Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
El municipi de Jesús es situen a la ribera dreta del riu Ebre. Territori planer, paisatge d’oliveres, tarongers, garrofers
i ametllers, caracteritzat per la forta presència del vent. Les muntanyes de Port de Beseit i del Coll de l’Alba fl anquegen
la plana i acompanyen el riu fi ns al seu Delta.
Jesús es una petita població que va créixer entorn del convent de Santa Maria de Jesús, quedant limitada en el
costat sud per un fort límit geogràfi c: el Barranc de la vall de Cervera. La nova escola va ser el primer equipament
situat a l’altra banda del Barranc amb la intenció de traspassar aquesta barrera natural. Les piscines es plantejaven
com una oportunitat per a consolidar aquest àmbit i dotar al poble d’un nou espai públic de relació social i de relació
entre l’àmbit urbà i el paisatge.
Situades als afores del municipi, a la vora de la Carretera que enllaça Jesús amb Roquetes, entre el Canal de l’Ebre
i el Barranc de la vall Cervera, les Piscines adquireixen la condició de límit.
S’accedeix a l’equipament des d’un espai públic previ que eixampla la vorera d’aquesta carretera. A partir del porxo
d’accés, es situen a una banda el bar a mode de mirador cap a la futura pista d’Atletisme i el vestíbul a l’altra banda,
emmarcant la visió cap a les piscines exteriors. L’espai exterior de les piscines es confi gura mitjançant una seqüència
d’espais d’ombra que entrelliguen les tres peces funcionals -bar, vestidors i sala- i acompanyen a l’usuari
en els diferents recorreguts per l’edifi ci.
Un dels objectius del projecte és dotar a les piscines d’un espai a recés de la Carretera amb vistes cap al canal i la
futura zona esportiva així com d’una bona orientació per tal d’optimitzar-ne el seu ús. L’edifi ci doncs, es desenvolupa
linealment entre la Carretera i el paisatge, confi gurant el teló de fons de l’espai d’activitats exteriors i articulant
els espais d’accés en els extrems.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Piscina, Vestidors i Sala Poliesportiva Jesús
Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis
El municipi de Jesús es situen a la ribera dreta del riu Ebre. Territori planer, paisatge d’oliveres, tarongers, garrofers i ametllers, caracteritzat per la forta presència del vent. Les muntanyes de Port de Beseit i del Coll de l’Alba fl anquegen la plana i acompanyen el riu fi ns al seu Delta. Jesús es una petita població que va créixer entorn del convent de Santa Maria de Jesús, quedant limitada en el costat sud per un fort límit geogràfi c: el Barranc de la vall de Cervera. La nova escola va ser el primer equipament situat a l’altra banda del Barranc amb la intenció de traspassar aquesta barrera natural. Les piscines es plantejaven com una oportunitat per a consolidar aquest àmbit i dotar al poble d’un nou espai públic de relació social i de relació entre l’àmbit urbà i el paisatge. Situades als afores del municipi, a la vora de la Carretera que enllaça Jesús amb Roquetes, entre el Canal de l’Ebre i el Barranc de la vall Cervera, les Piscines adquireixen la condició de límit. S’accedeix a l’equipament des d’un espai públic previ que eixampla la vorera d’aquesta carretera. A partir del porxo d’accés, es situen a una banda el bar a mode de mirador cap a la futura pista d’Atletisme i el vestíbul a l’altra banda, emmarcant la visió cap a les piscines exteriors. L’espai exterior de les piscines es confi gura mitjançant una seqüència d’espais d’ombra que entrelliguen les tres peces funcionals -bar, vestidors i sala- i acompanyen a l’usuari en els diferents recorreguts per l’edifi ci. Un dels objectius del projecte és dotar a les piscines d’un espai a recés de la Carretera amb vistes cap al canal i la futura zona esportiva així com d’una bona orientació per tal d’optimitzar-ne el seu ús. L’edifi ci doncs, es desenvolupa linealment entre la Carretera i el paisatge, confi gurant el teló de fons de l’espai d’activitats exteriors i articulant els espais d’accés en els extrems. -
Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaPiscina, Vestidors i Sala Poliesportiva JesúsEU Mies Award
NominatPiscina, Vestidors i Sala Poliesportiva Jesús