Edifici situat al nucli més antic de Sitges, al costat de la Casa de la Vila. Es tracta d'una construcció d'una sola nau amb coberta a dues vessants. La façana de maó vist , és de composició simètrica i presenta com a element més remarcable la marquesina de ferro de l'entrada. En el seu origen , el mercat era aïllat; posteriorment es va afegir un nou cos que el va unir amb altres edificacions. L'edifici del mercat de Sitges, primera construcció en ferro de la vila. Va ser projectat i L'edifici del mercat de Sitges, primera construcció en ferro de la vila. Va ser projectat i dirigit per l'arquitecte municipal Gaietà Buigas i Monravà , i es la primera obra sitgeriana L'edifici del mercat de Sitges, primera construcció en ferro de la vila. Va ser projectat i d'aquest arquitecte. Els plànols daten de l'any 1889. La subhasta de les obres fou adjudicada a Pere Ferran per 24.700 ptas. La inauguració oficial del mercat és va fer el 15 d'agost del 1890. De l'any 1891 es conserven encara els dibuixos originals de la marquesina de ferro colat de l'entrada, realitzats també per Gaietà Buïgas. L'any 1935 s'hi van fer obres d'engrandiment

Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, que fa cantonada entre les carrers Illa de Cuba i Sant Gaudenci. El xamfrà se soluciona mitjançant una tribuna que ocupa els dos pisos, amb interessants vidres acolorits. Les obertures dels pisos són balcons amb barana de ferro i emmarcats a la part superior per motllures amb decoració floral. L'acabament de l'edifici és recte amb estilitzats frontons d'arc amb palmeta centrada. A la façana que dóna al carrer Sant Gaudenci hi ha una galeria coberta amb un gran finestral de forma arrodonida. La documentació localitzada sobre aquest edifici no és prou explícita. La fitxa de l'inventariï del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, atribueix l'obra al mestre d'obres Gaietà Miret i Reventós i en situa la construcció al 1908. En canvi l'Arxiu Municipal de Sitges conserva un plànol del projecte (amb el nom de "Casa Ollé") signat per l'arquitecte Josep Pujol i Brull l'any 1907. És possible que per algun motiu el mestre d'obres Gaietà Miret s'encarregués de dur a terme el projecte original de J. Pujol. Fa pocs anys la casa es trobava en un estat d'abandó considerable, però actualment ha estat restaurada. En tot cas, les obres corresponents a aquestes dates, sembla que es van fer a sobre d'un edifici preexistent construït el 1881.

La casa del Rellotge és un dels edificis més característics de Sitges; fa cantonada entre el carrer Major i el carrer A. Vidal i s'obre a la plaça Cap de la Vila, a la configuració de la qual contribueix decisivament. Es tracta d'un gran edifici entre mitgeres, de planta baixa, tres pisos i terrat amb barana sinuosa. S'hi accedeix per tres portes, situades dues d'elles als carrers Major i A. Vidal, i la tercera i principal a la plaça. La distribució de la resta de d'obertures, en general rectangulars, és rectangular. La part més remarcable de la construcció és la que fa cantonada amb el carrer Major, que compta amb una tribuna de fusta al segon pis i sobretot amb una torre sobresortint , on és troba el rellotge que dóna el nom a la casa i que acaba en punxa coberta amb trencadís de rajoles blanques, grogues i blaves. En conjunt els elements decoratius tenen un paper molt important en l'aspecte extern de l'edifici: ceràmica, ferro i esgrafiats, tot i que aquests darrers es troben força fets malbé. La "Casa del Rellotge" es troba situada al Cap de la Vila, on en el segle XVII hi havia un dels sis portals de la muralla nova de Sitges. Aquesta zona va ser reformada segons projecte inicial de Gaietà Buïgas i Monravà aprovat el 17-6-1889 i realitzat amb moltes modificacions per Ignasi Mas i Morell al 1913. El desembre de 1912 va ser sol·licitat el permís per la construcció de l'edifici. El projecte va ser presentat el maig del 1913 i va ser aprovat per l'Ajuntament. L'obra es va enllestir el 1915, data que apareix esgrafiada a la cantonada del carrer d'Àngel Vidal.

El conjunt de Maricel és format per diversos edificis organitzats a banda i banda del carrer de Fonollar i units per un pont. Són dos grans blocs coneguts com Maricel de Mar i Maricel de Terra, i es van bastir amb elements artístics de diversos períodes i estils. Maricel de Mar es construït sobre les roques. La torre que dóna al baluard, és un element remarcable. Te merlets, porta d'accés d'arc de mig punt, finestra conopial i la imatge de l'arcàngel Sant Miquel. Maricel de Terra és format per un conjunt d'edificis de planta irregular que es troben situats entre el carrer Fonollar, de Sant Joan i de la Davallada. En aquest sector cal esmentar el" Recó de la Calma", amb la porta d'accés i els capitells. Capitells,, fets per l'escultor Pere Jou, formen una sèrie de cinquanta amb temes variats: faules, personatges de principis del s. XX, costums, etc. L'any 1910 Charles Deering va adquirir l'edifici de l'antic hospital de Sant Joan Baptista, que havia estat bastit el segle XIV, i engrandit al segle XIX amb la finalitat de transformar-lo, juntament amb altres edificacions , en residència-museu. Miquel Utrillo fou l'encarregat de les obres, a més d'administrador. L'edifici es va construir amb elements arquitectònics de diverses procedències i èpoques i ja el 1913 contenia importants peces artístiques. El 18-10-1915 es va inaugurar el Saló Gran. L'any 1921 Charles Deering va marxar als Estats Units amb una gran part de les obres de Maricel, que va restar buit durant molts anys. L'any 1932, la Junta de Museus de Barcelona, decidí reutilitzar Maricel com a museu, que es va inaugurar el 14-6-1936. En l'actualitat l'edifici és propietat de l'Ajuntament i la Diputació i és dedicat fonamentalment a activitats artístiques i culturals. Capitells L'any 1915 l'escultor barceloní Pere Jou va arribar a Sitges cridat per Miquel Utrillo amb la finalitat de decorar els edificis de Maricel amb un conjunt d'una cinquantena de capitells. L'artista va realitzar l'encàrrec i posteriorment va establir-se definitivament a la vila. En l'actualitat, els capitells, alguns dels quals s'havien malmès en gran manera, es troben en procés de restauració.

Edifici aïllat de grans dimensions i planta rectangular format per planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dos vessants a dos nivells de teula àrab. La composició de la façana és gairebé simètrica (una de les ales és més simètrica que l'altra); el cos central és més elevat. La planta baixa ha estat molt modificada. L'accés a l'hostal es fa pel primer pis, que té als extrems dues finestres d'arc de mig punt i al cos central diverses obertures d'arc carpanell. Una marquesina d'obra separa el primer del segon pis. Al segon pis hi ha una galeria formada per cinc arcs de mig punt i balcons rectangulars a banda i banda, amb barana de ferro. El pis de les golfes l'ocupen petites obertures emmarcades amb maó vist als cossos laterals, i una galeria central de vuit arcs, també de maó. Segons consta a l'Arxiu Municipal de Sitges, l'any 1919 Joan Vilella va demanar permís a l'Ajuntament per a la construcció d'una casa al passeig de la ribera d'acord amb els plànols realitzats per l'arquitecte Joan Rubio i Bellver i signats amb data del mes d'abril. L'aprovació es va donar el 5 de maig del mateix any 1919. L'edifici, d'estil noucentista, presenta elements que encara tenen regust modernista i eclèctic noucentista, principalment la utilització de maó vist i la decoració d'inspiració oriental (arcs de la galeria del segon pis.)