-
Casa Planell
autoria desconeguda
Edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos, amb cornisa i terrat. La façana principal a la Baixada de la Seu està ordenada simètricament segons tres eixos verticals que corresponen als tres portals de planta baixa. Tipologia clàssica amb entresòl, principal i dos pisos, la diferenciació social dels quals ve marcada per la importància dels balcons: a l'entresòl, baranes a pla de façana; a la planta principal, balconada, i a la resta, balcons individuals decreixents en alçada. Té pilastres de separació dels balcons, quasi planes, rematades amb capitells jònics. Cornisa amb permòdols i imbricacions. La façana al carrer del Bisbe és plana, amb escasses obertures.1832
-
1840
-
1847
-
Casa Pau de Barnola i d'Espona
Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, estructurat al voltant d’un pati central accessible des del carrer, des del qual arrenca l’escala que comunica amb les plantes superiors. La planta presenta un esquema simètric que es reflecteix també en la façana, amb una composició vinculada a la dels edificis del perímetre de la plaça Reial. Les tres primeres plantes s’articulen mitjançant una composició d’ordre superior, amb columnes estriades coronades per grans capitells jònics que sostenen una cornisa destacada. Entre aquesta i la cornisa superior, rematada amb permòdols decorats, se situa la quarta planta. La unitat de les tres primeres plantes queda reforçada per un balcó corregut al pis principal, que emmarca inferiorment aquesta composició d’inspiració clàssica. -
Casa Joan Cabot
Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis principal i quatre pisos superiors. Com a elements singulars cal destacar les decoracions de terracota, especialment situades als brancals i llindes dels balcons del pis principal, així com els medallons amb cares d’home i dona que ocupen els espais entre les obertures d’aquesta planta. Aquest mateix esquema decoratiu es repeteix a la façana del carrer del Vidre, tot i que sense la decoració específica dels entorns dels balcons. -
Casa Xuriguer
Francesc Daniel Molina i Casamajor
Edifici entre mitgeres de planta baixa i i cinc pisos, que destaca pels relleus i el fris superior de terracota amb motius al·legòrics al teatre. La façana presenta una marcada simetria vertical, que n’ordena la composició. A la segona planta hi sobresurt una balconada, mentre que una cornisa potent separa els pisos quart i cinquè. Finalment, una balustrada corona la part superior de l’edifici. -
Casa Antoni Sala i Brugués
Francesc Daniel Molina i Casamajor
Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, amb una composició pròpia del segle XIX i una façana ordenada i regular. A la primera planta destaca una balconera correguda, mentre que a la resta de nivells hi ha tres balcons per pis que disminueixen progressivament cap amunt, generant un efecte de perspectiva. En aquest primer nivell s’hi desenvolupa un pas circumdant d’estil neoclàssic, resolt amb columnes de capitell motllurat, que aporta singularitat al conjunt. L’element més rellevant és el pati interior, de planta quadrada, amb una obertura per planta a cada façana. A la façana frontal del pati hi ha un tram d’escala que condueix a l’accés principal dels habitatges, amb quatre habitatges per replà. Les obertures del primer pis estan emmarcades per columnes rematades amb motllures, mentre que a la tercera planta les obertures són de llinda. -
1848
-
Casa Pau Soler i Trenchs
Francesc Daniel Molina i Casamajor
Composició inscrita dins l’estil de la Plaça Reial, amb una estructura de planta baixa, pis principal i dues plantes superiors, aquestes darreres articulades per un ordre nou format per columnes estriades amb capitells compostos que sostenen una cornisa elevada amb permòdols. A diferència del que és habitual, no hi ha una tercera planta per damunt d’aquesta cornisa, sinó que s’hi disposa directament una coberta a la catalana. Cal remarcar la complexitat dels enreixats dels balcons, així com la riquesa decorativa dels permòdols situats sota les llosanes. -
Casa Bonaventura Roig
Façana de composició simètrica, articulada a partir de tres balcons per planta, a excepció del pis principal, que presenta un balcó corregut de cap a cap. L’edifici consta de planta baixa, un pis principal, decorat amb medallons de terracota que representen figures humanes, dos pisos superiors units verticalment per grans elements també de terracota, i una darrera planta situada sota la cornisa, sense cap tipus de decoració. Cal destacar la qualitat dels enreixats dels balcons, de caràcter marcadament barroc. -
Casa Bernardí Martorell
Ubicada al Districte de Ciutat Vella, aquesta casa de veïns entre mitgeres es localitza a l'illa de cases delimitada pels carrers de l'Hospital (des d'on es produeix l'accés principal), d'en Robador, de Sant Rafael i la rambla del Raval. A més, aquest edifici allotja l'accés al Passatge de Bernardí Martorell, que comunica el carrer de l'Hospital amb el de Sant Rafael. La finca, essent partida pel passatge, acull un edifici format per dos cossos units per mitjà d'un arc sobre el qual també s'ha construït. Així i tot, l'estructura en alçat de la façana principal mostra una aparença compacta i comprèn planta baixa, tres plantes, un àtic i un segon àtic producte d'una remunta moderna. La planta baixa, acabada en pedra de Montjuïc, està configurada per quatre arcs escarsers que donen accés a les botigues i un arc de mig punt central que dona accés al passatge, on es troba el vestíbul de l'immoble. Aquest arc destaca per estar emmarcat de dues semicolumnes dòriques acanalades que sostenen un entaulament a base de tríglifs i mètopes. Aquesta obra neoclàssica que alguns autors han datat erròniament vers el s. XVI, estava rematada anteriorment per dues escultures sedents dels déus Mart i Apol·lo, avui desaparegudes. Les obertures, aliniades en eixos verticals, presenten dimensions decreixents en alçada i es presenten emmarcades amb muntants i llindes de pedra motllurada i a platabandes. Els balcons, de volada decreixent i sostinguts sobre mènsules en forma de voluta de pedra i amb els angles arrodonits, es presenten tancats amb baranes de ferro colat amb una potent ornamentació en forma de traceria neogòtica. Els murs es presenten revestits amb un estuc que, per mitjà d'una variada policromia, pren l'aspecte de carreus de marbre blanc amb betes grises. Tanmateix, l'element característic d'aquest edifici és la seva profusa ornamentació a base d'aplics de terracota en relleu inserits en quarterons verticals d'estuc entre balcó i balcó. Aquest tipus d'ornamentació, molt típica de l'arquitectura barcelonina de les dècades de 1840 i 1850, dota de gran plasticitat les façanes de la ciutat. Les terracotes d'aquesta finca presenten forma de canelobres vegetals entrellaçats i de composició ascendent, a base de putti, caps de lleó, estípits en forma de faune, gerros i fulles d'acant. Les sobreportes dels balcons del principal també estan ornats a base de relleus de terracota, en aquest cas consistents en al·legories a la indústria tèxtil per mitjà d'escenes fabrils protagonitzades per infants L'àtic, separat de la resta de pisos per una cornisa motllurada que serveix de llosana als balcons ampitadors que l'obren al carrer, també està decorat amb relleus de terracota a base de garlandes florals. La façana queda rematada per un segon àtic afegit durant la primera meitat del s. XX, amb llurs balcons ampitadors sobre la cornisa que antigament definia la línia de la solera del terrat.1849
-
1850
-
Casa Francesc Piña
Edifici entre mitgeres fent cantonada de planta baixa i quatre plantes. La seva arquitectura eclèctica amb profusió d'elements clàssics (pilastres amb capitells jònics, cornises amb destellons) s'integra perfectament en e conjunt que l'envolta amb la utilització d'una serie d'elements constructius propis de l'arquitectura barcelonina del segle XVIII i XIX (organització de la façana, balcons i balconades de ferro). La decoració de la façana inclou treballs en terracota. L'edifici ha sofert posteriors reformes que han malmés el seu interior, això com la riquessa ornamental de la façana. -
1851
-
Casa Epifani de Fortuny
Francesc Daniel Molina i Casamajor
Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, amb una farmàcia a la planta baixa que incorpora un afegit d’estil modernista. La façana presenta una degradació dels balcons en altura, amb una balconada destacada al pis principal i balcons que disminueixen progressivament als nivells superiors. Les baranes són de ferro colat, amb motius repetitius en forma de fletxa. Una potent cornisa separa les plantes tres i quatre, reforçant la composició horitzontal de l’edifici. A l’interior, el vestíbul presenta arestes arrodonides i està cobert per un lluernari que il·lumina l’espai. -
1852
-
1853 - 1855
-
1852 - 1856
-
1857
-
Bloc d'Habitatges Codina
autoria desconeguda
De nou en una realineació vuitcentista —que permet, però, albirar escassament la seva composició—, se’ns presenta aquí un immoble residencial de matriu semblant a la del bloc Domènech antecedent. Aquí, tanmateix, els frisos verticals i les composicions vegetals de terra cuita protagonitzen la textura. Resulten també de gran interès l’escala helicoïdal i espai comú així com la configuració dels habitatges.1858
-
Casa Evarist Arnús
Josep Oriol Mestres i Esplugas
Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, amb una façana simètrica i una entrada d’estil neoclàssic. Els balcons i les motllures disminueixen progressivament cap als pisos superiors, tant en longitud com en profunditat. Hi ha tres balcons per pis, excepte al primer, que presenta una balconera correguda. L’edifici es remata amb una cornisa decorada amb motllures. Disposa d’un pati de planta quadrada, amb columnes a l’accés. En aquest pati, hi ha tres finestres per pis a cada costat; al primer pis, aquestes obertures adopten la forma d’arcs amb motllures. Cada planta compta amb dos pisos.1859
-
Bloc d'Habitatges Pol
El tòpic d’una Girona vella i perdurablement medieval no s’adiu amb la realitat de quasi cap indret urbà: higienitzacions i noves alineacions (s. xix i xx) canviaren i densificaren nombroses trames i fàbriques preexistents. El neoclàssic vuitcentista fou un funcionalisme hostil a la continuïtat històrica. En aquest cas, l’elaborada foneria de les baranes i el joc de la terra cuita aporten expressió i relleu al bloc. L’original constava d’un pis menys.1858 - 1860
-
Hotel Lloret
autoria desconeguda
Edifici entre mitgeres fent cantonada de planta baixa i cinc plantes, amb elements neoclàssics. Baranes dels balcons en ferro. Balconada a la segona planta, que gira en la cantonada. Imposta remarcant el forjat de les plantes quatre i cinc, sostinguda per pilastres adossades amb capitells. Cornisa motllurada coronant l'edifici.1860



































