Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Josep Benedito i Rovira

  • Josep Benedito i Rovira

Memòria

Arquitecte des de 1970. Treballa amb J.A. Coderch arquitecte. Es dedica principalment a projectes de nova construcció i rehabilitació relacionats amb educació, investigació, equipaments culturals. Ha estat Director d’arquitectura escolar de la Generalitat de Catalunya (1983-1989) i Director PPI per la creació de les noves universitats UPF, UdG, UdL, URV (1992-2010) Algunes de les seves obres són l’Arxiu Nacional de Catalunya (St. Cugat), el Museu Historia de Catalunya (Barcelona), el MNAC (Barcelona), el Centre ecumènic JJOO BCN 92 (Barcelona) i ha estat mereixedor dels següents reconeixements: Premi FAD jurat 1981 (CCE Josep Sol. St. Coloma de Gramanet), Premi FAD opinió 1978 (Escola IPSI. Barcelona), Premi Ciutat de Barcelona 2009 (Campus Audiovisual Ca l’Aranyó), Premi COAC Girona 2001 (IES Castelló Empúries), Premi COAC Lleida 2007 (Centre de Recerca CREA).

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Centre d'Educació Especial Can Calvet

    Josep Benedito i Rovira, Agustí Mateos Duch, Ramon Valls Ortiz

  2. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Centre d'Educació Especial Can Calvet

    Josep Benedito i Rovira, Agustí Mateos Duch, Ramon Valls Ortiz

  3. Adequació del Palau Nacional com a Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

    Gae Aulenti, Josep Benedito i Rovira, Enric Steegman i Garcia

    Adequació del Palau Nacional com a Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

  4. Centre Abraham

    Josep Benedito i Rovira

  5. Campament de la Pau per al Fòrum 2004

    Josep Benedito i Rovira, Mariona Benedito Ribelles, Elena Saricu

    Campament de la Pau per al Fòrum 2004

  6. Urbanització de l'Entorn Món Sant Benet

    Josep Benedito i Rovira, Gaspar Costa

  7. Campus de Comunicació de la UPF

    Josep Benedito i Rovira, Ramon Valls Ortiz

    Campus de Comunicació de la UPF

    Com ha estat característic en les diferents implantacions de la Universitat Pompeu Fabra al llarg del procés de creació del campus urbà de la UPF, el complex està integrat per edificis del Patrimoni Històric de la ciutat que es restauren i s’adeqüen al nou ús i edificis de nova construcció. Cal Aranyó és una antiga fàbrica tèxtil construïda l’any 1872 d’acord amb un projecte realitzat parcialment del que s’han conservat dues peces de considerable valor històric i arquitectònic – la fàbrica i la nau de magatzem–. És la primera que s’implanta sobre la recent creada trama Cerdà amb un projecte que contempla la configuració total de l’illa, amb edificis en el seu perímetre i les calderes a la zona central. Se’n ha conservat la xemeneia que caracteritza la plaça central que funciona novament lligada a la central energètica propera. La disposició de l’edificació fa compatible la conservació dels vells edificis i la construcció de nous volums basats en l’ordenació del PERI del Campus Audiovisual del 22@. El conjunt format pels edificis remodelats, els nous edificis de la UPF, juntament amb els platós de Media Complex es desenvolupen al voltant d’una plaça central, oberta als carrers Llacuna i Roc Boronat, que situat a la cota original -1,80 respecte de l’entorn, es un espai de relació amb voluntat d’articular les connexions entre les diferents peces que integren el complex i al mateix temps potencia la seva relació amb l’entorn creant un àmbit amb vocació d’espai urbà. El caràcter de les construccions fabrils es manté amb la presència de carrers interiors, de la xemeneia, de la façana i la recuperació dels elements interiors com pilars i bigues de fosa, voltes catalanes i encavallades. Els nous edificis es tracten amb una pell tensa i amb un tractament material que contrasta plàstica i tectònicament amb l’edificació antiga. S’utilitza el vidre serigrafiat amb diferents graus, per aconseguir un efecte de vibració i reflexes. Les obertures queden integrades en la pell general.
  8. Regió Policial i Comissaria a Tortosa

    Josep Benedito i Rovira, Santi Orteu Palou

    Regió Policial i Comissaria a Tortosa

    El projecte desenvolupa, des de diverses òptiques, les relacions públic/privat obert/tancat accessible/restringit. El conjunt se separa dels veïns mitjançant un pati que protegeix el porxo d’accés de mossos. Un accés accentuat en vermell que contrasta amb el monocrom blanc/gris de les façanes. A l’interior, la combinació de volums i patis permet generar espais amb diferents nivells de privacitat. L’accés públic se situa oposat per a facilitar la circulació sense interferències. Aquí es fa evident l’esforç per significar-lo. Més enllà de repetir la referència al vermell, el volum creix i captura l’espai obert al temps que genera un contrapunt vertical que actua com a fita urbana. Un gest que recull les lamel·les de protecció solar que ritmen la façana. La façana al parc se subratlla amb un cos baix que emfasitza l’accés en esdevenir porxo. El seu paper és doble: allotjar el programa de proximitat i humanitzar l’escala de l‘edifici en relació a l’espai públic.
  9. Museu Etnològic i de Cultures del Món

    OP Team Arquitectura, Josep Benedito i Rovira, Xavier Farré Riba, Santi Orteu Palou, Glòria Piferrer i Cabezas

    Museu Etnològic i de Cultures del Món

    El Museu de Cultures del Món s'implanta en el carrer Montcada, avui dia el nucli d'arquitectura civil medieval més important de Barcelona, catalogat com a BCIN. Ocupa dos edificis gòtics, catalogats com a BCIL, i coneguts com a Palau Marqués de Llió i Palau Nadal. L'important component històric i artístic dels palaus, i la voluntat de fer-la compatible amb el contingut expositiu i museístic emmarquen i defineixen el caràcter de l'actuació. Respectuosa i discreta amb el caràcter dels espais i elements històrics, però sense falsos mimetismes i assumint sense complexos la condició de contemporaneïtat d'una intervenció d'aquest tipus. Les obres han suposat una forta intervenció de reforma i adequació, al nou ús dels edificis, a la normativa vigent, als requeriments de la proposta museogràfica, renovació de les instal·lacions, reforç estructural de parets i forjats, reestructuració de circulacions i espais, fins a la delicada restauració dels embigats gòtics presents en alguna de les sales.
  10. Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    Seleccionat

    Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    Regió Policial i Comissaria a Tortosa

    Josep Benedito i Rovira, Santi Orteu Palou

  11. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Museu Etnològic i de Cultures del Món

    OP Team Arquitectura, Josep Benedito i Rovira, Xavier Farré Riba, Santi Orteu Palou, Glòria Piferrer i Cabezas

Bibliografia