Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Arquitecte titulat per l'Escola d'Arquitectura del Vallès – ETSAV, UPC l'any 1992.
Doctor arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya l’any 2016 amb la tesis: “Arquitectures espontànies, reflexions sobre constants en arquitectura: la península del Cap de Creus, una topografia en el temps”. (Qualificació: Excel•lent Cum Laude).
Professor de projectes en la ETSAVallès des de 1993 fins l'any 2005. Des d'aleshores ha estat: Responsable d'Ensenyament, coordinador de 1er cicle de projectes (2012-1016), professor/coordinador de les assignatures de Projectes, Dibuix I – II (2005-2011, 2014- 2016), de Projectes i Urbanisme II (2011-2014) i coordinador de 3er cicle/5è curs+PFC (2017-2019) a l’Escola d’Arquitectura de Reus – URV.
Des del 2009 al 2012 ha estat membre del consell de direcció i professor del BIARCH – Barcelona Institute of Architecture i des del 2013 al 2017 va formar part del Patronat de la Ciutat antiga de Vic, com arquitecte expert en el camp de la rehabilitació i el patrimoni.
Establert com a professional independent des de 1993. Ha estat invitat com a conferenciant a diferents llocs del món i la seva obra ha estat reconeguda amb importants premis i exposicions en diverses ocasions tan a nivell nacional com internacional (Veure llistat).
Premio de Arquitectura Española – 1er premi. 2019
Bienal Iberoamericana de Arquitectura – 1er premi. 2012, 2014 (panorama de obras) y 2019 (premi especial)
Premi Alejandro de la Sota – 1er premi. 2019
Premi de la XI Biennal Alejandro de la Sota – Espais públics. 1er premi. 2019
Premi Internacional DOMUS Fassa Bortolo de la Università degli Studi di Ferrara. Golden medal. 2018
Premi Especial Alejandro de la Sota-20 anys de Biennals. 2018
Premi Fritz-Höger-Architektur Award – Categoria edificis públics. Silver medal. 2017
Premi Europeu Mies Van der Rohe d'Arquitectura – 2 obres nominades 2015
Premi Swiss Award – Nominat. 2014 (màxim reconeixement per arquitectes menors de 50 anys)
Premio Nacional Hispalyt – 1er premi. 2014
Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo – 1er premi 2013 (panorama de obras), mención especial 2011, finalista 2005
Premis FAD – 1er premi 2007 y 2013, Finalista 1998, 2005, 2012 y 2019, Seleccionat 2000, 2010, 2011
Premi Habitatge Social de Catalunya – 1er premi 2013
Premio Alejandro de la Sota – Mención Especial 2011
VII Bienal de Arquitectura de Tarragona – Nova planta d’ús privat. 1er premi. 2011
Premio Enor de Arquitectura - Finalista 2011
Premi Bonaplata – 1er premi. 2011
12è Premi Puig i Cadafalch – 1er premi. 2011
Premio Nacional “vivir con madera” – 1er premi. 2007
Premi Triennal d’Arquitectura del Maresme – 1er premi 2007, finalista 2011
Premi Catalunya Construcció – Finalista 2007
Premi Arquitectura Ciutat de Badalona – 1er premi. 2006
Premio Europeo Espacio Público Urbano – Finalista 2006
Biennal Europea del Paisatge - Finalista 2006, Seleccionat 2001, 2003, 2008, 2012
Premio Internazionale Francesco Borromini – Nominat 2001 (màxim reconeixement per arquitectes menors de 40 anys)
Premi Arquitectura Comarques de Girona – 1er premi. 1998, Finalista 1999, menció especial 2001, Seleccionat 2004
Premi Joves Arquitectes de Catalunya – 1er premi. 1996
Obra publicada a diferents revistes especialitzades: AITIM, DAU, AMC, QUADERNS, COAM, TECTÒNICA, PASAJES, ON, ARQUITECTURA IBERICA, 041, ARQUINE, SPAZIO E SOCIETÀ, OBRADOIRO, AV, HER&MUS, ARCHITECTURE & ART, ARCHITECTURAL REVIEW, DOMUS, LOTUS, DETAIL, BAUWELT, CONARQUITECTURA, ARQUITECTURA VIVA, CASABELLA, EL CROQUIS.
Conferenciant en diferents congressos Internacionals i col•legis professionals, i professor invitat a les Universitats de Rosario, Santa Fe, Posadas i Palermo (Argentina), Universitat Catòlica de Santiago (Chile), Escola da Cidade de Sao Paulo (Brasil), Universidad Marista de Merida-Yucatán (Mèxic), Rabat i Casablanca (Marroc), Lisboa e Idanha Nova (Portugal), Ferrara, Trieste, Milano i Cagliari (Itàlia), ETH-Zurich (Suïssa), Aarhus (Dinamarca), Berlín (Alemanya), Bratislava (Eslovàquia), Alicante, Valencia, Zaragoza, Madrid, Barcelona, A Coruña, Navarra, Granada i Sevilla (Espanya) ETSAV, ETSAB, ESARQ, Ramón Llull i UB a Barcelona.
Al 2013, la seva obra va ser exposada al SAM (Swiss Architecture Museum) de Basilea a l’exposició monogràfica: “Space & matter: Life & place”.
Al 2014, el projecte “L’espai transmissor del túmul / dolmen megalític de Seró” va ser escollit per representar a Catalunya al pavelló català de la XIV Biennale d’Architettura di Venezia a l'exposició “Grafting architectures”.
També al 2014, la seva trajectòria professional va ser reconeguda amb la nominació al premi BSI (Swiss Architectural Award).
El 2016, va ser proposat pel comissari de la XVII Biennale d’Architettura di Venezia, Alejandro Aravena, per participar amb un pavelló propi a l’Arsenale en el marc de l’exposició “Reporting from the front”.
El mateix any, el projecte “80 habitatges socials a Salou” va formar part del pavelló espanyol, el qual va ser premiat amb el Lleó d’Or de la Biennal.
Obres (7)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (14)
-
Casa Minerva
Un estret carrer a l’Eixample... Un programa complementari a la vivenda: accés a través de garatge, vestuaris, piscina i terrassa... Una intenció: a partir del buit d’interior d’illa, un jardí s’obre a la ciutat... A les dues plantes (baixa/garatge+pis/terrassa), ha prioritzat la disposició en continuïtat dels diferents programes, així com la alternança i relació entre ells en els diferents períodes de l’any. D’aquesta manera, el garatge intenta optimitzar al màxim el seu espai aconseguint una capacitat i mobilitat òptima per a dos vehicles. L’accés a la terrassa es situa al fons de la parcel·la potenciant, amb la llum natural, una certa continuïtat entre el carrer i l’espai jardí. Una ventilació natural creuada i una certa transparència condicionen la formalització de la façana. Construïda en sec amb una estructura principal d’acer corrugat (Æ 25mm.) les diferents densitats la defineixen prensant la fusta tractada en una malla corrugada (150x300mm. Æ 10mm.). La disposició de la terrassa del primer pis allibera al màxim un espai d’ús plurifuncional en continuïtat amb la vivenda. La piscina climatitzada i la vegetació es situen al fons, sota la mitgera principal, aconseguint la màxima profunditat. El límit d’acer i fusta doblega en forma de pèrgola, es recull l’espai... i un petit balcó permet la relació puntual amb el carrer, on un vianant s’apropa a un canyís d’una antiga riera més que a un edifici de la ciutat. -
Biennal Internacional de Paisatge
FinalistaEspai Descobriment de Tres Forns Industrials RomansPremi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions EfímeresAcció-Exposició: "Vers Un Nou Equilibri Natural..."Espai Transmissor del Túmul/Dolmen Megalític de l'any 2800 A.C.
El mes de Gener de 2007, els treballs de construcció d´una de les canonades secundàries de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra-Garrigues, varen provocar l´aparició inesperada de les restes d´una construcció prehistòrica al terme de Seró (Artesa de Segre, Lleida). El tret més excepcional d´aquest descobriment fou el caràcter megalític de les lloses de pedra sorrenca, i especialment la seva profusa decoració geomètrica esculpida, que alhora eren fragments d´antigues estàtues-esteles reaprofitades d´un monument escultòric anterior. Als terrenys de dos horts abandonats a tocar de la plaça de la bàscula del poble, es el lloc on es projecta i construeix un petit equipament cultural amb polivalència d’usos i d’espais. Una construcció realitzada amb materials propis de la zona, que alhora és topografia al salvar el desnivell d’una planta entre la plaça i els horts. Una successió de rampes suaus amb límits lleugers i elàstics d’acer corrugat, suggereixen els trànsits i escalen les diferents condicions de l’espai públic projectat... plataforma d’argila i terra entre la plaça i l’horitzó prepirinenc, pla acantilat com a mirador sobre la cambra de les esteles des d’on observem la zona del descobriment... espai recollit en cantonada orientat a ponent amb sol d’hivern i cobertura vegetal a l’estiu, llocs per seure amb pedres reciclades d’un dels horts, paviments porosos i drenants que ofereixen inèrcia tèrmica a la coberta i a la vegada recullen els paisatges propis de cada estació... les ombres de dos lledoners recuperats... i la memòria de l’antic lloc amb el rebrot espontani de les bledes. A l’interior, l’espai del vi ofereix el producte de les cooperatives locals, i a la vegada funciona com a bar del poble. També una sala polivalent que alterna l’ús quotidià com a centre social, amb la introducció als continguts d’un immediat espai museu on es documenta la troballa i es mostren les peces de l’aixovar de la tomba megalítica ... Finalment iniciem l´accés a la cambra de les mil·lenàries esteles...Un recorregut en espiral quadrangular i amb una quasi inapreciable pendent,...envoltats per peces ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l´aire, les olors del camp, la boira... va baixant la intensitat lumínica, el paviment ceràmic es va disgregant, i al arribar a la cambra la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cadascuna del les esteles,...silenci...s´enlenteix el temps en un espai de contemplació precisa, en un pla horitzontal de pols d´argila que mostra l´empremta que deixa al passar cada visitant...tranquilament i en sentit invers iniciem la sortida sense possibilitat de creuament amb altres..., poc a poc s´intensifiquen la llum i els sons, fins que l´horitzó d´un camp de blat ens ve a trobar i ens retorna als paratges agrícoles característics de la comarca.Adequació del Jaciment Romà de Can Tacó
El jaciment romà de Can Tacó es troba al Turó d'en Roina, orientat a Sud i 50 metres per sobre de la seva confluència dels rius Congost i Mogent, en el naixement del riu Besós i a uns 20 kms. de la seva desembocadura en el Mar Mediterrani. Formant part del conjunt dels Turons de les Tres Creus, aquest enclau natural i genuí, estructura la biodiversitat en un entorn molt fragmentat i antropitzat per l'home. Es planteja recuperar i posar en valor tant el patrimoni natural com l'arqueològic. Transitant un petit bosc, submergits entre la massa de roures i alzines, decobrim al final d'un recorregut tranquil i sinuós el jaciment romà; les restes d'un palau romà amb una geometria clara dels espais que el formaven, amb zones de gran interés que s'han de posar en valor. Edificat per successius aterrassaments i en part amb pedra licorella del lloc, el que havia estat un important assentament previ a la construcció de la Via Augusta, és en l'actualitat un mirador natural cap a les comarques del Vallès. S'intervé en el trasdós de les traces romanes, reforçant el contingut ( l'espai ) i posant en valor el continent ( els murs ). Es treballa amb les terres que amb el temps van tapar les restes i que s'acumulen fora del jaciment producte de l'excavació arqueològica. Aquestes terres i graves de l'antiga pedrera de llicorella, són crivades i endreçades novament però en diferent posició, dotant-les d'un nou significat. Un primer mallat d'acer conté les noves pedres, i aquestes les terres i graves que conjuntament, reproduiran els successius plans horizontals a nivell per on transitaven els romans. Un segon mallat més dens i prim, es disposa com a cortinatge en el temps, com a teló de fons on es projecten les diferents restes arqueològiques. D'aquesta manera pedra i acer, muntanya i indústria conviuen en aquests paisatges d'acumulació i , no obstant, dinàmics pel contacte entre fragments; interpretant allò preexistent, posant en valor i activant, incorporant i no esborrant, i alhora co-evolucionant amb el medi natural optimitzant al màxim els recursos.Premi FAD
Finalista. Categoria: Ciutat i PaisatgeAdequació del Jaciment Romà de Can TacóPremi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaEspai Transmissor del Túmul/Dolmen Megalític de l'any 2800 A.C.Premi FAD
Finalista. Categoria: Ciutat i PaisatgeAdecuación de los Restos Arqueológicos del Antiguo Teatro Romano de TárracoRestauració de la Casa Zariquiey
La casa Zariquiey (F. Barba Corsini, Cadaqués, 1957), redescobrint una nova condició de lloc (2017-2021) La casa Zariquiey és un dels primers projectes d’arquitectura influenciats pel moviment modern que es realitzen a Cadaqués. Pensada aleshores per a un matrimoni sense fills, a finals dels anys noranta la casa canvia de propietaris per primera vegada i, al llarg dels vint següents, diferents modificacions no simultànies en el temps impregnen el lloc, que es materialitza en una forma molt diferent de la que proposava el projecte original. Seixanta anys després de la seva construcció, es recuperen diferents elements originals i, atenent a noves necessitats, es redistribueixen tots els serveis, incorporant una nova habitació en el pla de façana i obrint una balconera a la cambra principal. D’aquesta manera, tot el perímetre assolellat de la casa optimitza l’experiència del fet d’habitar amb una relació més fluida amb l’espai exterior i el clima propis del Mediterrani.Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Seleccionat. Categoria: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o ReformaRestauració de la Casa ZariquieyAudiovisual
-
51:04
13 10 04 Conferència Toni Gironès
Bibliografia