Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

La peculiaritat del programa porta Coderch a assajar una organització distributiva inèdita, en un solar veí al de la casa Catasús, construïda deu anys abans. Des de l’entrada s’arriba a un distribuïdor connectat a un pati que dóna llum a les àrees centrals, i que és concebut com un hivernacle semicobert. Des d’aquí s’accedeix al jardí a través d’un petit porxo, i a l’ala de dormitoris mitjançant un segon distribuïdor, totalment independent. La sala d’estar dóna l’esquena a l’aparcament i adopta una configuració força tancada, si bé orientada al sud i al jardí. El menjador pren una importància especial, en trobar-se en l’eix visual que creua tota la casa, des dels dormitoris fins a la façana oposada, on hi ha un segon pati semicobert. Coderch concep una casa en L, amb un gran eix central, en què la situació de cada estança ve determinada per la seva configuració intrínseca i per la posició que ocupa en el sistema general de circulacions.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

La casa Gili s'ubica a la mateixa urbanització sobre la que anys abans Coderch havia construit la Casa Catasús, a l'urbanització Terramar de Sitges. Sobre una normativa que obliga a cedir un espai concret respecte els veïns i el carrer i a limitar-se amb aquest mitjançant tanques arbustives i no d’obra, es reincideix en l’entrada per l'aparcament com a primer filtre.

El sistema distributiu continua sent en T, però tot i mantenir la disposició de l'ala de serveis, intercanvia la posició entre la zona comú i la privada. Obligat per un programa d'habitacions més ampli, amb el conseqüent retranqueig en les habitacions a sud-est, el pati canvia el seu paper i perd l'intenció de les anteriors aplicacions. El hall ha deixat de ser el centre de vectors visuals de la casa. S’entra des del pàrking a 90º, i un es troba amb la visió lateral de la llum que entra del pati i la difosa que entra frontalment des del porxo al jardí. La llum ha deixat de guiar i tensar l'espai cap a l’estar, i es obligat un nou gir de 90º per acabar d'accedir-hi, novament sense tenir una visió del jardí, sino dirigits cap a un mur que ens orienta cap a la zona de la piscina.

El pati esdevé doncs un element embellidor, amb les seves lames, una espècie d'atri que tot i absorbir algunes de les activitats de pas de la casa, ha perdut les qualitats direccionals que definien anteriors propostes.

En relació a la resta de cases unifamiliars de Coderch, aquesta indica un nou gir respecte a les que havien anat derivant de les novetats introduides a la Casa Catasús.

Autor: Omar Ornaque Mor

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació