que contempla la configuració total de l’illa, amb edificis en el seu perímetre i les calderes a la zona central. Se’n ha conservat la xemeneia que caracteritza la plaça central que funciona novament lligada a la central energètica propera. La disposició de l’edificació fa compatible la conservació dels vells edificis i la construcció de nous volums basats en l’ordenació del PERI del Campus Audiovisual del 22@. El conjunt format pels edificis remodelats, els nous edificis de la UPF, juntament amb els platós de Media Complex es desenvolupen al voltant d’una plaça central, oberta als carrers Llacuna i Roc Boronat, que situat a la cota original -1,80 respecte de l’entorn, es un espai de relació amb voluntat d’articular les connexions entre les diferents peces que integren el complex i al mateix temps potencia la seva relació amb l’entorn creant un àmbit amb vocació d’espai urbà. El caràcter de les construccions fabrils es manté amb la presència de carrers interiors, de la xemeneia, de la façana i la recuperació dels elements interiors com pilars i bigues de fosa, voltes catalanes i encavallades. Els nous edificis es tracten amb una pell tensa i amb un tractament material que contrasta plàstica i tectònicament amb l’edificació antiga. S’utilitza el vidre serigrafiat amb diferents graus, per aconseguir un efecte de vibració i reflexes. Les obertures queden integrades en la pell general.
  5. Rehabilitació de l'Antic Escorxador Municipal de Tortosa

    Isabel Pascual Pellicer, Ramon Valls Ortiz

    Rehabilitació de l'Antic Escorxador Municipal de Tortosa

    El complex de l’Escorxador, obra modernista de Pau Monguió inclosa al Catàleg del Patrimoni com a BCIL, va ser erigit entre 1906 i 1908 i va funcionar com a tal fins al 1997. Des de 1998 hi hem dut a terme actuacions de rehabilitació consistents en la recuperació de l’edificació original i de l’espai lliure de relació entre pavellons, l’eliminació d’afegits, i el tractament de la façana primigènia i els seus elements ceràmics, mantenint el caràcter de recinte, els pavellons originaris i els components estructurals i decoratius característics. L’última intervenció, avui seu del Museu de Tortosa, s’ajusta al Pla Director de l’Escorxador i dóna resposta al programa de l’Espai d’Art: administració i direcció, espai de reserva, espai d’exposició permanent, sala d’exposicions temporals Antoni Garcia. S’ubica en els pavellons 1, 11, 12 i 13, i resol les necessitats i les especificitats programàtiques reforçant el valor espacial i constructiu de l’arquitectura fundacional.
  6. Rehabilitació de Naus de Descàrrega i d'Elaboració del Celler Cooperatiu de Falset

    Isabel Pascual Pellicer, Ramon Valls Ortiz

    Rehabilitació de Naus de Descàrrega i d'Elaboració del Celler Cooperatiu de Falset

    El celler cooperatiu va ser construït l’any 1919 per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet per encàrrec del Sindicat Agrícola de Falset; va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional BCNI l’any 2002. És un edifici composat per dues naus articulades en T; la nau principal destinada a celler és d'estructura basilical amb una nau central major i dues laterals menors; la nau transversal és la destinada a l'elaboració; el sistema constructiu de totes dues és a base de murs de càrrega de fàbrica massissa i estructura de coberta amb elements de fusta; com és habitual en els cellers de Martinell al fons de la sala de tines i transversalment a aquesta trobem la sala d'elaboració i la zona de recepció del raïm, accessible des de la part posterior, a un nivell superior respecte la sala de tines; a la zona de recepció hi trobem el dipòsit d'aigua per el rentat de les màquines, element singular exempt i enlairat per una enginyosa estructura de maons formada per dos arcs parabòlics creuats; la façana principal té composició medievalista, de caràcter singular, flanquejada per dues torres laterals amb acabat emmerletat, i presidida per una portalada amb dovelles de granit i un gran finestral emmarcat amb obra vista de maó. Les actuacions es centren en la façana i la coberta de la nau d’elaboració i el dipòsit elevat d’aigua, i la resolució d’un accés al terrat de la nau de descàrrega; la solució constructiva utilitzada en la coberta permet dotar el celler de ventilació natural per afavorir la regeneració de l'aire interior i l'extracció dels bafs produïts pel procés d'elaboració del vi; es recuperen les llucanes de la nau d'elaboració i es dota l'interior de la llum necessària per tal de reduir substancialment la despesa energètica.
  7. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat. Categoria: Edificis d’Ús No Residencial de Promoció Pública
    Campus de Comunicació de la UPF

  8. Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    Seleccionat
    Rehabilitació de l'Antic Escorxador Municipal de Tortosa

Bibliografia (9)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.