COAC

Cercar

Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

En Imatges

  • Antoni Bonet Castellana

    Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
    Arxiu Històric del COAC

  • Antoni Bonet Castellana

    autor desconegut
    Arxiu Històric del COAC

Memòria

Barcelona 13/08/1913 - 12/09/1989. Títol d'arquitecte: 1945 (validació). Va iniciar els estudis primaris i secundaris a les Escoles Pies. L’any 1929 va ingressar a la Facultat de Ciències Exactes i a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i va obtenir el títol d’arquitecte l’any 1945. Entre 1932-1936 porta a terme els seus primers treballs professionals al taller d’en Josep Lluís Sert i d’en Josep Torres Clavé. El 1934 ingressa com a soci estudiant del GATCPAC i, el 1935, crea amb Torres Clavé i Sert, la firma MIDVA (mobles i decoració per a l'habitage actual), dedicada a la fabricació de mobles en sèrie, obtenint el primer premi del Saló de Decoració de Barcelona d’aquell mateix any. El 1936 acaba els seus estudis, viatja a París i ingressa a l’estudi de Le Corbusier. Col·labora al mateix temps amb en Sert i Torres Clavé en la construcció del Pavelló d’Espanya per a l’Exposició Internacional de 1937, i construeix l’estand de Catalunya al Pavelló Internacional de Premsa. En plena Guerra Civil espanyola decideix traslladar-se a l'Argentina. Allà constitueix el Grupo Austral amb un grup d’arquitectes argentins. Entre 1938 i 1963, la seva trajectòria professional va transcórrer entre l'Argentina, l’Uruguai i Catalunya, tornant definitivament a Barcelona el 1963. Alguns dels projectes més emblemàtics a Barcelona són La Ricarda, el Canòdrom Meridiana amb el qual va guanyar el premi FAD o l’edifici Mediterrani; la Casa d’estudis per artistes a Buenos Aires, l’edifici Terraza Palace o l’edifici La Solana del Mar.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. 1953 - 1962
  2. 1960 - 1962
  3. 1960 - 1962
  4. 1961 - 1965
  5. 1961 - 1962
  6. 1961 - 1962
  7. 1961 - 1962
  8. 1961 - 1962
  9. 1961 - 1962
  10. 1961 - 1965
  11. 1962 - 1963
  12. 1962
  13. 1963
  14. 1963 - 1964
  15. 1963
  16. 1964
  17. 1964
  18. 1965 - 1972
  19. 1966 - 1972
  20. 1966 - 1975
  21. 1966
  22. 1967 - 1975
  23. 1967 - 1968
  24. 1967
  25. 1968 - 1973
  26. 1970 - 1976
  27. 1971 - 1980
  28. 1973 - 1974
  29. 1974
  30. 1975 - 1976

  1. Casa Gomis

    Antoni Bonet Castellana

    Casa Gomis

    La casa és situada en un solar de grans dimensions cobert per una pineda, a la vora del mar. Bonet interpreta el lloc com un territori isòtrop, pautat per una malla quadrada de 8,80 x 8,80 metres que segueix exactament l’orientació del sol. Cada funció domèstica coincideix amb els mòduls d’aquesta malla, coberts per una volta ceràmica suportada per pilars metàl·lics de secció quadrada. Així, els tancaments gaudeixen d’una independència absoluta respecte de la coberta, de manera que els recorreguts de la casa, els espais exteriors, el mobiliari o els petits detalls són entesos com infinites variants de la pauta inicial.

  2. Apartaments Xipre

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Apartaments Xipre

    En un terreny amb una topografia variable i pronunciada, Bonet superposa dotze crugies de 5 metres d’amplada, estrictament orientades de nord a sud, que serveixen de pauta per a l’adaptació dels apartaments al pendent. Els mòduls que componen els habitatges s’esglaonen progressivament i creen salts d’una planta, tot adaptant-se a la topografia sense rebaixos ni terraplens. Aquesta disposició permet unificar elements constructius que es repeteixen, com ara les fusteries i les baranes, que són identificables dins la imatge variable que ofereix el conjunt. Els apartaments es desplacen per les crugies a la recerca de la millor situació, i cada unitat ocupa dues crugies i dues plantes. De la mateixa manera que en altres projectes d’aquesta època, Bonet assaja dispositius que li permetin de combinar les lleis de la naturalesa amb un criteri geomètric, i el resultat és un conjunt unitari on es produeixen un gran nombre de formes i situacions particulars.

  3. Casa Rubió

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Casa Rubió

    Situada a sobre d’un promontori rocós davant del mar, la casa s’adapta a la irregularitat del terreny per mitjà de nombroses tirades a 45 graus i una combinació de materials que inclou el paredat vist, l’emblanquinat i les superfícies vidrades. La sala d’estar dóna paral·lelament al paisatge, mentre que les terrasses hi apunten els angles aguts. Els dormitoris se situen sota la terrassa principal, de manera que tota la casa forma un gran organisme a dos nivells. El díedre que tanca la terrassa superior i els terrassaments que porten fins a la platgeta responen a una transformació integral de l’indret.

  4. Blocs Q del Polígon Montbau

    Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Maria Soteras i Mauri

    Blocs Q del Polígon Montbau

    El disseny del bloc Q, juntament amb el P i R van permetre doblar la densitat de l’edificació de la segona etapa de la construcció de Montbau, separada de la primera pel Torrent Central (de Pomaret). Organitzativament és similar al braç curt de la L del bloc P, de planta quadrada i 17 m de costat. Igual que allà, l’escala es troba al mig i dona accés a 4 habitatges per replà. Però el fet de tenir 14 plantes d’alçada, en lloc de només 4, obliga per normativa a col·locar ascensors. Se’n posen 2 per bloc, servint a les plantes parells i imparells respectivament. L’altre fet diferencial és el gir de 45º respecte a l’ordenació de la resta d’edificis, per tal d’aconseguir una bona orientació i per evitar la frontalitat entre les torres, optimitzant les vistes i l’assolellament de tots els habitatges. És l’única construcció per la que es va aplanar el terreny, amb la qual cosa totes 4 façanes són de la mateixa alçada. L’estructura d’aquest edifici és mixta de formigó i obra. A l’època encara hi havia la tendència de construir amb el sistema de parets de càrrega els edificis de major alçada. En aquest cas concret s’introdueix el formigó armat a les parets exteriors i es manté el maó per a l’estructura interior.

  5. Apartaments Madrid

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Los apartamentos Madrid están situados en un terreno de acusada pendiente con vistas al mar, y en medio de un bosque existente de pinos muy altos. El conjunto se coloca sobre la pendiente de un solar muy alargado, acumulando los apartamentos en tres plantas como si fueran un muro de contención, con dos fachadas principales muy distintas: en la fachada de acceso se perciben dos plantas y, en la fachada sur, tres. Al acumular los apartamentos en tres plantas se puede mantener la máxima superficie de bosque delante del bloque para respetar el entorno y filtrar las vistas y el asoleo de la fachada sur. La estructura del conjunto está formada por una serie de muros de carga paralelos, con una crujía de 5 metros. Estos muros se van retranqueando en planta y en sección cada dos crujías para adaptarse a la pendiente del terreno natural. El acceso a los apartamentos se produce a través de la planta intermedia, por medio de un porche retranqueado en planta y en sección por la parte de atrás. Los apartamentos en cada planta son distintos, porque responden a situaciones muy distintas en función de su relación con el porche o con el muro de contención. Los muros de carga en los retranqueos están revestidos con la piedra del lugar para integrarse con el paisaje. El resto de los muros son blancos, y la fachada que da al mar dispone de grandes terrazas que coinciden con las zonas de estar, y están soportadas por pilares metálicos.

  6. Apartaments Reus

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Los apartamentos Reus están situados en la parte más alta del Cap de Salou, desde donde se domina toda la costa, con vistas hacia Tarragona. La parte de atrás del terreno está resguardada por un bosque de pinos muy denso. En este caso, Bonet ha agrupado los apartamentos en tres edificios independientes de planta cuadrada que se van escalonando entre sí, tanto en planta como en alzado. Cada bloque se apoya sobre una planta semisótano que contiene los servicios del edificio y sirve de basamento, y cada bloque tiene cuatro apartamentos por planta, distribuidos en forma de molinete, cada uno en una esquina; de esta forma, cada apartamento dispone de dos fachadas y puede ventilar todas las piezas al exterior. A todos ellos se accede a través de un sistema de escaleras exteriores, situadas en las esquinas, que refuerzan la imagen dinámica de la planta. Desde los apartamentos de la última planta se accede al ático, que está retrasado de la fachada, es totalmente vidriado y está protegido con persianas correderas de librillo. La estructura es de muros de carga y está organizada en forma de cruz. Tanto los muros del semisótano como los muros donde se apoyan las escaleras exteriores están revestidos con piedra del Cap de Salou.

  7. Snack Bar i Vestuaris Cala Crancs

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Cuando Bonet empezó a tener encargos en Catalunya se asoció con Josep Puig i Torné para desarrollar los proyectos. Juntos construyeron una serie de proyectos residenciales en el Cap de Salou: los apartamentos Xipre, Cala Vinya, Reus, Madrid, la casa Rubio y el snack y vestuarios Cala Crancs, actualmente conocidos como la plaza de los triángulos. El promotor de estos equipamientos fue Josep Lluís Rubio, el mismo propietario de la casa Rubio. El conjunto constituye un proyecto de paisaje que consiste en la construcción del camino de acceso a la playa, a lo largo del cual se van distribuyendo distintos equipamientos. El de más arriba es el chiringuito, que actualmente sirve de centro cívico. El siguiente es una plaza con un porche para celebrar actividades con los vecinos. El tercero es otro porche que sirve de mirador y está construido justo encima de los vestuarios. Cada una de estas tres piezas es un triángulo de hormigón armado soportado sobre pilares metálicos que siguen el mismo criterio compositivo que la casa Rubio, sólo que al tener mayor libertad funcional se pueden disgregar y definir un espacio público. Parecen fragmentos de espacio que se hubieran desprendido directamente de la vivienda.

  8. Apartaments Cala Viña

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Apartaments Cala Viña

    Los apartamentos Cala Vinya están situados en un terreno en pendiente y forman un conjunto de quince bloques de seis viviendas cada uno. Estos bloques forman dos hileras que rodean una explanada central donde se encuentran el aparcamiento, las piscinas y otros servicios comunes. Cada bloque tiene tres plantas, con dos apartamentos por planta, a los que se accede mediante un sistema de pasarelas y escaleras exteriores situadas en los espacios intermedios. Los apartamentos son mínimos, y se organizan a partir de un pequeño núcleo de servicios que separa el único dormitorio de la zona de día. La cocina está abierta, pero separada de la sala de estar comedor por la chimenea. A pesar de que los bloques de Cala Vinya son unidades de seis apartamentos, su imagen está basada en las casas Citrohan de Le Corbusier, que son viviendas unifamiliares aunque tienen cuatro plantas. Todos los apartamentos están orientados a sur, con vistas al mar, lo que genera dos fachadas muy distintas. Las fachadas a sur tienen terrazas de un extremo a otro, con una importante impronta horizontal, mientras que las fachadas a norte tienen una intensa componente vertical, remarcada por las ventanas de los dormitorios que van de suelo a techo, los bajantes cerámicos de color naranja y una textura muy rugosa de la fachada. En la segunda fase se construyó un hotel.

  9. Polígon Montbau: Segona Unitat

    Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Maria Soteras i Mauri

    Polígon Montbau: Segona Unitat

    Quan el 1961 es va decidir construir el segon sector, el Patronat va encarregar als arquitectes Manuel Baldrich, Antoni Bonet, Pedro López Iñigo i Josep Soteras la redacció del corresponent projecte arquitectònic. Quines van haver de ser les raons per escollir aquest equip tan heterogeni, composat per dos arquitectes municipals, un arquitecte provincial i un arquitecte independent, acabat d'arribar de l'Argentina amb un evident prestigi professional? Aquest equip, tot i la presència dels arquitectes municipals, un d'ells coautor del primer Pla, va decidir que no podia limitar-se a projectar els edificis, sinó que calia refer totalment també l'estructura urbanística d'aquell sector. Es va fer, doncs, un Pla nou, que es va aprovar el 2 de juliol de a 1962. Amb aquest nou Pla sembla que es va aconseguir, exactament, el doble nombre d'habitatges de què s'havia previst en un principi en aquell sector.

  10. Blocs P del Polígon Montbau

    Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Maria Soteras i Mauri

    Blocs P del Polígon Montbau

    A la segona etapa de la planificació del polígon d’habitatge de Montbau es produeix un augment de la densitat de l’edificació. Serà la forma d’agrupar alguns edificis i l’increment d’alçada d’altres el que permetrà aconseguir-ho. L’espai públic resultant té una escala més domèstica, generant petites places al voltant de l’edificació. El bloc P és un dels tipus desenvolupats a tal fi. Una successió de blocs en L, decalats, genera un entramat singular, al voltant del qual es projecten 3 grups separats, formats per 3 torres cadascun i que tanquen el conjunt. Els habitatges del braç llarg de la L tenen l’escala ventilada i il·luminada per façana i l’accés des del carrer a cota de planta segona, cosa que obliga a una tipologia diferent a la planta primera. Aquí els habitatges només tenen una façana, mirant cap a la plaça. A les plantes 2, 3 i 4 hi ha 2 habitatges per replà i façana davant i darrera. A la part curta de la L, l‘escala queda al mig de la planta i dona accés a 4 habitatges per replà. Al conjunt del bloc, totes les peces, a excepció dels lavabos, son exteriors. I tant a les sales com als dormitoris principals es produeix un endarreriment del pla de façana que dona a un espai exterior, unes terrasses, davant d’elles i genera un element compositiu molt característic i diferencial de la resta de façanes que no miren a la plaça. El sistema constructiu de parets de maó de càrrega permet aquestes grans obertures, donat que són perpendiculars a les façanes Sud i Nord. Les façanes combinen l’obra vista amb peces ceràmiques vidriades de la Bisbal de colors entre el blau i el verd.

  11. Canòdrom Meridiana

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Canòdrom Meridiana

    El programa d’una pista per a curses de llebrers dóna lloc a un edifici peculiar i amb unes servituds pròpies. Bonet concep una llarga construcció en forma de grill de taronja i amb una coberta unitària. L’element tipus de suport consta d’un únic pilar d’acer col·locat al centre, que suporta una jàssera volada a banda i banda. El desequilibri creat es compensa amb el pes del para-sol que filtra la llum del sud, i uns tirants vinculats als pilars que en contraresten el pes. La coberta, fràgil i inestable, és formada per unes riostes que suporten unes planxes prefabricades, i queda fixada definitivament per un tirant a cada extrem. A sota d’aquest gran pla bombat s’hi disposa la plataforma que acull la circulació dels espectadors, com també l’accés a les taquilles d’apostes i a les grades. Sota la plataforma hi ha les gosseres i les dependències de serveis.

  12. Edifici d'Habitatges al Carrer Sardenya

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Edifici d'Habitatges al Carrer Sardenya

  13. Edifici de Serveis del Complex Turístic Politur

    Antoni Bonet Castellana, Josep Maria Esquius i Prat, Josep Puig i Torné

    Edifici de Serveis del Complex Turístic Politur

    L'edifici es troba situat a l'entrada del Complex Turístic Politur i engloba una sèrie de serveis molt variats d'atenció al públic: centre d'informació, supermercat, magatzem general, oficines de venda, administració, oficina tècnica i aparcament. Amb l'objectiu de funcionar com a reclam publicitari per a la venda de parcel·les s'ha afegit un element espectacular completament diferenciat de la resta de l'edifici. Aquest reclam està format per un sistema de làmines de formigó armat que generen un gran paraigua triangular que es divideix en quatre triangles equilàters. El triangle central dibuixa un buit retallat i cada un dels tres triangles restants ve definit per tres paraboloides hiperbòlics de 8cm de gruix. Aquests tres triangles estan recolzats sobre tres pilars de formigó armat que reben un sistema de tensors a la part superior per suportar la coberta. Els pilars porten incorporats els focus que il·luminen la coberta per sota. La resta de l'edifici està resolt amb estructura d'acer per a diferenciar-se totalment del paraigua publicitari i sobre la coberta es desenvolupa l'aparcament. L'espai buit que queda entre el paraigua i la coberta emmarca el conjunt de la urbanització.

  14. Casa Castanera

    Antoni Bonet Castellana

    Casa Castanera

    La casa crea una plataforma pròpia que la desvincula dels accidents del terreny. Una gran terrassa amb vistes al mar incorpora diverses zones d’estar: la sala interior, al mateix nivell; un pati amb visuals sobre el nivell inferior, on hi ha els dormitoris; l’escala de baixada, entre aquest pati i la sala d’estar; dos grans parterres enjardinats; la piscina, i una gran pèrgola de formigó, a una alçària de 4,50 metres, suportada només per tres punts. Aquesta gran pèrgola sobre la terrassa defineix un espai exterior propi per mitjans rotundament arquitectònics, de manera que les qualitats naturals de l’indret romanen en segon terme.

  15. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Canòdrom Meridiana

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

  16. Torre Cervantes

    Antoni Bonet Castellana

    Torre Cervantes

  17. Edifici Renault

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Situat al pas de la Via Augusta per Tarragona, l’Edifici Renault d’Antoni Bonet Castellana i Josep Puig Torné és una de les dues construccions de l’empresa automobilística tenia a Tarragona juntament amb el garatge, taller i aparador projectat per Josep Maria Monravà situat al costat i construït 8 anys abans. En quant a l’Edifici Renault, racionalista, consta de cinc plantes de les quals les tres superiors estan dedicades a l’ús residencial, mentre que la planta baixa i l’entresòl eren destinades a les oficines de Renault (actualment ocupades per un local comercial). L’exterior és d’obra vista, amb una façana lleugera amb persianes abatibles que cobreix els balcons i compleix la funció de mur-cortina.

  18. Conjunt d'Habitatges Estrelles Altes

    Antoni Bonet Castellana

    Conjunt d'Habitatges Estrelles Altes

  19. Reactor i Sitja de Barres de Granit de la Central Nuclear de Vandellòs I

    Antoni Bonet Castellana, Felipe Lafita

    a Central Nuclear de Vandellòs-I es un conjunto de edificios para la producción de electricidad. Los edificios principales, objetos de este Registro, son el cajón del reactor y el silo de barras de grafito. En 1989, cesó su actividad de la central tras 17 años de funcionamiento a raíz de un incidente en la planta. La empresa propietaria, Hifrensa, llevó a cabo la descarga del reactor, la evacuación del combustible gastado, el acondicionamiento de los residuos de operación y la extracción de los residuos almacenados en los silos de grafito. Estas tareas finalizaron en el 1994. La segunda fase del desmantelamiento, a cargo de Enresa, está actualmente en marcha y tiene por objetivo acondicionar el emplazamiento y retirar las estructuras convencionales (central auxiliar, almacenes y oficinas). Se retira el bardaje del cajón del reactor y se inicia el proceso de descontaminación del silo de barras de grafito. Cajón del reactor El conjunto del reactor contiene tres partes, cajón del reactor, sótano de turbinas y salas auxiliares. En la actualidad, este programa se ha visto alterado por el proceso de desmantelamiento del que está siendo objeto a central. El cajón del reactor está en periodo de latencia hasta el año 2028. En su interior, se almacena la maquinaria original y las partes principales del reactor. Estos elementos están contaminados. El periodo de latencia permite reducir los niveles de radiación de estos materiales. El área destinada a las turbinas es, actualmente, el área de almacenes de Enresa. La turbina que originó el incendio de 1989 está enterrada. Finalmente, donde estaban ubicadas las salas auxiliares y sala de control están las oficinas y laboratorios de Enresa, que ha reutilizado la estructura original de hormigón para colocar el programa necesario para llevar a cabo su centro de investigación. Se ha retirado la totalidad de la envolvente original. El aspecto exterior del edificio de contención ha sido diseñado por Enresa. En su interior contiene la torre del reactor de planta hexagonal. Esta construcción todavía no se ha descontaminado. Silo de barras de grafito Es un edificio aislado, implantado según las necesidades de la empresa explotadora al lado del barraco de Lleria. Se utiliza una estructura de hormigón fuertemente armado para la construcción de los muros. Una vez descontaminado por Enresa, este edificio se muestra como una ruina. La degradación que podemos observar en el silo está provocada por agentes atmosféricos: sol, lluvia y viento y por la acción destructiva del ser humano. Estas acciones se pueden observar en las superficies de hormigón del silo tras el proceso de descontaminación. Ya sean surcos que producen las máquinas de repicado para sustraer la capa radioactiva.

  20. Torre Urquinaona

    Antoni Bonet Castellana, Benito Miró Llort

    Torre Urquinaona

    La Torre Urquinaona constitueix un exemple d’ocupació d’un xamfrà de l’Eixample amb un programa especulatiu d’oficines resolt decididament concentrant edificabilitat a la cantonada i retirant-la dels altres edificis de l'illa a base de configurar la resta de la parcel·la com un sòcol-edifici de sis plantes que aïlla la torre. El sòcol alinea una crugia amb els edificis veïns, tant sobre la plaça Urquinaona com sobre el carrer Roger de Llúria, per recular posteriorment cap a l’interior de la parcel·la i deixar el volum de la torre net des de terra. La torre pròpiament dita és un volum d’esveltesa i alçada considerables caracteritzat per una secció que varia cada poques plantes per esgraonar el volum i trencar la monotonia d’unes façanes que Bonet va voler variables en alçada. Arrenca directament des de terra i deixa al descobert uns pilars metàl·lics molt robustos. La base de la torre i del sòcol és un mur cortina d’alumini i vidre de color bronze, molt fosc, sobre el qual se superposen unes tribunes massisses en el pla del carrer, obertes lateralment, amb un revestiment a base de gres gris fosc que va motivar que, al seu dia, l’edifici fos batejat com “el gratacel del color de la societat” i que, juntament amb el tintat fosc dels vidres, dóna a la torre un caràcter sorprenentment discret tot i el seu volum. Les tribunes li donen un aspecte estriat que contribueix a accentuar encara més l'alçada. Són remarcables, igualment, els coronaments del sòcol, mitjançant unes reixes metàl·liques molt singulars que contribueixen a desdibuixar-ne el límit alhora que amaguen la maquinària de l’edifici.

  21. Edifici Mediterrani

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Edifici Mediterrani

    L’edifici Mediterrani és una crítica construïda al model de casa d’habitatges que Cerdà proposa per a l’Eixample de Barcelona, amb poca façana, molta profunditat edificable i diversos patis interiors, només apte per a pisos de molta superfície, difícilment adaptable a habitatges més petits. Bonet Castellana disposa un edifici en doble crugia, completament rectilini, prismàtic pur, amb la meitat dels habitatges abocats al carrer i l’altra meitat al pati interior de l'illa. Els patis interiors, de bona mida, queden unificats en una sola banda, per la qual ventilen exclusivament habitacions per fugir de fums i brutícia innecessaris. Al xamfrà de la parcel·la la intervenció s’explica per si mateixa: els dos blocs arriben per separat i es disposen en longituds diferents per tal de respectar-ne la geometria. La geometria dels blocs d’habitatge no es modifica per adaptar-la al contorn del carrer en cap moment. L’edifici que s’aboca al carrer no toca el terra, queda alçat sobre una planta baixa que forma una porxada respecte al carrer (una planta baixa lliure, o pilotis, segons la denominació moderna). Els pilars presenten un disseny singular atès que, per estalviar fonaments, grups de tres pilars queden estintolats sobre un únic suport. Els esforços queden transmesos per una columna complexa en forma de ventall. Les façanes queden formades per bandes verticals alternes de finestres, terrasses (a les quals s’aboquen les sales d'estar) i panys aplacats amb gres de color verd fosc que agrupen les parets de les habitacions. El ritme, sever, pauta l’edifici i compatibilitza el seu mòdul amb el de les cases veïnes. Les porteries d’accés als habitatges són de disseny molt singular, totes diferents. Estan totalment envidrades i permeten la visió des del carrer. Aturar-se en els detalls de cadascuna és recomanable.

  22. Poblat Hifrensa

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Poblat Hifrensa

    El projecte respon a un programa per allotjar els treballadors de la central nuclear de Vandellòs, en una implantació propera a la central, projectada pel mateix Bonet Castellana. El terreny presenta suaus pendents orientats cap al mar i arbredes formades per oliveres, garrofers, figueres i una petita pineda. L’encàrrec establia que les construccions no malmetessin el paisatge i quedessin amagades per la vegetació. A l’àrea central hi ha quatre edificis: una residència per a treballadors solters, un club amb un petit equip d’assistència, una escola amb una llar d’infants i un supermercat. Al sector nord es destina una àrea per a 280 habitatges i una altra àrea d’ús col·lectiu. La trama per a vianants és formada per dues places unides per un ampli passeig, i queda complementada per uns camins secundaris que enllacen racionalment totes les zones. A l’entrada hi ha el pavelló dels vigilants, la centraleta telefònica i l’estació meteorològica, tots tres edificis coberts amb una cúpula de formigó armat recoberta de trencadís ceràmic de color groc, i suportada per esvelts perfils metàl·lics. El poblat s’ha concebut perquè els tècnics i els seus familiars puguin dur a terme una vida individual i col·lectiva completes.

  23. Casa Cruylles

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Casa Cruylles

    La casa se situa davant d’una caleta, al final d’un tàlveg que es va obrint al mar a mesura que s’hi apropa. Bonet interpreta les característiques del lloc a través d’una geometria trapezoïdal que afecta la configuració dels tancaments, les voltes dels sostres i fins i tot els paviments, assimilant tota la casa a una vasta composició de teules àrabs. Des d’una plataforma enjardinada es baixa a la casa a través d’una escala de cargol. En un nivell intermedi hi ha els dormitoris de tota la família, i uns graons més avall s’arriba a la sala d’estar, coberta per tres grans voltes. En un nivell més baix hi ha un porxo que fa de menjador d’estiu, connectat amb la rocalla que porta a la caleta. A la plataforma superior, una coberta esfèrica invertida sobre els dormitoris dels convidats completa la composició. Bonet empra la geometria per interpretar l’emplaçament i les complexes servituds d’un programa domèstic.

  24. Pavellons de Vigilants de la Central Nuclear de Vandellòs

    Antoni Bonet Castellana

    El pabellón de vigilantes es un edificio aislado, implantado en una posición preestablecida por el cliente, subordinada funcionalmente a los requerimientos específicos de un complejo atómico. Bonet utiliza un casquete curvo, con el objetivo de pasar desapercibido en un paisaje agrícola de algarrobos, olivos y márgenes de piedra, según la mirada de Nicolau Rabasseda, colaborador de Bonet entre 1966 y 1972: “Estos proyectos tienen una base geométrica indudable y una parte sensorial y orgánica que tiene que ver con el modernismo. Bonet tenía muy claro que en un paisaje había que intervenir de manera neutra y pasar desapercibido, sin techos planos, lo más similar a la naturaleza. Por ejemplo, con la forma del huevo: un huevo es lo más neutro que hay, no tiene aristas, como sucede en un estudio de fotografía, que no debe haber aristas, se busca una ausencia total de formas. Pretendía intervenir en la naturaleza casi sin forma para que ésta (la naturaleza) fuese revelando todo su esplendor. Fue importante la influencia del modernismo en los racionalistas”. En efecto, Bonet opta por la estrategia del camuflaje con formas curvas revestidas con cerámica rota o trencadís, que dan un aspecto de reptil a los edificios. El edificio asemeja una tortuga descansando entre las rocas. Éste es un recurso propio de la arquitectura modernista catalana que fue particularmente explorado por Gaudí, por la utilización de formas geométricas no euclidianas, inspiradas en sus observaciones naturalistas, como el paraboloide hiperbólico, el hiperboloide, el helicoide o el conoide. Geometrías que podemos observar en las cubiertas de La Pedrera (1906) y la casa Batlló (1904), obras también con aspecto de reptil. Según Oriol Bohigas, “en algunas obras de Bonet se puede reconocer el recuerdo del Gaudí que dejó en Barcelona”.

  25. Finca Mas Ribera

    Antoni Bonet Castellana

    Finca Mas Ribera

    Situades en una urbanització de Maresme, les cases Ribera estan composades per dos habitatges destinats a dos germans i un habitatge per als vigilants. Les edificacions són de característiques similars i comparteixen cota per tal d'obtenir les millors vistes cap al mar, situat a certa distància. Respectuoses amb l'entorn, les dues cases, orientades a sud i est, estan semienterrades al vessant del turó, sense renunciar a un bon assolellament. Amb la mateixa voluntat d'integració, l'arrebossat de les cases i del pavelló és d'un to vermell fosc que harmonitza amb en el verd del paisatge. Una de les cases integra en la seva composició un estany d'aigua preexistent, que havia servit per regar el terreny. L'accés amb automòbil en les dues cases es realitza a través del terrat, punt proper al garatge; d'aquesta manera es garanteix que les visuals des de l'interior s'obrin al pla de la parcel·la i cap al mar llunyà, sense contacte visual amb els cotxes. La casa dels vigilants, unitat independent d'aquestes, té una forma característica amb la finalitat de integrar-se al conjunt i al paisatge, i genera un gran pati interior obert.

  26. Edifici d'Habitatges Cavallers 76

    Antoni Bonet Castellana

    Edifici d'Habitatges Cavallers 76

    El edificio está ubicado en el barrio de Pedralbes, uno de los más ricos de Barcelona. Los elementos más característicos de este edificio son los pilares de hormigón de planta baja y los elementos de hormigón visto de la fachada, formados por placas de cerramiento planas que se alternan con amplios voladizos en terrazas y amplias lamas verticales, elementos que Bonet Castellana había ensayado anteriormente en el edificio Mediterráneo. Los pilares de planta baja no tienen la geometría rígida de los pilotis de Le Corbusier, sino que se adaptan con su posición y geometría al edificio y a los desniveles de cota del solar, acotando espacios de transición entre exterior y interior. El programa tipo de la vivienda se resuelve en superficies formadas por piezas muy amplias, con cocina, sala estar, comedor, dormitorios con baño, aseo, dormitorio y aseo para el servicio, terraza, etc. La única planta con viviendas de tamaño más reducido es la cuarta. Eel propio arquitecto, en el momento de finalizar la construcción se quedó con dos pisos, ático con terraza y el primero primera, y con un local de la planta donde trasladó su estudio profesional.

  27. Mútua Laboral Midat

    Antoni Bonet Castellana

    Mútua Laboral Midat

    Aquest conjunt d'enormes dimensions està destinat a la rehabilitació d'obrers accidentats, amb la possibilitat d'atendre'ls en règim d'internat, per als casos d'invalidesa temporal, i de recuperació per als externs les lesions dels quals no els impedeixin desplaçaments. El centre de recuperació ocupa la millor ubicació del terreny. Es col·loca a la cornisa de la Plana de Can Genís, sobre el vessant sud de la muntanya. Els edificis no tenen pràcticament façana nord i la Plana es manté lliure. Totes les dependències gaudeixen d'orientació sud, assolellament i vista panoràmica cap al mar, col·locats en una sèrie de nivells esglaonats en el vessant. Tot i ser un solar en pendent, el projecte aconsegueix agrupar totes les activitats del "cicle total de la vida diària dels interns" a la planta principal. Això minimitza els desplaçaments verticals dels interns. A més, en situar l'accés al centre en aquest mateix nivell, s'aconsegueix que els visitants o usuaris en règim extern puguin dur a terme totes les seves visites a aquesta mateixa planta, sense interferir en les àrees d'habitacions. El centre es troba situat en un entorn natural que, juntament amb el clima, l'assolellament, el silenci i les vistes al mar, contribueixen a la funció terapèutica del conjunt, que integra àmplies àrees de passeig enjardinades. Comprèn diferents zones: àrees de bosc natural de flora mediterrània, una àrea de recuperació amb àmplies superfícies de gespa i plantacions, així com massissos de plantes i conjunts arbustius de floració primaveral, una àrea esportiva i una zona d'esbarjo per a ús massiu en els dies festius amb terrasses esglaonades, ombra, barbacoes, bancs i taules d'obra a l'aire lliure. Les diferents àrees es troben comunicades per una carretera privada, per camins i rampes i, a més, mitjançant un telefèric que uneix el centre de recuperació i les zones esportives i d'esbarjo.

  28. Casa Raventós

    Antoni Bonet Castellana

    Casa Raventós

    Bonet aplica a la casa Raventós alguns dels criteris descoberts en altres cases amb emplaçaments semblants i inventa noves disposicions amb elements ja assajats. La casa salva el fort pendent del terreny per mitjà d’un important rebaix de terres que redueix al mínim el volum emergent. Els dormitoris s’allotgen a la planta inferior, ensorrada en el terreny, amb una adaptació de la traça del mur de contenció a les peculiaritats més ínfimes del programa. A la planta superior, un ventall de voltes trapezoïdals de formigó permet que el programa domèstic es desenvolupi amb llibertat. Aquestes voltes estan descarregades sobre unes grans jàsseres que alliberen tota la planta, la qual cosa afavoreix la transparència visual en sentit transversal. El nivell dels dormitoris avança sobre el terreny i crea una gran terrassa al nivell superior, tancada per un mur de pedra que fa ressaltar els volums seriats de la coberta descarregada.

  29. Casa Balañà

    Antoni Bonet Castellana

    Casa Balañà

  30. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Premi Extraordinari 1958-1976

    Premi FAD

    Casa Gomis

    Antoni Bonet Castellana

Arxiu

  • Fons Antoni Bonet Castellana / Arxiu Històric del COAC

Audiovisual

  • Recordant Antoni Bonet Castellana

    1:44:39

    Recordant Antoni Bonet Castellana

Bibliografia