Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2025 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2025 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
-
Alçat de la façana de l'Edifici Publi.
-
- Data:
- 1975
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Dimensions:
- 84 x 89,5cm
-
- Tècnica:
- Llapis
-
- Suport:
- Paper Vegetal
-
- Fons / Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
close
Obres (20)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (27)
-
Casa Mestre
Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó
L'habitatge que Tous i Fargas van projectar per a José Mestre estava situada a la finca "El Migjorn", a la Platja Rovira de la localitat costanera de Santa Cristina d'Aro. El projecte estava profundament condicionat per la situació paisatgística i topogràfica del lloc, una preciosa cala costanera pràcticament verge en l'època en que va ser construït l'habitatge. La parcel·la tenia una forma irregular, amb el seu costat sud-est orientat directament a la platja. L'accés principal al recinte es realitzava per la part nord del solar, des d'una carretera que conduïa directament a un primer cos construït destinat a garatge. Aquest cos es connectava al volum principal, funcional i formalment, mitjançant un doble pas cobert. Un d'aquests passos conduïa directament a l'accés principal a la planta superior de la habitatge, que es desenvolupava en dos nivells. A la planta principal es situava el vestíbul i la sala principal, al costat d'una cuina amb accés de servei. A l'àrea més privada d'aquesta primera planta es situava un dormitori principal amb vestidor i un dormitori d'hostes, a més d'un petit espai d'estudi directament comunicat amb l'escala d'accés a la planta inferior. Un buit acompanyava a l'escala configurant un espai en doble alçada al voltant d'una sala de jocs amb barra de bar. La planta inferior es completava amb altres dos dormitoris dobles i la resta de dependències de neteja i servei. També se situava en aquesta planta un espai destinat a l'emmagatzematge d'una embarcació, amb sortida directa a la platja. La planta superior gaudia d'una generosa terrassa orientada al mar, sens dubte un dels espais privilegiats del conjunt. L'ocupació del solar sembla ser una de les principals preocupacions dels arquitectes. El garatge permetia equilibrar un primer desnivell del solar amb la parcel·la confrontant. El conjunt edificat es situava a la part més alta de la propietat, amb les millors vistes cap al mar. No obstant això, l'impacte volumètric era molt poc significatiu, gràcies a la coberta envoltant que a més estava revestida de grava, mimetitzant-se amb l'entorn. Es proposaven diferents murs de pedra, que no només dibuixaven el contorn del solar, sinó que s'integraven amb la solució topogràfica resolta, colonitzant l'entorn i definint el jardí principal. De la lectura de les diferents propostes que els arquitectes van desenvolupar per a l'habitatge al llarg de diversos mesos, es percep sempre l'interès per alliberar d'edificació la part més plana del solar, i a més la més propera a la platja. El primer projecte data de 1954, mentre que la construcció de l'habitatge principal va finalitzar el 1956. En la primera versió del projecte es proposava un accés secundari a la parcel·la des del costat oest, que incloïa un passeig i una pèrgola fins a l'habitatge, finalment no executat. D'altra banda, el 1961 s'aprovava un projecte per a la reconversió del garatge en habitatge del guarda i per a la construcció en dues fases d'un nou accés i garatge, una altra vegada en la cantonada oest del solar. En aquest cas, la posició del nou volum responia més a una justificació superficial que paisatgística. Es configurava un volum en L que ocupava els límits del solar, del qual només sobresortia un volum prismàtic longitudinal en planta primera. A més de la consideració prudent dels elements estructurals, Tous i Fargas van incloure a la Casa Mestre un mural de Jorge Fornas, mostrant la seva atenció a aquesta informació dels projectes de Seidler (i que perllonga l'interès per la integració entre l'art i l'arquitectura que vèiem en el capítol anterior). La connexió entre els cossos d'habitatge i garatge, així com la definició d'una secció que mostra la continuïtat entre els dos volums principals de la casa Mestre és també un tret identificable en diversos dels projectes de Seidler. El fet és que la casa Mestre va ser l'eclosió d'una sèrie de cases de maó i teules que Tous i Fargas estaven projectant o ja s'havien executat, curiosament en la mateixa àrea geogràfica: la rehabilitació de la casa de Robert Ruark, la casa d'Alan Ritchie (de la qual no es conserva documentació per fer una anàlisi més profunda), o la casa per a Juan Huguet a Lloret de Mar. Un altre cas similar era el de la Casa Fargas, en aquest cas a la localitat de Pollença, a Mallorca. -
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: InteriorismeBotiga Georg JensenPremi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: InteriorismeEstabliments INAPremi FAD
Seleccionat. Categoria: InteriorismeJoieria CañellasPremi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaCasa BallbéCasa Solans
Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó
Després de diverses versions, la planta es definia com un hexàgon irregular, format de la unió perimetral del doble hexàgon proposat en una versió anterior. El programa el componen quatre dormitoris, una sala d'estar, la cuina i el lavabo, amb usos independitzats. Tot el programa és a la planta primera, a la qual s'accedeix a través d'una escala localitzada en el centre de la planta, i el cos de la qual suposa l'únic suport de tota l'edificació. En el pla constructiu es va plantejar una estructura mixta, formada per un esquelet metàl·lic, plans verticals construïts amb una doble fulla d'obra ceràmica, i tancaments horitzontals amb voltes de maó de pla de ceràmica. La utilització d'algun d'aquests elements pot semblar contradictòria, especialment la combinació de l'estructura metàl·lica lleugera amb el tancament pesat de la fàbrica. Això fa pensar que la intenció original probablement era la col·locació d'elements prefabricats de tancament, com es pot intuir de la modulació de la façana. Amb tot, la solució final suposa la combinació -com a mínim, original- d'elements constructius tradicionals inclosos en un sistema estructural totalment innovador. El cos de l'escala central incloïa sis pilars perimetrals (en una posició equidistant respecte dels centres dels dos teòrics hexàgons originals) sobre els quals es recolzava tota la construcció. La resta de l'estructura metàl·lica, construïda mitjançant perfils UPN i L, es disposava en forma de doble mènsula de tal manera que gran part de la càrrega es transmetia a tracció des dels tirants disposats a la part superior dels pilars.Banca Catalana
Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó
La primera seu de Banca Catalana ideada per Tous i Fargas estava ubicada al Passeig de Gràcia, en una illa immediatament contigua a la Casa Milà de Gaudí. Aquesta preexistència tindria una importància fonamental en la solució de la façana. El banc ocupava una gran quantitat de nivells: tres plantes de soterrani, una planta baixa daccés amb semisoterrani, una planta primera de serveis auxiliars, set plantes tipus d'oficines i dues plantes més de serveis diversos. L'accés principal a la planta baixa es disposava sota un porxo exterior on s'arribava després de pujar unes escales des del carrer. S'hi accedia des d'aquí a una àrea d'informació des d'on es distribuïa el client cap a l'entreplanta superior (zona de llibretes d'estalvis) o cap a l'entreplanta inferior (zona de cartera pública i serveis de moneda estrangera). Des del nivell d'informació també es produïa l'accés al nucli principal de comunicació vertical. Amb l'objectiu d'alliberar les plantes inferiors (d'ús públic) d'elements estructurals, la primera planta va constituir tota una superestructura en forma de jàsseres metàl·liques Pratt (tipus Vierendell) de cantell igual a l'alçada total de la planta, que baixaven l'estructura més regular de les plantes superiors. Un altre aspecte representatiu del projecte era la definició de la façana, una composició modulada, com si fos un mur cortina, d'elements transparents i elements opacs en superfícies reglades de GRP.Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaBanca CatalanaBanc Industrial de Bilbao
Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó
L'edifici havia d'ocupar un solar amb doble orientació i davant de façana a l'Avinguda Diagonal i al Carrer de Minerva, a l'àrea de negocis més important de la ciutat de Barcelona. Com és natural, la façana principal, amb l'accés per als vianants, es va situar a la Diagonal, mentre que l'accés de vehicles a les plantes subterrànies d'aparcament es va disposar a la façana posterior. Es repeteixen les funcions administratives del model bancari: una successió de nivells diàfans d'oficines plantejats per a la possible distribució flexible, subdivisió, etc. En aquest cas l'entitat pretenia ocupar les dues plantes més properes a l'accés (l'altell i la primera planta) i l'àtic, deixant la resta de la superfície en règim de superfície d'oficines de lloguer. També es va alliberar la planta baixa, dissenyada com a recintes comercials després d'una façana reculada que accentuava l'accés a l'edifici. A causa de la irregularitat del solar, que pràcticament es podia considerar un doble solar, els arquitectes van decidir ubicar el nucli al centre de gravetat de la superfície en planta de la parcel·la. Gairebé per defecte, l'edifici quedava dividit en dos, el bloc amb façana Diagonal, de nou plantes d'alçada, a més dels àtics, i el bloc orientat al carrer Minerva, de quatre nivells i àtic. L'evolució del projecte va acabar definint el nucli com la xarnera entre els dos edificis. La resta de la planta s'organitzava en una retícula que proposava ritmes canviants (80, 120, 160, 140cm), tot i que els eixos principals s'ajustaven a una trama quadrada de 80cm i a les direccions de les diagonals del doble quadrat vertical. Aquest joc diagonal permetia encaixar a la modulació una sèrie de tribunes envidrades en façana. L'estructura era utilitzada com a motiu compositiu de la façana, mitjançant una sèrie de senglars metàl·liques que triangulaven el pòrtic frontal en els dos primers nivells reduint a la meitat el nombre de suports. L'ús d'acer corten remet al passat industrial del lloc d'origen de l'entitat bancària.Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaBanc Industrial de BilbaoGrup d'Habitatges Sant Jordi
Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó
El principal carácter del edificio reside en la astuta síntesis de las escalas que plantea la operación arquitectónica: de la casa a la ciudad. Algunos aspectos que lo ponen de manifiesto son el retranqueo de las plantas bajas –al propio estilo de Eugène Hénard en París- que dota al conjunto de un cierto pintoresquismo y los diferentes grados de privacidad de las vías, desde la calle pública, al pasaje y al patio interior jardín. Todo ello junto a la sabia articulación del bloque lineal que aspira a generar una configuración de manzana urbana abierta a la calle. El proyecto de Tous y Fargas debe ser identificado en la escala urbana. La ordenación de la manzana, así como el modelo de agrupación responden a la idea de construcción orgánica de la ciudad. El retranqueo entre viviendas a favor de una alineación escalonada había sido recurrente en los proyectos de vivienda colectiva desde la Cité Moderne de Victor Bourgeois en Bruselas (1922-1925), o en sus homónimos nórdicos, de la mano de Arne Jacobsen y las agrupaciones de viviendas Soholm (1950-1955) o Jørn Utzon y las casas Fredensborg (1959-1965). Por otro lado, la apuesta tecnológica de los autores en sus primeros años de ejercicio profesional parece canalizarse hacia el rigor doméstico de los últimos, en una clara apuesta a favor de la reformulación del bloque y sus tipologías como modelos del hábitat obrero de los años sesenta.Nou Edifici Publi-Cinema
Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó
Aquest era un complex que incloïa diferents funcions. La secció longitudinal mostra cinc plantes soterrades, destinades fonamentalment a aparcament, però amb la inclusió (entre els nivells –1 i –2) de les dues noves sales de cinema. S'hi accedia baixant des de sengles escales amb origen al vestíbul (des del nivell de semisoterrani, segons la nomenclatura del projecte, orientada, és clar, a obtenir el major nombre possible de plantes sota l'alçada reguladora màxima). Per tant, el vestíbul principal accessible des del passeig de Gràcia comunicava amb les sales de cinema, els locals comercials i el nucli de comunicacions vertical. Tot i això, l'accés a l'aparcament es desenvolupava des del carrer València, gràcies a l'accés que proporcionava una estreta parcel·la inclosa en el conjunt del recinte. Sobre el nivell d'accés hi havia una planta entresòl que ocupava la totalitat de la parcel·la. Tot seguit s'ubicaven les set plantes tipus destinades a oficines, coronades per una planta àtic i un nivell parcial de maquinària i instal·lacions. Com que es tracta d'un edifici entre mitgeres, només eren visibles dues façanes i van ser revestides amb elements prefabricats de polièster armat amb fibra de vidre. Les condicions del solar i la complexitat d'usos del projecte van fer necessària una solució estructural elaborada, aplicant-se el sistema ascendent-descendent amb excavacions cada dues plantes formulat per l'enginyer Julio Martínez Calzón.Banc Industrial de Catalunya
Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó
L'obra es componia per un conjunt de tres volums octogonals, units entre si compartint una de les cares. A ells se sumava un petit cos davanter, de planta també octogonal, separat lleument del conjunt, de manera que els quatre octògons es disposaven com si ocupessin els quatre cantons d'un quadrat en planta. El volum octogonal central contenia el nucli important de comunicació vertical que formaven set ascensors. L'edifici disposava de 15 plantes, cinc per sota de la rasant del terreny. Com als edificis anteriors, les plantes de soterrani estaven destinades fonamentalment a l'aparcament de vehicles, a la ubicació dels arxius ia altres funcions de servei. L'accés principal a l'edifici es produïa a la planta baixa, just a l'espai intersticial existent entre el conjunt principal i el volum exempt davanter, marcant un eix de simetria girat 45º respecte a l'alineació de l'avinguda Diagonal. A banda i banda de l'eix se situaven 2 de les 3 grans peces octogonals. La tercera i la central se situava en aquest eix, orientant el nucli d'ascensors cap a l'accés. També centrat pel que fa a l'eix es disposava el petit quart volum, si bé la distribució interior responia més aviat a una orientació paral·lela a la Diagonal. Per tant, la planta mostra un exercici complex de composició geomètrica. Es va proposar una cortina vegetal que posava en pràctica el mecanisme de vegetació regada per sistema hidropònic, definint així una façana verda singular.Banco Pastor
Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó
Projecte bancari que repeteix els models arquitectònics precedents: diverses plantes de soterrani destinades a aparcament (en aquest cas quatre, a més d'una, la més propera a la planta baixa, destinada a arxius de l'entitat); gran oficina bancària en planta baixa, entresòl i planta primera ocupades per les oficines del banc, i sis plantes més (cinc plantes tipus i un àtic) destinades a oficines de diferents superfícies, precompartimentades en cinc blocs i dotades de lavabos. En general, una planta diàfana, dibuixada sobre una retícula quadrada de 2,50/3m sense cap altra funció que la purament operativa a l'hora de compartimentar algunes peces. La fonamentació i l'excavació es va resoldre mitjançant pantalles. Es va executar amb un sistema mixt (perfils metàl·lics recoberts) a la recerca del major aprofitament possible de la superfície, igual que els forjats mixtos amb bigues metàl·liques per al millor aprofitament de la secció. A la façana del Banco Pastor del Passeig de Gràcia es va escollir un aplacat lleuger sobre una subestructura metàl·lica, amb panell aïllant al trasdós interior d'ampit i forjat. L'opció de fer servir granit rugós per a la façana estava motivada per l'origen gallec del propi banc.Rehabilitació i Reforma de l'Estació del Nord
Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó
Arxiu
-
Dibuix
Alçat de la façana de l'Edifici Publi.
Arxiu Històric del COAC
Bibliografia (46)
Rutes i Apunts (1)
Societats
