Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Arquitecte des de 1970. Treballa amb J.A. Coderch arquitecte. Es dedica principalment a projectes de nova construcció i rehabilitació relacionats amb educació, investigació, equipaments culturals. Ha estat Director d’arquitectura escolar de la Generalitat de Catalunya (1983-1989) i Director PPI per la creació de les noves universitats UPF, UdG, UdL, URV (1992-2010)
Algunes de les seves obres són l’Arxiu Nacional de Catalunya (St. Cugat), el Museu Historia de Catalunya (Barcelona), el MNAC (Barcelona), el Centre ecumènic JJOO BCN 92 (Barcelona) i ha estat mereixedor dels següents reconeixements:
Premi FAD jurat 1981 (CCE Josep Sol. St. Coloma de Gramanet), Premi FAD opinió 1978 (Escola IPSI. Barcelona), Premi Ciutat de Barcelona 2009 (Campus Audiovisual Ca l’Aranyó), Premi COAC Girona 2001 (IES Castelló Empúries), Premi COAC Lleida 2007 (Centre de Recerca CREA).
Obres (10)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (15)
-
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaCentre d'Educació Especial Can CalvetCentre de Recerca d’Energia Aplicada (CREA)
Josep Benedito i Rovira, Maite de Pablo i Sàenz
Edifici de recerca, per a la Universitat de Lleida situat al campus de Cappont. Està destinat a la recerca d’energies aplicades S’estructura en tres blocs diferenciats per usos, seguint el programa de partida. a) Un que acull l’àrea de tallers, sales de muntatges experimentals. Se situa paral·lel al carrer per afavorir els accessos rodats i té una volumeria més contundent considerant els seus requeriments de doble alçada i privacitat (assaig de prototipus).Així mateix seguint els requeriments de programa, ocupa un cos independent de la resta de l’edifici. b) Àrea de laboratoris i assaigs situats en planta baixa amb façana a l’interior del campus i ben comunicats amb l’àrea de despatxos d’investigadors responsables que se situen davant, a l’altre costat del passadís. c) Despatxos/seminaris, disposats davant de laboratoris i que donada la seva dimensió i característiques d’ús s’estructuren en 2 plantes per aconseguir la mateixa orientació i tipologia, a més d’un nucli d’administració situat en planta baixa, al costat del vestíbul d’accés. Un espai obert central enjardinat separa el nucli de tallers (més sorollós) de la resta de l’edifici. Característiques més significatives de l’edifici: - Edifici lineal, amb poca alçada que a través de la torre d’instal·lacions, recupera l’alçada genèrica de la resta d’edificis del campus. Façana al carrer en formigó, buscant per una banda l’aïllament visual i evitar la transmissió de soroll i generar una imatge potent. - Dos grans pòrtic marquen els molls de càrrega, que són la interrelació entre tallers i carrer. - Les grans caixes, , sobre la coberta, recullen instal·lacions especials i serveixen de lluernaris als laboratoris. - Instal·lacions especials- relacionades amb l’objecte de l’edifici-: plaques fotovoltaiques verticals i horitzontals en façana i coberta, plaques solars tèrmiques, amb tubs de buit i amb col·lector pla en coberta, , equips de cogeneració, aportació natural, dins la mateixa arquitectura de calor i fred .Mostres d'Arquitectura (Terres de Lleida)
Guardonat / Premiat. Categoria: Edificis de Nova Planta, d´Us PúblicCentre de Recerca d’Energia Aplicada (CREA)Campus de Comunicació de la UPF
Josep Benedito i Rovira, Ramon Valls Ortiz
Com ha estat característic en les diferents implantacions de la Universitat Pompeu Fabra al llarg del procés de creació del campus urbà de la UPF, el complex està integrat per edificis del Patrimoni Històric de la ciutat que es restauren i s’adeqüen al nou ús i edificis de nova construcció. Cal Aranyó és una antiga fàbrica tèxtil construïda l’any 1872 d’acord amb un projecte realitzat parcialment del que s’han conservat dues peces de considerable valor històric i arquitectònic – la fàbrica i la nau de magatzem–. És la primera que s’implanta sobre la recent creada trama Cerdà amb un projecte que contempla la configuració total de l’illa, amb edificis en el seu perímetre i les calderes a la zona central. Se’n ha conservat la xemeneia que caracteritza la plaça central que funciona novament lligada a la central energètica propera. La disposició de l’edificació fa compatible la conservació dels vells edificis i la construcció de nous volums basats en l’ordenació del PERI del Campus Audiovisual del 22@. El conjunt format pels edificis remodelats, els nous edificis de la UPF, juntament amb els platós de Media Complex es desenvolupen al voltant d’una plaça central, oberta als carrers Llacuna i Roc Boronat, que situat a la cota original -1,80 respecte de l’entorn, es un espai de relació amb voluntat d’articular les connexions entre les diferents peces que integren el complex i al mateix temps potencia la seva relació amb l’entorn creant un àmbit amb vocació d’espai urbà. El caràcter de les construccions fabrils es manté amb la presència de carrers interiors, de la xemeneia, de la façana i la recuperació dels elements interiors com pilars i bigues de fosa, voltes catalanes i encavallades. Els nous edificis es tracten amb una pell tensa i amb un tractament material que contrasta plàstica i tectònicament amb l’edificació antiga. S’utilitza el vidre serigrafiat amb diferents graus, per aconseguir un efecte de vibració i reflexes. Les obertures queden integrades en la pell general.Regió Policial i Comissaria a Tortosa
Josep Benedito i Rovira, Santi Orteu Palou
El projecte desenvolupa, des de diverses òptiques, les relacions públic/privat obert/tancat accessible/restringit. El conjunt se separa dels veïns mitjançant un pati que protegeix el porxo d’accés de mossos. Un accés accentuat en vermell que contrasta amb el monocrom blanc/gris de les façanes. A l’interior, la combinació de volums i patis permet generar espais amb diferents nivells de privacitat. L’accés públic se situa oposat per a facilitar la circulació sense interferències. Aquí es fa evident l’esforç per significar-lo. Més enllà de repetir la referència al vermell, el volum creix i captura l’espai obert al temps que genera un contrapunt vertical que actua com a fita urbana. Un gest que recull les lamel·les de protecció solar que ritmen la façana. La façana al parc se subratlla amb un cos baix que emfasitza l’accés en esdevenir porxo. El seu paper és doble: allotjar el programa de proximitat i humanitzar l’escala de l‘edifici en relació a l’espai públic.Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Edificis d’Ús No Residencial de Promoció PúblicaCampus de Comunicació de la UPFMuseu Etnològic i de Cultures del Món - Seu Montcada
OP Team Arquitectura, Josep Benedito i Rovira, Xavier Farré Riba, Santi Orteu Palou, Glòria Piferrer i Cabezas
El Museu de Cultures del Món s'implanta en el carrer Montcada, avui dia el nucli d'arquitectura civil medieval més important de Barcelona, catalogat com a BCIN. Ocupa dos edificis gòtics, catalogats com a BCIL, i coneguts com a Palau Marqués de Llió i Palau Nadal. L'important component històric i artístic dels palaus, i la voluntat de fer-la compatible amb el contingut expositiu i museístic emmarquen i defineixen el caràcter de l'actuació. Respectuosa i discreta amb el caràcter dels espais i elements històrics, però sense falsos mimetismes i assumint sense complexos la condició de contemporaneïtat d'una intervenció d'aquest tipus. Les obres han suposat una forta intervenció de reforma i adequació, al nou ús dels edificis, a la normativa vigent, als requeriments de la proposta museogràfica, renovació de les instal·lacions, reforç estructural de parets i forjats, reestructuració de circulacions i espais, fins a la delicada restauració dels embigats gòtics presents en alguna de les sales.Mostres d'Arquitectura (Terres de l'Ebre)
SeleccionatRegió Policial i Comissaria a TortosaMostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Intervencions Parcials. Inclou Intervencions de RehabilitacióMuseu Etnològic i de Cultures del Món - Seu MontcadaBibliografia (25)
Rutes i Apunts (3)
