Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2026 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2026 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

 

ETSAB

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • Casa Planell

    autoria desconeguda

    Edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos, amb cornisa i terrat. La façana principal a la Baixada de la Seu està ordenada simètricament segons tres eixos verticals que corresponen als tres portals de planta baixa. Tipologia clàssica amb entresòl, principal i dos pisos, la diferenciació social dels quals ve marcada per la importància dels balcons: a l'entresòl, baranes a pla de façana; a la planta principal, balconada, i a la resta, balcons individuals decreixents en alçada. Té pilastres de separació dels balcons, quasi planes, rematades amb capitells jònics. Cornisa amb permòdols i imbricacions. La façana al carrer del Bisbe és plana, amb escasses obertures.

    1832

  • 1840

  • 1847

  • Casa Pau de Barnola i d'Espona

    Antoni Blanch Oliva

    Casa Pau de Barnola i d'Espona

    Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, estructurat al voltant d’un pati central accessible des del carrer, des del qual arrenca l’escala que comunica amb les plantes superiors. La planta presenta un esquema simètric que es reflecteix també en la façana, amb una composició vinculada a la dels edificis del perímetre de la plaça Reial. Les tres primeres plantes s’articulen mitjançant una composició d’ordre superior, amb columnes estriades coronades per grans capitells jònics que sostenen una cornisa destacada. Entre aquesta i la cornisa superior, rematada amb permòdols decorats, se situa la quarta planta. La unitat de les tres primeres plantes queda reforçada per un balcó corregut al pis principal, que emmarca inferiorment aquesta composició d’inspiració clàssica.
  • Casa Joan Cabot

    Josep Fontseré i Domènech

    Casa Joan Cabot

    Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis principal i quatre pisos superiors. Com a elements singulars cal destacar les decoracions de terracota, especialment situades als brancals i llindes dels balcons del pis principal, així com els medallons amb cares d’home i dona que ocupen els espais entre les obertures d’aquesta planta. Aquest mateix esquema decoratiu es repeteix a la façana del carrer del Vidre, tot i que sense la decoració específica dels entorns dels balcons.
  • Casa Xuriguer

    Francesc Daniel Molina i Casamajor

    Casa Xuriguer

    Edifici entre mitgeres de planta baixa i i cinc pisos, que destaca pels relleus i el fris superior de terracota amb motius al·legòrics al teatre. La façana presenta una marcada simetria vertical, que n’ordena la composició. A la segona planta hi sobresurt una balconada, mentre que una cornisa potent separa els pisos quart i cinquè. Finalment, una balustrada corona la part superior de l’edifici.
  • Casa Antoni Sala i Brugués

    Francesc Daniel Molina i Casamajor

    Casa Antoni Sala i Brugués

    Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, amb una composició pròpia del segle XIX i una façana ordenada i regular. A la primera planta destaca una balconera correguda, mentre que a la resta de nivells hi ha tres balcons per pis que disminueixen progressivament cap amunt, generant un efecte de perspectiva. En aquest primer nivell s’hi desenvolupa un pas circumdant d’estil neoclàssic, resolt amb columnes de capitell motllurat, que aporta singularitat al conjunt. L’element més rellevant és el pati interior, de planta quadrada, amb una obertura per planta a cada façana. A la façana frontal del pati hi ha un tram d’escala que condueix a l’accés principal dels habitatges, amb quatre habitatges per replà. Les obertures del primer pis estan emmarcades per columnes rematades amb motllures, mentre que a la tercera planta les obertures són de llinda.
  • 1848

  • Casa Pau Soler i Trenchs

    Francesc Daniel Molina i Casamajor

    Casa Pau Soler i Trenchs

    Composició inscrita dins l’estil de la Plaça Reial, amb una estructura de planta baixa, pis principal i dues plantes superiors, aquestes darreres articulades per un ordre nou format per columnes estriades amb capitells compostos que sostenen una cornisa elevada amb permòdols. A diferència del que és habitual, no hi ha una tercera planta per damunt d’aquesta cornisa, sinó que s’hi disposa directament una coberta a la catalana. Cal remarcar la complexitat dels enreixats dels balcons, així com la riquesa decorativa dels permòdols situats sota les llosanes.
  • Casa Bonaventura Roig

    Francesc Joan Batlle Felip

    Casa Bonaventura Roig

    Façana de composició simètrica, articulada a partir de tres balcons per planta, a excepció del pis principal, que presenta un balcó corregut de cap a cap. L’edifici consta de planta baixa, un pis principal, decorat amb medallons de terracota que representen figures humanes, dos pisos superiors units verticalment per grans elements també de terracota, i una darrera planta situada sota la cornisa, sense cap tipus de decoració. Cal destacar la qualitat dels enreixats dels balcons, de caràcter marcadament barroc.
  • Casa Bernardí Martorell

    Pau Martorell

    Casa Bernardí Martorell

    Ubicada al Districte de Ciutat Vella, aquesta casa de veïns entre mitgeres es localitza a l'illa de cases delimitada pels carrers de l'Hospital (des d'on es produeix l'accés principal), d'en Robador, de Sant Rafael i la rambla del Raval. A més, aquest edifici allotja l'accés al Passatge de Bernardí Martorell, que comunica el carrer de l'Hospital amb el de Sant Rafael. La finca, essent partida pel passatge, acull un edifici format per dos cossos units per mitjà d'un arc sobre el qual també s'ha construït. Així i tot, l'estructura en alçat de la façana principal mostra una aparença compacta i comprèn planta baixa, tres plantes, un àtic i un segon àtic producte d'una remunta moderna. La planta baixa, acabada en pedra de Montjuïc, està configurada per quatre arcs escarsers que donen accés a les botigues i un arc de mig punt central que dona accés al passatge, on es troba el vestíbul de l'immoble. Aquest arc destaca per estar emmarcat de dues semicolumnes dòriques acanalades que sostenen un entaulament a base de tríglifs i mètopes. Aquesta obra neoclàssica que alguns autors han datat erròniament vers el s. XVI, estava rematada anteriorment per dues escultures sedents dels déus Mart i Apol·lo, avui desaparegudes. Les obertures, aliniades en eixos verticals, presenten dimensions decreixents en alçada i es presenten emmarcades amb muntants i llindes de pedra motllurada i a platabandes. Els balcons, de volada decreixent i sostinguts sobre mènsules en forma de voluta de pedra i amb els angles arrodonits, es presenten tancats amb baranes de ferro colat amb una potent ornamentació en forma de traceria neogòtica. Els murs es presenten revestits amb un estuc que, per mitjà d'una variada policromia, pren l'aspecte de carreus de marbre blanc amb betes grises. Tanmateix, l'element característic d'aquest edifici és la seva profusa ornamentació a base d'aplics de terracota en relleu inserits en quarterons verticals d'estuc entre balcó i balcó. Aquest tipus d'ornamentació, molt típica de l'arquitectura barcelonina de les dècades de 1840 i 1850, dota de gran plasticitat les façanes de la ciutat. Les terracotes d'aquesta finca presenten forma de canelobres vegetals entrellaçats i de composició ascendent, a base de putti, caps de lleó, estípits en forma de faune, gerros i fulles d'acant. Les sobreportes dels balcons del principal també estan ornats a base de relleus de terracota, en aquest cas consistents en al·legories a la indústria tèxtil per mitjà d'escenes fabrils protagonitzades per infants L'àtic, separat de la resta de pisos per una cornisa motllurada que serveix de llosana als balcons ampitadors que l'obren al carrer, també està decorat amb relleus de terracota a base de garlandes florals. La façana queda rematada per un segon àtic afegit durant la primera meitat del s. XX, amb llurs balcons ampitadors sobre la cornisa que antigament definia la línia de la solera del terrat.

    1849

  • Casa Jaume Valentí

    autoria desconeguda

    1850

  • Casa Francesc Piña

    Josep Fontseré i Domènech

    Casa Francesc Piña

    Edifici entre mitgeres fent cantonada de planta baixa i quatre plantes. La seva arquitectura eclèctica amb profusió d'elements clàssics (pilastres amb capitells jònics, cornises amb destellons) s'integra perfectament en e conjunt que l'envolta amb la utilització d'una serie d'elements constructius propis de l'arquitectura barcelonina del segle XVIII i XIX (organització de la façana, balcons i balconades de ferro). La decoració de la façana inclou treballs en terracota. L'edifici ha sofert posteriors reformes que han malmés el seu interior, això com la riquessa ornamental de la façana.
  • 1851

  • Casa Epifani de Fortuny

    Francesc Daniel Molina i Casamajor

    Casa Epifani de Fortuny

    Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, amb una farmàcia a la planta baixa que incorpora un afegit d’estil modernista. La façana presenta una degradació dels balcons en altura, amb una balconada destacada al pis principal i balcons que disminueixen progressivament als nivells superiors. Les baranes són de ferro colat, amb motius repetitius en forma de fletxa. Una potent cornisa separa les plantes tres i quatre, reforçant la composició horitzontal de l’edifici. A l’interior, el vestíbul presenta arestes arrodonides i està cobert per un lluernari que il·lumina l’espai.
  • 1852

  • Habitatge al Carrer Princesa 27

    autoria desconeguda

    1853 - 1855

  • Habitatge al Carrer Hospital 10

    autoria desconeguda

    1852 - 1856

  • 1857

  • Bloc d'Habitatges Codina

    autoria desconeguda

    Bloc d'Habitatges Codina

    De nou en una realineació vuitcentista —que permet, però, albirar escassament la seva composició—, se’ns presenta aquí un immoble residencial de matriu semblant a la del bloc Domènech antecedent. Aquí, tanmateix, els frisos verticals i les composicions vegetals de terra cuita protagonitzen la textura. Resulten també de gran interès l’escala helicoïdal i espai comú així com la configuració dels habitatges.

    1858

  • Casa Evarist Arnús

    Josep Oriol Mestres i Esplugas

    Casa Evarist Arnús

    Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, amb una façana simètrica i una entrada d’estil neoclàssic. Els balcons i les motllures disminueixen progressivament cap als pisos superiors, tant en longitud com en profunditat. Hi ha tres balcons per pis, excepte al primer, que presenta una balconera correguda. L’edifici es remata amb una cornisa decorada amb motllures. Disposa d’un pati de planta quadrada, amb columnes a l’accés. En aquest pati, hi ha tres finestres per pis a cada costat; al primer pis, aquestes obertures adopten la forma d’arcs amb motllures. Cada planta compta amb dos pisos.

    1859

  • Bloc d'Habitatges Pol

    Martí Sureda Deulovol

    Bloc d'Habitatges Pol

    El tòpic d’una Girona vella i perdurablement medieval no s’adiu amb la realitat de quasi cap indret urbà: higienitzacions i noves alineacions (s. xix i xx) canviaren i densificaren nombroses trames i fàbriques preexistents. El neoclàssic vuitcentista fou un funcionalisme hostil a la continuïtat històrica. En aquest cas, l’elaborada foneria de les baranes i el joc de la terra cuita aporten expressió i relleu al bloc. L’original constava d’un pis menys.

    1858 - 1860

  • Hotel Lloret

    autoria desconeguda

    Hotel Lloret

    Edifici entre mitgeres fent cantonada de planta baixa i cinc plantes, amb elements neoclàssics. Baranes dels balcons en ferro. Balconada a la segona planta, que gira en la cantonada. Imposta remarcant el forjat de les plantes quatre i cinc, sostinguda per pilastres adossades amb capitells. Cornisa motllurada coronant l'edifici.

    1860

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!