Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

  • Casa Güell

  • Casa Güell

  • Casa Güell

  • Casa Güell

  • Casa Güell

  • Casa Güell

  • Casa Güell

Memòria

Construïda al 1971, la casa Güell és l'última de tota la sèrie d'experimentacions amb habitatge unifamiliar que Coderch va dur a terme al llarg de la seva carrera professional. L'encàrrec, situat al barri de La Bonanova de Barcelona, presenta variacions respecte a les seves precedents més immediates (Casa Zóbel i Entrecanales) donades les particularitats de la parcel·la.

Allargada i en pendent, obliga a plantejar el seu organigrama distributiu en paral·lel; quedant els serveis en l'ala nord-oest, les habitacions són situades simètricament respecte a l'eix de l'estar. La condició del solar obliga a fer una entrada descendent per les escales, que amb els volums de la segona planta (suite, garatge) aconsegueixen donar la sensació d'estar entrant a l'habitatge per una escletxa.

L'idea del hall ha estat desdibuixada, i des del vestíbul ja no es té la referència d'eix de visuals; el recorregut aboca a l'unidireccionalitat que dona frontalment amb la paret il·luminada del hall i es perd la noció directa del jardí. Aquestes petites variacions, en efecte domino, van condicionant altres aspectes fins ara visibles en els altres habitatges unifamiliars. El pati propi del menjador ha estat eliminat, i s'observa la posició destacada de la sala d'estar respecte de la resta per poder recollir el màxim de sol possible, doncs el pendent va en contra de les condicions òptimes d'il·luminació.
El revestiment ha deixat de ser revocat i canvia per adaptar-se a un medi més urbà, tot i el caràcter residencial del barri de La Bonanova. Els murs s'han deixat vistos de maó manual, mentre que el cantell dels forjats s'ha revestit de peces planes de ceràmica.

Autor: Omar Ornaque Mor

La Casa Güell se situa al barri tipus ciutat-jardí de la Bonanova, als peus de la Serra de Collserola, en una parcel·la difícil, en pendent i amb una orientació desfavorable. D'aquestes condicions, resulta un projecte de gran compacitat –especialment a la planta baixa– en comparació amb altres habitatges unifamiliars de Coderch. D'altra banda, les necessitats de ventilació i il·luminació obliguen a introduir-hi diversos patis interiors.

El conjunt conforma un bloc de dues plantes retranquejat l'articulació del qual recorda el model de casa-pati moderna assajat per Mies van der Rohe. L'accés se situa al nord-oest de la parcel·la, al límit, i es produeix en descens per un pati anglès. La planta baixa, en forma d’U, s'articula en tres zones al voltant del vestíbul d'accés: zona de servei, estances i dormitoris. La primera planta conté dormitoris i estances, a més d´un apartament annex amb accés independent per al servei, i està comunicada amb el garatge.

A la seva estructura espacial es produeix una continuïtat respecte a les cases Gili i Entrecanales, encara que s'introdueixen variacions. Una d'aquestes és la materialitat del projecte d'un caire més urbà: la façana és de maó vist. Els cantells dels forjats estan revestits amb plaquetes ceràmiques que assenyalen l'horitzontal. El sistema constructiu emprat consisteix en lloses recolzades sobre murs i pilars.


Autor: Gemma Barricarte Armendáriz

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Güell

    José Antonio Coderch de Sentmenat

    Casa Güell

    Construïda al 1971, la casa Güell és l'última de tota la sèrie d'experimentacions amb habitatge unifamiliar que Coderch va dur a terme al llarg de la seva carrera professional. L'encàrrec, situat al barri de La Bonanova de Barcelona, presenta variacions respecte a les seves precedents més immediates (Casa Zóbel i Entrecanales) donades les particularitats de la parcel·la. Allargada i en pendent, obliga a plantejar el seu organigrama distributiu en paral·lel; quedant els serveis en l'ala nord-oest, les habitacions són situades simètricament respecte a l'eix de l'estar. La condició del solar obliga a fer una entrada descendent per les escales, que amb els volums de la segona planta (suite, garatge) aconsegueixen donar la sensació d'estar entrant a l'habitatge per una escletxa. L'idea del hall ha estat desdibuixada, i des del vestíbul ja no es té la referència d'eix de visuals; el recorregut aboca a l'unidireccionalitat que dona frontalment amb la paret il·luminada del hall i es perd la noció directa del jardí. Aquestes petites variacions, en efecte domino, van condicionant altres aspectes fins ara visibles en els altres habitatges unifamiliars. El pati propi del menjador ha estat eliminat, i s'observa la posició destacada de la sala d'estar respecte de la resta per poder recollir el màxim de sol possible, doncs el pendent va en contra de les condicions òptimes d'il·luminació. El revestiment ha deixat de ser revocat i canvia per adaptar-se a un medi més urbà, tot i el caràcter residencial del barri de La Bonanova. Els murs s'han deixat vistos de maó manual, mentre que el cantell dels forjats s'ha revestit de peces planes de ceràmica.
  2. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!