Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Casa Güell

  • Casa Güell

  • Casa Güell

  • Casa Güell

  • Casa Güell

  • Casa Güell

  • Casa Güell

Memòria

Construïda al 1971, la casa Güell és l'última de tota la sèrie d'experimentacions amb habitatge unifamiliar que Coderch va dur a terme al llarg de la seva carrera professional. L'encàrrec, situat al barri de La Bonanova de Barcelona, presenta variacions respecte a les seves precedents més immediates (Casa Zóbel i Entrecanales) donades les particularitats de la parcel·la. Allargada i en pendent, obliga a plantejar el seu organigrama distributiu en paral·lel; quedant els serveis en l'ala nord-oest, les habitacions són situades simètricament respecte a l'eix de l'estar. La condició del solar obliga a fer una entrada descendent per les escales, que amb els volums de la segona planta (suite, garatge) aconsegueixen donar la sensació d'estar entrant a l'habitatge per una escletxa. L'idea del hall ha estat desdibuixada, i des del vestíbul ja no es té la referència d'eix de visuals; el recorregut aboca a l'unidireccionalitat que dona frontalment amb la paret il·luminada del hall i es perd la noció directa del jardí. Aquestes petites variacions, en efecte domino, van condicionant altres aspectes fins ara visibles en els altres habitatges unifamiliars. El pati propi del menjador ha estat eliminat, i s'observa la posició destacada de la sala d'estar respecte de la resta per poder recollir el màxim de sol possible, doncs el pendent va en contra de les condicions òptimes d'il·luminació. El revestiment ha deixat de ser revocat i canvia per adaptar-se a un medi més urbà, tot i el caràcter residencial del barri de La Bonanova. Els murs s'han deixat vistos de maó manual, mentre que el cantell dels forjats s'ha revestit de peces planes de ceràmica.

Autor: Omar Ornaque Mor

La Casa Güell se sitúa en el barrio tipo ciudad-jardín de La Bonanova, a los pies de la Sierra de Collserola, en una parcela difícil, en pendiente y con una orientación desfavorable. De estas condiciones resulta un proyecto de gran compacidad –especialmente en su planta baja– en comparación con otras viviendas unifamiliares de Coderch. Por otra parte, las necesidades de ventilación e iluminación obligan a introducir diversos patios interiores. El conjunto conforma un bloque de dos plantas retranqueado cuya articulación recuerda el modelo de casa-patio moderna ensayado por Mies van der Rohe. El acceso se sitúa al noroeste de la parcela, en su límite, y se produce en descenso por un patio inglés. La planta baja, en forma de U, se articula en tres zonas en torno al vestíbulo de acceso: zona de servicio, estancias y dormitorios. La primera planta contiene dormitorios y estancias, además de un apartamento anexo con acceso independiente para el servicio, y está comunicada con el garaje. En su estructura espacial se produce una continuidad con respecto a las casas Gili y Entrecanales, aunque se introducen variaciones. Una de éstas la constituye la materialidad del proyecto de un cariz más urbano: la fachada es de ladrillo visto. Los cantos de los forjados están revestidos con plaquetas cerámicas que señalan la horizontal. El sistema constructivo empleado consiste en losas apoyadas sobre muros y pilares.

Autor: Gemma Barricarte Armendáriz

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa