Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Casa Solans

  • Casa Solans

  • Casa Solans

  • Casa Solans

  • Casa Solans

  • Casa Solans

  • Casa Solans

  • Casa Solans

Memòria

Després de diverses versions, la planta es definia com un hexàgon irregular, format de la unió perimetral del doble hexàgon proposat en una versió anterior. El programa el componen quatre dormitoris, una sala d'estar, la cuina i el lavabo, amb usos independitzats. Tot el programa és a la planta primera, a la qual s'accedeix a través d'una escala localitzada en el centre de la planta, i el cos de la qual suposa l'únic suport de tota l'edificació. En el pla constructiu es va plantejar una estructura mixta, formada per un esquelet metàl·lic, plans verticals construïts amb una doble fulla d'obra ceràmica, i tancaments horitzontals amb voltes de maó de pla de ceràmica. La utilització d'algun d'aquests elements pot semblar contradictòria, especialment la combinació de l'estructura metàl·lica lleugera amb el tancament pesat de la fàbrica. Això fa pensar que la intenció original probablement era la col·locació d'elements prefabricats de tancament, com es pot intuir de la modulació de la façana. Amb tot, la solució final suposa la combinació -com a mínim, original- d'elements constructius tradicionals inclosos en un sistema estructural totalment innovador. El cos de l'escala central incloïa sis pilars perimetrals (en una posició equidistant respecte dels centres dels dos teòrics hexàgons originals) sobre els quals es recolzava tota la construcció. La resta de l'estructura metàl·lica, construïda mitjançant perfils UPN i L, es disposava en forma de doble mènsula de tal manera que gran part de la càrrega es transmetia a tracció des dels tirants disposats a la part superior dels pilars.

Autor: David Hernández Falagán

Autors

Constel·lació