Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. VillodresCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
Memòria
Pedro Pegenaute Esparza neix a Pamplona el 1977. És fotògraf professional especialitzat en arquitectura des del 2005, any en que aparca la seva trajectòria com a arquitecte tècnic per dedicar-se exclusivament a la fotografia. Des de llavors treballa amb arquitectes i editorials de prestigi nacional i internacional.
Ha rebut diversos guardons en concursos de fotografia que premien la seva mirada particular: primer premi Col·legi Oficial d'Arquitectes Basc-Navarrès (2005); primer premi “Mirades des de l'Arquitectura” (2011) Institut Alacantí Juan Gil-Albert; finalista “Purificación García 2007” i adquisició de la fotografia finalista per formar part de la col·lecció privada de la marca esmentada.
Així mateix, ha col·laborat com a jurat en diversos concursos de fotografia.
Els seus treballs han format part de nombroses exposicions d'arquitectura a ciutats com Pamplona, Barcelona, Tòquio, Los Angeles, Nova York, Londres, etc. I la seva obra personal s'ha mostrat en exposicions individuals des del 2003, any en que comença a ser adquirida per particulars i col·leccions privades, alhora que rep nombrosos encàrrecs de realització de murals de gran format per a espais interiors.
En els darrers anys, la reflexió per “l'humà de l'arquitectura”, en definitiva, per l'explicació de l'arquitectura des de l'usuari, i les noves formes de representació visual l'han portat a assajar al camp audiovisual amb la creació de vídeos , sempre des de la seva essència com a fotògraf.
L'any 2011 funda Pegenaute Studio, el 2013 publica el seu primer llibre, “Pedro Pegenaute personal”, i la col·lecció de llibres d'arquitectura “Pegenaute Photovolumes”.
El 2021 exposa al Palacio del Conestable de Pamplona el projecte audiovisual “2020 Pamplona a casa”, realitzat durant el confinament originat pel COVID19, on Pedro Pegenaute convida diferents arquitectes i professionals relacionats amb l'arquitectura a fer una reflexió inspirant-se en les fotografies que el conformen. El projecte està compost per 97 fotografies impreses acompanyades de 51 reflexions, un llibre de l'exposició i la pel·lícula “Fragmentos de vida”, i té caràcter itinerant.
