Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
L'habitatge que Tous i Fargas van projectar per a José Mestre estava situada a la finca "El Migjorn", a la Platja Rovira de la localitat costanera de Santa Cristina d'Aro. El projecte estava profundament condicionat per la situació paisatgística i topogràfica del lloc, una preciosa cala costanera pràcticament verge en l'època en que va ser construït l'habitatge.
La parcel·la tenia una forma irregular, amb el seu costat sud-est orientat directament a la platja. L'accés principal al recinte es realitzava per la part nord del solar, des d'una carretera que conduïa directament a un primer cos construït destinat a garatge. Aquest cos es connectava al volum principal, funcional i formalment, mitjançant un doble pas cobert. Un d'aquests passos conduïa directament a l'accés principal a la planta superior de la habitatge, que es desenvolupava en dos nivells. A la planta principal es situava el vestíbul i la sala principal, al costat d'una cuina amb accés de servei. A l'àrea més privada d'aquesta primera planta es situava un dormitori principal amb vestidor i un dormitori d'hostes, a més d'un petit espai d'estudi directament comunicat amb l'escala d'accés a la planta inferior.
Un buit acompanyava a l'escala configurant un espai en doble alçada al voltant d'una sala de jocs amb barra de bar. La planta inferior es completava amb altres dos dormitoris dobles i la resta de dependències de neteja i servei. També se situava en aquesta planta un espai destinat a l'emmagatzematge d'una embarcació, amb sortida directa a la platja. La planta superior gaudia d'una generosa terrassa orientada al mar, sens dubte un dels espais privilegiats del conjunt.
L'ocupació del solar sembla ser una de les principals preocupacions dels arquitectes. El garatge permetia equilibrar un primer desnivell del solar amb la parcel·la confrontant. El conjunt edificat es situava a la part més alta de la propietat, amb les millors vistes cap al mar. No obstant això, l'impacte volumètric era molt poc significatiu, gràcies a la coberta envoltant que a més estava revestida de grava, mimetitzant-se amb l'entorn. Es proposaven diferents murs de pedra, que no només dibuixaven el contorn del solar, sinó que s'integraven amb la solució topogràfica resolta, colonitzant l'entorn i definint el jardí principal. De la lectura de les diferents propostes que els arquitectes van desenvolupar per a l'habitatge al llarg de diversos mesos, es percep sempre l'interès per alliberar d'edificació la part més plana del solar, i a més la més propera a la platja.
El primer projecte data de 1954, mentre que la construcció de l'habitatge principal va finalitzar el 1956. En la primera versió del projecte es proposava un accés secundari a la parcel·la des del costat oest, que incloïa un passeig i una pèrgola fins a l'habitatge, finalment no executat. D'altra banda, el 1961 s'aprovava un projecte per a la reconversió del garatge en habitatge del guarda i per a la construcció en dues fases d'un nou accés i garatge, una altra vegada en la cantonada oest del solar. En aquest cas, la posició del nou volum responia més a una justificació superficial que paisatgística. Es configurava un volum en L que ocupava els límits del solar, del qual només sobresortia un volum prismàtic longitudinal en planta primera.
A més de la consideració prudent dels elements estructurals, Tous i Fargas van incloure a la Casa Mestre un mural de Jorge Fornas, mostrant la seva atenció a aquesta informació dels projectes de Seidler (i que perllonga l'interès per la integració entre l'art i l'arquitectura que vèiem en el capítol anterior). La connexió entre els cossos d'habitatge i garatge, així com la definició d'una secció que mostra la continuïtat entre els dos volums principals de la casa Mestre és també un tret identificable en diversos dels projectes de Seidler.
El fet és que la casa Mestre va ser l'eclosió d'una sèrie de cases de maó i teules que Tous i Fargas estaven projectant o ja s'havien executat, curiosament en la mateixa àrea geogràfica: la rehabilitació de la casa de Robert Ruark, la casa d'Alan Ritchie (de la qual no es conserva documentació per fer una anàlisi més profunda), o la casa per a Juan Huguet a Lloret de Mar. Un altre cas similar era el de la Casa Fargas, en aquest cas a la localitat de Pollença, a Mallorca.
