Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Si bé el programa requeria peces variades i circulacions complexes, Blanch aprofita la forma perfectament pentagonal del solar per donar a la casa la forma d’un organisme simètric, encarat al xamfrà i proposant una imatge des d’un punt de vista únic. L’escala que comunica totes tres plantes es col·loca al centre del pentàgon, amb un pas a la part posterior i un petit pati al darrere. Els dos balcons en cantonada de la planta dels dormitoris articulen les tres façanes en un tríedre que reconstrueix el xamfrà en una imatge unitària, d’acord amb l’interès de Blanch per trobar un llenguatge adient per a les noves cases urbanes.
El programa de esta casa incluía una vivienda unifamiliar y el estudio del arquitecto, y se desarrolla en planta baja y dos plantas piso. El edificio está situado en el ensanche de Girona y ocupa un solar pentagonal, con dos de sus lados en medianera y los otros tres haciendo chaflán. La distribución en planta es muy clara, con el núcleo de escalera en el centro y todos los espacios girando a su alrededor: una distribución muy propicia para desarrollar la planta libre. Las zonas húmedas se encuentran situadas en el vértice de las dos medianeras y están ventiladas por un patio de luz cenital. La entrada al estudio se realiza por una de las dos fachadas laterales, y la entrada a la vivienda por la otra, de tal manera que la fachada principal del chaflán carece de puertas y produce un efecto compositivo muy interesante: se convierte en un plano de estuco gris sin ningún hueco que llegue al suelo. Todas las ventanas que dan a esta fachada son apaisadas y pertenecen a los espacios comunitarios del edificio: el vestíbulo de entrada a la casa, la sala de estar, y una sala de juegos estudio vinculada a los dormitorios. Esta última sala de la segunda planta dispone de dos balcones en las esquinas que rematan la composición de la fachada. Los balcones están cubiertos por unas losas de hormigón en voladizo, soportadas por pilares redondos de acero. Las losas, los pilares y las barandillas de tubo están pintados de color negro. Actualmente, el edificio es la sede de la Cruz Roja.
En un petit barri (parcel·lació Escatllar, 1930) s’assaja una ciutat jardí que es densifica al llarg dels anys. Aquest habitatge i estudi de l’autor, amb planta pentagonal, planitud geomètrica i dosificació lingüística, és un episodi de la influència del primer Le Corbusier. Com en altres exemples locals de dimensions limitades, la planta lliure o l’estructura no hi són el leitmotiv;sí, en canvi, el coronament pla, el rigor geomètric, l’ordre distributiu (aquí amb opcions funcionals dubtoses) i la concentració expressiva en el buidatge de cantonades. El 1984 la va reformar de manera displicent el mateix autor, i el 1994 fou parcialment restaurada (M. Ferrer) pel municipi. En la petita obra cristal·litza la convulsió del país: al republicà Blanch, propietari rural assetjat per l’anarquisme i exiliat, la casa li fou confiscada pel feixisme imperant del 1939 al 1969; el 1991, finalment, la va donar a la Creu Roja sense haver-hi viscut. Al núm. 7 del carrer de Ramon Turró, vegeu la casa Triola, de J. Esteve.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Casa Blanch
Si bé el programa requeria peces variades i circulacions complexes, Blanch aprofita la forma perfectament pentagonal del solar per donar a la casa la forma d’un organisme simètric, encarat al xamfrà i proposant una imatge des d’un punt de vista únic. L’escala que comunica totes tres plantes es col·loca al centre del pentàgon, amb un pas a la part posterior i un petit pati al darrere. Els dos balcons en cantonada de la planta dels dormitoris articulen les tres façanes en un tríedre que reconstrueix el xamfrà en una imatge unitària, d’acord amb l’interès de Blanch per trobar un llenguatge adient per a les noves cases urbanes.
