Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Casa Serra
Josep Emili Donato i Folch, Uwe Geest
L’habitatge va destinat a una família rural, i la interpretació del programa es fa ressò dels costums i les formes de vida pròpies dels seus habitants. La zona de dia es desglossa en dues sales d’estar: una destinada a la vida íntima familiar i a les activitats més quotidianes, i una altra de caràcter més representatiu, destinada als esdeveniments festius. Un estudi situat a la coberta permet d’accedir a unes terrasses des d’on es domina la vida del carrer. La planta baixa queda elevada 1,60 metres respecte del terreny, per tal de privatitzar el jardí i evitar ombres pròpies sobre les estances principals. -
Casa Martín
Josep Emili Donato i Folch, Uwe Geest
La casa es troba en un solar de petites dimensions i fort pendent, amb magnífiques vistes sobre els vessants boscosos que voregen el nucli d’Aiguafreda per la banda nord. L’habitatge reparteix el programa fent ús d’una gran llibertat en les tres dimensions, per tal d’adaptar-se al pendent i disposar les diferents estances en un volum compacte. La sala d’estar, la cuina i el menjador es disposen en planta baixa de manera escalonada, fins a arribar a la cota del petit jardí del fons. Una planta intermitja acull el dormitori principal, i un tercer nivell allotja un estudi. Els volums disgregats de la casa queden unificats per una coberta d’un sol vessant, un pla inclinat que afavoreix les vistes a sud des del carrer i l’entrada. La casa es desenvolupa en una sola planta en alguns punts, i en tres nivells en els punts més alts, de manera que cada part del programa domèstic construeix el seu propi volum. Un pati interior permet donar la volta a tota la casa pel jardí. Des del carrer, la combinació del porxo, l’entrada semisoterrada i la porta de l’aparcament construeixen la imatge exterior de l’habitatge. -
Escola Taxonera
Josep Emili Donato i Folch, Uwe Geest
El barri de la Taxonera ocupa el vessant nord de la muntanya del Carmel, i el seu creixement reflecteix una absència d’ordre urbanístic o de trets tipològics clarament recognoscibles, en tractar-se d’una de les zones romanents de la ciutat sotmeses a un desenvolupament incontrolat. L’edifici opta per recuperar les constants pròpies de la disciplina arquitectònica com a instrument d’intervenció en el context. El solar, creuat antigament pel camí dels Plàtans, és interpretat de manera que permet inscriurehi una geometria arquitectònica lligada al programa de l’escola: una peça triangular acull l’entrada i les sales comunes, i una peça rectangular acull les aules de dues en dues, relacionades amb un pati intermedi que filtra la relació amb l’exterior. Per sota d’aquest pati, un porxo de 100 metres de longitud i 16 d’amplària restitueix la traça del camí dels Plàtans com a recorregut vinculat a la xarxa de vianants.