Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum Edittioclose
Perspectives exteriors de Casa a 'La Ricarda' - 2n Projecte
- Autor:
- Antoni Bonet Castellana
- Data:
- 1953
- Tipus:
- Dibuix
- Tècnica:
- Tinta
- Suport:
- Paper
- Fons:
- Bonet Castellana, Antoni [Subfons]
- Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
close
Esbossos de Casa a 'La Ricarda' - 2n Projecte
- Autor:
- Antoni Bonet Castellana
- Data:
- 1953
- Tipus:
- Dibuix
- Tècnica:
- Tinta
- Suport:
- Paper
- Fons:
- Bonet Castellana, Antoni [Subfons]
- Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
Memòria
La casa és situada en un solar de grans dimensions cobert per una pineda, a la vora del mar. Bonet interpreta el lloc com un territori isòtrop, pautat per una malla quadrada de 8,80 x 8,80 metres que segueix exactament l’orientació del sol. Cada funció domèstica coincideix amb els mòduls d’aquesta malla, coberts per una volta ceràmica suportada per pilars metàl·lics de secció quadrada. Així, els tancaments gaudeixen d’una independència absoluta respecte de la coberta, de manera que els recorreguts de la casa, els espais exteriors, el mobiliari o els petits detalls són entesos com infinites variants de la pauta inicial.
La situación de la casa Gomis, en medio de un bosque frente del mar, muy cerca de Barcelona, resulta determinante en la elaboración del proyecto. La planta está formada por una serie de zonas independientes niños, padres, servicios, porches que se van conectando a la zona de día como si fuera un racimo. De este modo, en los espacios intermedios se pueden llenar de naturaleza y convivir con ella. El programa de necesidades es muy refinado, por ejemplo, el acceso cuenta con un patio en el que se han ubicado un estanque y una escultura; la zona de estar se puede adaptar para reuniones y conciertos; la zona de niños dispone de un patio cerrado para los juegos; el dormitorio de los padres constituye un núcleo independiente en el jardín; la relación con el exterior se tamiza a través de unos porches, etc. La estructura es otro elemento determinante del proyecto, que refleja el aprendizaje de Bonet como socio estudiante del GATCPAC. Está formada por una trama de pilares metálicos, de sección muy reducida, que definen un módulo uniforme de 9 x 9 metros. Sobre estos pilares descansa una cubierta formada por una serie de jácenas de hormigón armado que pautan la casa en una dirección, potenciando la relación con el mar, y una serie de bóvedas a la catalana como las que utilizaba Le Corbusier. La sección de las jácenas de hormigón incluye el canalón para desaguar las cubiertas. La estructura se superpone al programa con gran precisión.
