Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
El projecte planteja fonamentalment una qüestió: com fer una casa amb jardí en una ciutat jardí.
Per aquest motiu, es proposa una casa en la que la seva estructura es confongui amb el jardí mitjançant la construcció d’una pèrgola vegetal metàl·lica de caràcter ambivalent. D’una banda, la pèrgola portant allibera la façana de l’estructura, deixant que el jardí entri a l’interior de la casa. Per altra banda, amb la construcció d’aquesta pèrgola vegetal la casa es deslliga de la condició d’objecte acabat perquè podrà créixer com ho fa un jardí. La casa es planteja com un projecte sense acabar; un projecte de casa jardí que es construïrà i canviarà amb el temps.
La distribució de la casa respon a la voluntat de potenciar les vistes creuades des dels ambients interiors cap als patis oberts al jardí que resulta del retranqueig entre els mòduls habitables que integren l’edificació. Aquests es juxtaposen transversalment a la dimensió dominant de la parcel·la, quedant cada un d’ells definit per la relació entre les lloses de 4x15 m; el terra i la coberta plana.
L’estructura portant la fomen una sèrie de bigues metàl·liques recolzades sobre pilars també metàl·lics disposats longitudinalment en la parcel·la. De les 6 lloses de coberta, 3 es recolzen en les bigues i 3 en pengen. Aquesta alternància en l’altura dels sostres permet l’entrada de llum i les vistes zenitals fins i tot en les àrees més internes de la vivenda. Per altra banda, el cantell generós de les bigues contribueix a una major privacitat, tot dificultant la visió del conjunt desde les plantes superiors de les edificacions veïnes.
El sistema de tancaments verticals de fàbrica d’obra vista consolida la privacitat respecte els veïns i també entre les peces de la vivenda que per la seva posició queden enfrontades. A més a més, al no ser coincidents la seva posició amb els límits de forjats i cobertes, es generen espais de transició interior-exterior que enriqueixen i singularitzen la relació dels diferents àmbits amb el jardí. Per a la construcció d’aquests tancaments s’ha utilitzat un totxo semimanual, col·locat amb lleugers desplaçaments respecte a la plomada que generen una vibració aleatòria de llums i ombres en els panys de paret. Aquesta fàbrica de maó sofreix plegaments i interrupcions en el seu recorregut, deixant al descobert altres capes com seria l’aïllament tèrmic de suro.
La tanca perimetral de la parcel·la està conformada per una base enterrada de formigó d’on emergeixen uns pilars metàl·lics que serveixen de guia per a grans peces ceràmiques recolzades en ells. L’absència de contacte entre aquestes peces produeix un efecte d’alleugeriment en la naturalesa pesada de la ceràmica, i més si tenim en compte que en aquest cas s’utilitza un panell de gran format. El resultat és un disseny econòmic de construcció “prefabricada” per cobrir una longitud de perímetre important. Amb aquesta solució s’aconsegueix també atendre a la normativa, podent considerar la tanca com una gelosia.
A l’interior de la vivenda s’utilitza també la ceràmica, escollint per resoldre el paviment de tota la casa una única peça porcel·lànica de 30x60 cm de color gris verdós. Al sobrepassar el paviment els límits de tancament, la casa s’apropia de pedaços de jardí de diferents proporcions, emfatitzant la dissolució de l’espai cap a l’exterior. La mateixa peça ceràmica es converteix en revestiment dels paraments verticals interiors, com si el terra es plegués per pujar per les parets, arribant a diverves altures ja sigui per conformar un sòcol, una base de xemeneia, o tota una superfície en banys i cuina.
L’ús de la ceràmica en el projecte es desenvolupa accentuat per la connotació nostàlgica que té aquest material amb la persona per a la que es construeix la casa, ja que dedicà una part important de la seva vida professional al treball en una bòvila. Aquesta condició va caracterizar l’aplicació de components ceràmics com a requeriment personal del client. En la Casa Jardí 03 la ceràmica no només construeix físicament el projecte sinó que també és el material de bastiment per reconstruir fragments de nostàlgia.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Casa Rosich
BailoRrull | ADD+ Arquitectura, Manuel Bailo i Esteve, Rosa Rull i Bertran
El projecte planteja fonamentalment una qüestió: com fer una casa amb jardí en una ciutat jardí. Per aquest motiu, es proposa una casa en la que la seva estructura es confongui amb el jardí mitjançant la construcció d’una pèrgola vegetal metàl·lica de caràcter ambivalent. D’una banda, la pèrgola portant allibera la façana de l’estructura, deixant que el jardí entri a l’interior de la casa. Per altra banda, amb la construcció d’aquesta pèrgola vegetal la casa es deslliga de la condició d’objecte acabat perquè podrà créixer com ho fa un jardí. La casa es planteja com un projecte sense acabar; un projecte de casa jardí que es construïrà i canviarà amb el temps. La distribució de la casa respon a la voluntat de potenciar les vistes creuades des dels ambients interiors cap als patis oberts al jardí que resulta del retranqueig entre els mòduls habitables que integren l’edificació. Aquests es juxtaposen transversalment a la dimensió dominant de la parcel·la, quedant cada un d’ells definit per la relació entre les lloses de 4x15 m; el terra i la coberta plana. L’estructura portant la fomen una sèrie de bigues metàl·liques recolzades sobre pilars també metàl·lics disposats longitudinalment en la parcel·la. De les 6 lloses de coberta, 3 es recolzen en les bigues i 3 en pengen. Aquesta alternància en l’altura dels sostres permet l’entrada de llum i les vistes zenitals fins i tot en les àrees més internes de la vivenda. Per altra banda, el cantell generós de les bigues contribueix a una major privacitat, tot dificultant la visió del conjunt desde les plantes superiors de les edificacions veïnes. El sistema de tancaments verticals de fàbrica d’obra vista consolida la privacitat respecte els veïns i també entre les peces de la vivenda que per la seva posició queden enfrontades. A més a més, al no ser coincidents la seva posició amb els límits de forjats i cobertes, es generen espais de transició interior-exterior que enriqueixen i singularitzen la relació dels diferents àmbits amb el jardí. Per a la construcció d’aquests tancaments s’ha utilitzat un totxo semimanual, col·locat amb lleugers desplaçaments respecte a la plomada que generen una vibració aleatòria de llums i ombres en els panys de paret. Aquesta fàbrica de maó sofreix plegaments i interrupcions en el seu recorregut, deixant al descobert altres capes com seria l’aïllament tèrmic de suro. La tanca perimetral de la parcel·la està conformada per una base enterrada de formigó d’on emergeixen uns pilars metàl·lics que serveixen de guia per a grans peces ceràmiques recolzades en ells. L’absència de contacte entre aquestes peces produeix un efecte d’alleugeriment en la naturalesa pesada de la ceràmica, i més si tenim en compte que en aquest cas s’utilitza un panell de gran format. El resultat és un disseny econòmic de construcció “prefabricada” per cobrir una longitud de perímetre important. Amb aquesta solució s’aconsegueix també atendre a la normativa, podent considerar la tanca com una gelosia. A l’interior de la vivenda s’utilitza també la ceràmica, escollint per resoldre el paviment de tota la casa una única peça porcel·lànica de 30x60 cm de color gris verdós. Al sobrepassar el paviment els límits de tancament, la casa s’apropia de pedaços de jardí de diferents proporcions, emfatitzant la dissolució de l’espai cap a l’exterior. La mateixa peça ceràmica es converteix en revestiment dels paraments verticals interiors, com si el terra es plegués per pujar per les parets, arribant a diverves altures ja sigui per conformar un sòcol, una base de xemeneia, o tota una superfície en banys i cuina. L’ús de la ceràmica en el projecte es desenvolupa accentuat per la connotació nostàlgica que té aquest material amb la persona per a la que es construeix la casa, ja que dedicà una part important de la seva vida professional al treball en una bòvila. Aquesta condició va caracterizar l’aplicació de components ceràmics com a requeriment personal del client. En la Casa Jardí 03 la ceràmica no només construeix físicament el projecte sinó que també és el material de bastiment per reconstruir fragments de nostàlgia. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura