Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Casa de la Marina

  • Casa de la Marina

  • Casa de la Marina

  • Casa de la Marina

  • Casa de la Marina

  • Casa de la Marina

  • Casa de la Marina

  • Casa de la Marina

  • Casa de la Marina

  • Casa de la Marina

  • Casa de la Marina

  • Casa de la Marina

  • Casa de la Marina

  • Casa de la Marina

  • Casa de la Marina

  • Casa de la Marina

  • Casa de la Marina

Memòria

El solar se situa en un extrem d’una de les llargues illes de cases de la Barceloneta. El programa prescrivia dos habitatges per planta, amb tres dormitoris dobles a cadascun d’ells. Coderch opta per emprar murs de càrrega de pedra i maó per a l’estructura. La geometria respecta la traça paral·lela a la mitgera, però es distorsiona amb molta llibertat en sentit transversal i hi implica també els elements portants. El resultat és un habitatge introvertit, dotat d’una gran rusticitat i dramatisme gràcies a l’esbiaixament dels paraments, la textura dels materials i el filtratge de la llum natural.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Edificio en testero, con dos viviendas por rellano, situado en el barrio de pescadores de la Barceloneta. La trama de este barrio es una parrilla de manzanas muy estrechas, con un solo bloque de edificios entre medianeras que dan a dos calles. La distribución del edificio de Coderch parece distorsionada por los giros de los muros de carga, proyectados para aprovechar mejor el espacio, pero con una clara voluntad expresiva. La distribución es muy clara, las zonas de noche dan a las fachadas laterales, y las zonas de día ocupan el testero y las esquinas. La fachada se divide en franjas verticales, donde alternan los muros de carga aplacados con rasilla vidriada y las celosías de lamas orientables de madera que protegen las ventanas y las terrazas: un paso más en la recuperación de elementos vernáculos del Eixample que había iniciado Mitjans en la calle d’Amigó. Coderch diseñó estas lamas específicamente para este edificio y las desarrolló conjuntamente con la casa de muebles Llambí, que las patentaron y les pusieron el nombre de la empresa. Desde entonces, la empresa abandonó la fabricación de muebles y se especializó en la fabricación de lamas, hasta la actualidad. Cabe destacar otras referencias al contexto, como la marquesina de la cubierta, que está perfectamente enrasada con la cornisa del edificio vecino, y los voladizos sobre la planta baja. Coderch estaba inventando un nuevo lenguaje moderno más allá de la ortodoxia racionalista.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa