En Imatges
-
© Josep Ferrando, Pedro García Hernández
-
© Josep Ferrando, Pedro García Hernández
-
© Josep Ferrando, Pedro García Hernández
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
LLOC
L'edifici se situa a la confluència de dos carrers de caràcter i secció molt diferents, però de gran importància per a Vilafranca: per una banda, l'Avinguda de la Pelegrina, que és la circumval·lació de la població, amb una secció de via ràpida, gran densitat de trànsit i escassos vianants; de l'altra, la carretera d'Igualada, com a gran passeig que connecta amb el centre de Vilafranca. El nou Ambulatori entén i respon al lloc mitjançant una volumetria clara, neta i articulada: un cos baix que creix a la cantonada, a la trobada dels carrers, marcant l'entrada a l'edifici i convertint-se en la nova porta a la ciutat.
PROGRAMA
L’edifici es projecta a partir del buit, els patis articulen la volumetria i els espais, garantint la perfecta il·luminació de tots els espais i afavorint la intimitat que requereix un edifici assistencial. L’articulació dels patis aconsegueix unes proporcions domèstiques i humanes de les sales d´espera, dels passos i de la resta d’espais de relació, afavorint un ús confortable amb unes relacions visuals i lumíniques de qualitat. El cos baix incorpora tot el programa d’ús públic, quedant les parts més privades a les plantes superiors del volum d’entrada.
MATERIALITAT
Els materials utilitzats també responen a una doble escala, per una banda les peces prefabricades de formigó donen a la volumetria el caràcter d'edifici públic, de nova porta d'accés a la ciutat; que contrasta amb l'interior, blanc, net i lluminós, on la materialitat és la llum mateixa, que inunda els espais mitjançant grans finestrals emmarcant les relacions entre l'interior i l'exterior. El vidre i les finestres es desplacen cap a dins i cap a fora en aquests grans marcs de xapa, establint diferents relacions espacials amb l'exterior i amb els patis, que garanteixen la intimitat i la privadesa dels consultoris i les sales d'espera.