Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Josep Maria Fargas i Falp

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Mestre

    Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó

    Casa Mestre

    L'habitatge que Tous i Fargas van projectar per a José Mestre estava situada a la finca "El Migjorn", a la Platja Rovira de la localitat costanera de Santa Cristina d'Aro. El projecte estava profundament condicionat per la situació paisatgística i topogràfica del lloc, una preciosa cala costanera pràcticament verge en l'època en que va ser construït l'habitatge. La parcel·la tenia una forma irregular, amb el seu costat sud-est orientat directament a la platja. L'accés principal al recinte es realitzava per la part nord del solar, des d'una carretera que conduïa directament a un primer cos construït destinat a garatge. Aquest cos es connectava al volum principal, funcional i formalment, mitjançant un doble pas cobert. Un d'aquests passos conduïa directament a l'accés principal a la planta superior de la habitatge, que es desenvolupava en dos nivells. A la planta principal es situava el vestíbul i la sala principal, al costat d'una cuina amb accés de servei. A l'àrea més privada d'aquesta primera planta es situava un dormitori principal amb vestidor i un dormitori d'hostes, a més d'un petit espai d'estudi directament comunicat amb l'escala d'accés a la planta inferior. Un buit acompanyava a l'escala configurant un espai en doble alçada al voltant d'una sala de jocs amb barra de bar. La planta inferior es completava amb altres dos dormitoris dobles i la resta de dependències de neteja i servei. També se situava en aquesta planta un espai destinat a l'emmagatzematge d'una embarcació, amb sortida directa a la platja. La planta superior gaudia d'una generosa terrassa orientada al mar, sens dubte un dels espais privilegiats del conjunt. L'ocupació del solar sembla ser una de les principals preocupacions dels arquitectes. El garatge permetia equilibrar un primer desnivell del solar amb la parcel·la confrontant. El conjunt edificat es situava a la part més alta de la propietat, amb les millors vistes cap al mar. No obstant això, l'impacte volumètric era molt poc significatiu, gràcies a la coberta envoltant que a més estava revestida de grava, mimetitzant-se amb l'entorn. Es proposaven diferents murs de pedra, que no només dibuixaven el contorn del solar, sinó que s'integraven amb la solució topogràfica resolta, colonitzant l'entorn i definint el jardí principal. De la lectura de les diferents propostes que els arquitectes van desenvolupar per a l'habitatge al llarg de diversos mesos, es percep sempre l'interès per alliberar d'edificació la part més plana del solar, i a més la més propera a la platja. El primer projecte data de 1954, mentre que la construcció de l'habitatge principal va finalitzar el 1956. En la primera versió del projecte es proposava un accés secundari a la parcel·la des del costat oest, que incloïa un passeig i una pèrgola fins a l'habitatge, finalment no executat. D'altra banda, el 1961 s'aprovava un projecte per a la reconversió del garatge en habitatge del guarda i per a la construcció en dues fases d'un nou accés i garatge, una altra vegada en la cantonada oest del solar. En aquest cas, la posició del nou volum responia més a una justificació superficial que paisatgística. Es configurava un volum en L que ocupava els límits del solar, del qual només sobresortia un volum prismàtic longitudinal en planta primera. A més de la consideració prudent dels elements estructurals, Tous i Fargas van incloure a la Casa Mestre un mural de Jorge Fornas, mostrant la seva atenció a aquesta informació dels projectes de Seidler (i que perllonga l'interès per la integració entre l'art i l'arquitectura que vèiem en el capítol anterior). La connexió entre els cossos d'habitatge i garatge, així com la definició d'una secció que mostra la continuïtat entre els dos volums principals de la casa Mestre és també un tret identificable en diversos dels projectes de Seidler. El fet és que la casa Mestre va ser l'eclosió d'una sèrie de cases de maó i teules que Tous i Fargas estaven projectant o ja s'havien executat, curiosament en la mateixa àrea geogràfica: la rehabilitació de la casa de Robert Ruark, la casa d'Alan Ritchie (de la qual no es conserva documentació per fer una anàlisi més profunda), o la casa per a Juan Huguet a Lloret de Mar. Un altre cas similar era el de la Casa Fargas, en aquest cas a la localitat de Pollença, a Mallorca.
  2. Botiga Georg Jensen

    Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó

  3. Casa Ballbé

    Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó, Ignasi de Rivera i Buxareu

    Casa Ballbé

  4. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Botiga Georg Jensen

    Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó

  5. Casa Solans

    Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó

    Casa Solans

    Després de diverses versions, la planta es definia com un hexàgon irregular, format de la unió perimetral del doble hexàgon proposat en una versió anterior. El programa el componen quatre dormitoris, una sala d'estar, la cuina i el lavabo, amb usos independitzats. Tot el programa és a la planta primera, a la qual s'accedeix a través d'una escala localitzada en el centre de la planta, i el cos de la qual suposa l'únic suport de tota l'edificació. En el pla constructiu es va plantejar una estructura mixta, formada per un esquelet metàl·lic, plans verticals construïts amb una doble fulla d'obra ceràmica, i tancaments horitzontals amb voltes de maó de pla de ceràmica. La utilització d'algun d'aquests elements pot semblar contradictòria, especialment la combinació de l'estructura metàl·lica lleugera amb el tancament pesat de la fàbrica. Això fa pensar que la intenció original probablement era la col·locació d'elements prefabricats de tancament, com es pot intuir de la modulació de la façana. Amb tot, la solució final suposa la combinació -com a mínim, original- d'elements constructius tradicionals inclosos en un sistema estructural totalment innovador. El cos de l'escala central incloïa sis pilars perimetrals (en una posició equidistant respecte dels centres dels dos teòrics hexàgons originals) sobre els quals es recolzava tota la construcció. La resta de l'estructura metàl·lica, construïda mitjançant perfils UPN i L, es disposava en forma de doble mènsula de tal manera que gran part de la càrrega es transmetia a tracció des dels tirants disposats a la part superior dels pilars.
  6. Establiments INA

    Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó, Ignasi de Rivera i Buxareu

    Establiments INA

  7. Joieria Cañellas

    Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó, Ignasi de Rivera i Buxareu

  8. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Establiments INA

    Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó, Ignasi de Rivera i Buxareu

  9. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Joieria Cañellas

    Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó, Ignasi de Rivera i Buxareu

  10. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Casa Ballbé

    Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó, Ignasi de Rivera i Buxareu

  11. Planta de Deganat i Junta de Govern del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó

    Planta de Deganat i Junta de Govern del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  12. Banca Catalana

    Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó

    Banca Catalana

    El projecte va guanyar un concurs restringit convocat per Banca Catalana, i l’element determinant d’aquesta elecció va ser sens dubte la solució de la façana. En tractar-se d’un edifici representatiu situat en un dels passeigs més emblemàtics de la ciutat, la imatge que havia d’oferir l’edifici quedava implicada amb l’arquitectura de l’entorn i amb les exigències pròpies de la institució. Formada per una combinació de panys de vidre i peces de plàstic en forma de paraboloide, la façana construeix un pla estrictament bidimensional que reflecteix tot el potencial estètic que s’exigia. Tous i Fargas innoven el concepte de façana, construïda amb peces que es munten com un dispositiu que tanca l’edifici com el carenat d’un cotxe. Més tard varen aplicar aquest mateix criteri en d’altres edificis d’oficines, oferint-ne nombroses variants. Cal assenyalar també la solució estructural, reduïda a dues llums que deixen una sola filera de pilars i que deixen vistos els grans embigats que travessen les diferents plantes.
  13. Grup d'Habitatges Sant Jordi

    Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó

    El principal carácter del edificio reside en la astuta síntesis de las escalas que plantea la operación arquitectónica: de la casa a la ciudad. Algunos aspectos que lo ponen de manifiesto son el retranqueo de las plantas bajas –al propio estilo de Eugène Hénard en París- que dota al conjunto de un cierto pintoresquismo y los diferentes grados de privacidad de las vías, desde la calle pública, al pasaje y al patio interior jardín. Todo ello junto a la sabia articulación del bloque lineal que aspira a generar una configuración de manzana urbana abierta a la calle. El proyecto de Tous y Fargas debe ser identificado en la escala urbana. La ordenación de la manzana, así como el modelo de agrupación responden a la idea de construcción orgánica de la ciudad. El retranqueo entre viviendas a favor de una alineación escalonada había sido recurrente en los proyectos de vivienda colectiva desde la Cité Moderne de Victor Bourgeois en Bruselas (1922-1925), o en sus homónimos nórdicos, de la mano de Arne Jacobsen y las agrupaciones de viviendas Soholm (1950-1955) o Jørn Utzon y las casas Fredensborg (1959-1965). Por otro lado, la apuesta tecnológica de los autores en sus primeros años de ejercicio profesional parece canalizarse hacia el rigor doméstico de los últimos, en una clara apuesta a favor de la reformulación del bloque y sus tipologías como modelos del hábitat obrero de los años sesenta.
  14. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Banca Catalana

    Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó

  15. Edifici d'Habitatges i Oficines Banca Catalana

    Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Josep Ferrer i Bosch, Enric Tous i Carbó

  16. Edifici Publi-Cinema

    Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó

    Edifici Publi-Cinema

  17. Rehabilitació i Reforma de l'Estació del Nord

    Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó

    Rehabilitació i Reforma de l'Estació del Nord

Bibliografia

Societats