Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Primera Restauració dels Banys Àrabs

    Emili Blanch Roig, Jeroni Martorell Terrats, Rafael Masó i Valentí

    Primera Restauració dels Banys Àrabs

    Establiment públic de bany situat extramurs, al peu de la ciutat i en terreny del rei. Els seus orígens es remunten a una permuta d’Alfons el Cast als Llers, en què la Suda de Lleida es bescanvia per aquesta concessió (1194); la presa de possessions àrabs fa retrobar costums i imitar arquitectures als cristians. L’edifici resulta destruït arran del setge del 1285 i es genera una nova concessió estatal, de Jaume II a Ramon de Taialà, que basteix un costós i ampli conjunt del qual ens ha arribat una part. Ja intramurs, Pere III el cedeix per contracte al metge Arnau de Sarriera el 1342. Al llarg de 190 anys queda en mans dels Capmany com a banys privats, i el 1618 les caputxines el compren per al seu convent, on es reclou i perviu fins al 1929, moment en què acaba un llarg procés d’expropiació. Aquest edifici cristià, completament romànic i amb elements de «moda» arabitzant, s’estructura seguint la seqüència tipològica nord-africana, hereva del termalisme romà. L’accés per llevant (no era l’actual) mena al vestidor (maslah o apoditeri), lloc de relació, preparació i conversa; al frigidari, amb latrines i voltes de pedra tosca; al tepidari dels massatges i, finalment, al caldari o hararà per al bany calent i de vapor. Aquest darrer limita amb l’equip tècnic, format per forn, calderes i cisternes. La seqüència gaudeix d’un sistema integrat de conducció d’aigua calenta i desguassa a una impecable claveguera existent. A Girona, el vestidor és l’espai arquitectònic més brillant, amb la piscina central per a ablucions vuitavada amb elegants columnes d’estilitzats capitells corintis, damunt de les quals s’assenta un tambor octogonal que gaudeix d’una llanterna i s’entrega en trompa cònica a l’estructura voltada de canó. Les finestres apuntades de ponent miraven al jardí. Després de la restauració del 1930, el treball recent ha estat d’investigació i d’organització de cobertes, instal·lacions i deambulatori turístic.
  2. Casa Pericot

    Emili Blanch Roig

    Casa Pericot

    Habitatge principal en planta baixa i pis, ampliat immediatament amb dues unitats de renda en una segona planta. La mescla organitzativa i estructural, però també ideològica, és pròpia d’un Blanch jove i preracionalista i s’enquadra en un moment de transició en l’avantguarda: elements noucentistes i populistes es juxtaposen així amb divertiments art déco i amb alguns invents arriscats, com la disfressa estriada dels vessants de la coberta.
  3. Casa Blanch

    Emili Blanch Roig

    Casa Blanch

    Si bé el programa requeria peces variades i circulacions complexes, Blanch aprofita la forma perfectament pentagonal del solar per donar a la casa la forma d’un organisme simètric, encarat al xamfrà i proposant una imatge des d’un punt de vista únic. L’escala que comunica totes tres plantes es col·loca al centre del pentàgon, amb un pas a la part posterior i un petit pati al darrere. Els dos balcons en cantonada de la planta dels dormitoris articulen les tres façanes en un tríedre que reconstrueix el xamfrà en una imatge unitària, d’acord amb l’interès de Blanch per trobar un llenguatge adient per a les noves cases urbanes.
  4. Patronat de la Catequista

    Emili Blanch Roig

  5. Escoles Públiques Les Moreres

    Emili Blanch Roig

  6. Casa Reig

    Emili Blanch Roig

  7. Casa Guillamet

    Emili Blanch Roig

    Casa Guillamet

    Situat a l’anell perimetral del centre històric, l’edifici, de planta baixa més tres pisos, allotja dos habitatges per planta: l’un, a l’interior del solar, ocupa dues crugies, de façana a façana; l’altre, al davant, amb façana als tres carrers. Blanch fa destacar el cos superior dels habitatges, emfasitzant les dues cantonades amb finestrals de tres fulles i plantejant les tres façanes com tres plans llisos amb les obertures retallades. Blanch aplica una retòrica purista als edificis situats en teixits urbans en creixement, on l’únic element compositiu que sobresurt són els acurats dibuixos de la serralleria de les baranes.
  8. Reforma per a Escola del Coro de Sarrià

    Emili Blanch Roig

  9. Reforma de la Casa Blanch

    Emili Blanch Roig

    Reforma de la Casa Blanch

Bibliografia