Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Memòria

Arquitecta formada a la UPC Barcelona i la North London University, titulada per la ETSAB l'any 1999. Ha col.laborat del 1999 al 2008 al despatx de MAP-Josep Lluis Mateo Arquitectes com a cap de projectes. Des de 2008 te el seu propi despatx professional a Barcelona, alternant treballs propis i associacions puntuals amb altres despatxos com Bailo-RullADD+ o SUMO Arquitectes, amb els que ha realitzat projectes com l'Edifici Sant Martí o el Centre Cívic Vil.la Urania.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Edifici Públic Multifuncional a Sant Martí

    Sumo Arquitectes, Pasqual Bendicho Cabutí, Marc Camallonga Rodríguez, Yolanda Olmo Alonso, Jordi Pagès Serra

    Edifici Públic Multifuncional a Sant Martí

    L'Edifici el formen una Escola, un aparcament soterrat i una Escola d'Adults. S'ubica en un entorn d'alta densitat on l'Eixample Cerdà topa amb el teixit industrial del Poblenou. La densitat del programa, les limitacions urbanístiques i la posició inamovible de l'aparcament convida a organitzar l'escola mitjançant un sistema de franges alternes, de buits i plens. Aquesta alternança millora la il·luminació, ventilació i les vistes dels espais interiors. La màxima disposició del programa es col·loca en planta baixa i totes les cobertes es converteixen en els patis de jocs de l'escola. Les façanes laterals es materialitzen de manera pesada, molt tectònica, amb murs de formigó texturat i tancament d'acer perforat formant un patró abstracte. La resta de façanes es construeixen amb un sistema industrialitzat, de muntatge en sec i ràpida execució, amb altes prestacions energètiques. L'escola ha estat una de les primeres a Barcelona en obtenir una Certificació Energètica Classe A.
  2. Vil·la Urània

    Sumo Arquitectes, Pasqual Bendicho Cabutí, Marc Camallonga Rodríguez, Yolanda Olmo Alonso, Jordi Pagès Serra

    Vil·la Urània

    La Vil·la Urània és una petita residència de finals dels segle XIX que va ser la llar del reconegut astrònom Josep Comas i Solà. La vil·la és un dels darrers exemples urbanístics existents del que va ser en el seu dia el barri del Farró en el districte de Sarrià-Sant Gervasi a Barcelona. La re-densificació del barri al llarg del segle XX va deixar l'edifici i el petit jardí circumdant encaixonat entre dues imponents mitgeres. El nou Complex d'Equipaments assumeix el repte de donar una nova vida a la vil·la i als jardins existents i ho incorpora a un edifici de nova construcció. La forta preexistència de la vil·la estableix el nivell de la planta baixa i la planta primera. Un doble accés a la parcel·la permet comunicar el carrer Saragossa i la Via Augusta i alhora accedir amb un recorregut adaptat tant a la planta baixa com a la semisoterrani. Una escala exterior comunica verticalment tot el nou edifici, un element lleuger i permeable que dóna aire a tot el conjunt. En planta primera s'uneixen la terrassa del nou edifici amb la de la vil·la donant més transparència i ventilació a les finques veïnes preexistents que donen façana a la parcel·la. La vil·la Urània una vegada rehabilitada esdevé un punt de trobada, un espai diàfan polivalent equipat per poder fer activitats de tota mena tal i com requereix un equipament d'aquest tipus. L'ampliació, un edifici alt i estret orientat a sud-est amb una gran galeria, climatitza de forma passiva les zones de trobada i d'activitats informals així com les circulacions de l'edifici. Aquest espai intermedi funciona com un hivernacle a l'hivern i com un umbracle a l'estiu. Actua com a coixí tèrmic, separa les zones climatitzades de l'exterior, i redueix la demanda energètica de l'edifici. La façana s'adapta de manera automàtica a les condicions exteriors. Sensors de temperatura interior actuen sobre la façana de vidre, obrint-la o tancant-la segons sigui necessari. Sondes exteriors mesuren la radiació solar i actuen sobre les persianes replegables. La plantació interior formada per diferents especies proporciona una agradable sensació de frescor a l'estiu, mentre que a l'hivern redueix el seu volum per permetre captar la radiació solar. L'envolvent de l'edifici s'ha dissenyat per aconseguir una transmitància tèrmica baixa, minimitzar els ponts tèrmics i un nivell alt d'estanqueïtat. L'edifici destaca també per l' utilització intensiva de materials de baix impacte ambiental, ràpidament renovables i d'origen reciclat: estructures auxiliars i fusteries de fusta, murs cortina mixtes de fusta-alumini o aïllament de cànem entre d'altres. El Complex d'equipaments de Vil·la Urània ha estat concebut com un edifici de consum energètic gairebé nul (nZEB). El seu consum d'energia és molt baix i gran part de l'energia necessària es produeix en el propi edifici. S'han triat sistemes actius d'alta eficiència. L'edifici disposa d'una bomba de calor geotèrmica recolzada per 11 pous distribuïts per la parcel·la que subministren calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària. La il·luminació de tot l'edifici es LED, i a la coberta hi ha producció fotovoltaica amb 19kWpic instal·lats. Un dipòsit enterrat de 20.000L permet recollir aigua de la pluja i usar-la en un circuit tancat per al reg de la plantació de l'edifici.
  3. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    Edifici Públic Multifuncional a Sant Martí

    Sumo Arquitectes, Pasqual Bendicho Cabutí, Marc Camallonga Rodríguez, Yolanda Olmo Alonso, Jordi Pagès Serra

Societats