Construïda al 1971, la casa Güell és l'última de tota la sèrie d'experimentacions amb habitatge unifamiliar que Coderch va dur a terme al llarg de la seva carrera professional. L'encàrrec, situat al barri de La Bonanova de Barcelona, presenta variacions respecte a les seves precedents més immediates (Casa Zóbel i Entrecanales) donades les particularitats de la parcel·la.

Allargada i en pendent, obliga a plantejar el seu organigrama distributiu en paral·lel; quedant els serveis en l'ala nord-oest, les habitacions són situades simètricament respecte a l'eix de l'estar. La condició del solar obliga a fer una entrada descendent per les escales, que amb els volums de la segona planta (suite, garatge) aconsegueixen donar la sensació d'estar entrant a l'habitatge per una escletxa.

L'idea del hall ha estat desdibuixada, i des del vestíbul ja no es té la referència d'eix de visuals; el recorregut aboca a l'unidireccionalitat que dona frontalment amb la paret il·luminada del hall i es perd la noció directa del jardí. Aquestes petites variacions, en efecte domino, van condicionant altres aspectes fins ara visibles en els altres habitatges unifamiliars. El pati propi del menjador ha estat eliminat, i s'observa la posició destacada de la sala d'estar respecte de la resta per poder recollir el màxim de sol possible, doncs el pendent va en contra de les condicions òptimes d'il·luminació.
El revestiment ha deixat de ser revocat i canvia per adaptar-se a un medi més urbà, tot i el caràcter residencial del barri de La Bonanova. Els murs s'han deixat vistos de maó manual, mentre que el cantell dels forjats s'ha revestit de peces planes de ceràmica.

La Casa Güell se situa al barri tipus ciutat-jardí de la Bonanova, als peus de la Serra de Collserola, en una parcel·la difícil, en pendent i amb una orientació desfavorable. D'aquestes condicions, resulta un projecte de gran compacitat –especialment a la planta baixa– en comparació amb altres habitatges unifamiliars de Coderch. D'altra banda, les necessitats de ventilació i il·luminació obliguen a introduir-hi diversos patis interiors.

El conjunt conforma un bloc de dues plantes retranquejat l'articulació del qual recorda el model de casa-pati moderna assajat per Mies van der Rohe. L'accés se situa al nord-oest de la parcel·la, al límit, i es produeix en descens per un pati anglès. La planta baixa, en forma d’U, s'articula en tres zones al voltant del vestíbul d'accés: zona de servei, estances i dormitoris. La primera planta conté dormitoris i estances, a més d´un apartament annex amb accés independent per al servei, i està comunicada amb el garatge.

A la seva estructura espacial es produeix una continuïtat respecte a les cases Gili i Entrecanales, encara que s'introdueixen variacions. Una d'aquestes és la materialitat del projecte d'un caire més urbà: la façana és de maó vist. Els cantells dels forjats estan revestits amb plaquetes ceràmiques que assenyalen l'horitzontal. El sistema constructiu emprat consisteix en lloses recolzades sobre murs i pilars.